| Títol variant: |
Desire as a Tool of Emancipation in the Italian Rewritings of Phaedra by Eva Cantarella and Nadia Fusini |
| Títol variant: |
El deseo como instrumento de emancipación en las reescrituras italianas de Fedra de Eva Cantarella y Nadia Fusini |
| Títol variant: |
El desig com a instrument d'emancipació en les reescriptures italianes de Fedra d'Eva Cantarella i Nadia Fusini |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Da Racine a D'Annunzio, il personaggio di Fedra è stato oggetto di varie riscritture a lungo studiate. Nella tradizione italiana del secondo Novecento, per il loro carattere fortemente anticomformista, due in particolare meritano considerazione: La luminosa. Genealogia di Fedra di Nadia Fusini (Feltrinelli: 1990) e Fedra. Diritto all'amore di Eva Cantarella (inedito). Muovendo dalla linea teorica del femminismo della seconda ondata (o di fine anni Sessanta, Settanta e Ottanta), il presente contributo analizza la centralità che le due Fedre concedono al desiderio come motore di rivendicazioni ed emancipazione, restando fedeli al principio che "il personale è politico". Attraverso un'analisi tematico-stilistica, si indagherà come in Cantarella e Fusini Fedra diventi emblema di una più estesa autocoscienza femminile che conduce alla liberazione da un sistema oppressivo. |
| Resum: |
De Racine a D'Annunzio, el personatge de Fedra ha estat objecte de diverses reescriptures llargament estudiades. En la tradició italiana de la segona meitat del segle XX, dues obres destaquen pel seu fort caràcter anticonformista: La luminosa. Genealogia di Fedra de Nadia Fusini (Feltrinelli, 1990) i Fedra. Diritto all'amore d'Eva Cantarella (inèdita). A partir del marc teòric del feminisme de la segona onada (o de finals dels anys seixanta, setanta i vuitanta), aquesta aportació analitza la centralitat que les dues Fedres atorguen al desig com a motor de reivindicació i emancipació, tot restant fidels al principi que "allò personal és polític". Mitjançant una anàlisi temàtico-estilística, s'explorarà com en Cantarella i Fusini Fedra esdevé un emblema d'una autoconsciència femenina més àmplia que condueix a l'alliberament d'un sistema opressiu. |
| Resum: |
From Racine to D'Annunzio, the character of Phaedra has been the subject of various rewritings that have long been studied. In the Italian tradition of the late twentieth century, two works in particular deserve attention for their strongly nonconformist nature: La luminosa. Genealogia di Fedra by Nadia Fusini (Feltrinelli, 1990) and Fedra. Diritto all'amore by Eva Cantarella (unpublished). Drawing on the theoretical framework of second-wave feminism (or late 1960s, 1970s, and 1980s), this contribution analyzes the central role that the two Phaedras assign to desire as a driving force for demands and emancipation, remaining faithful to the principle that "the personal is political. " Through a thematic-stylistic analysis, the study will investigate how in Cantarella and Fusini Phaedra becomes an emblem of a broader female self-awareness that leads to liberation from an oppressive system. |
| Resum: |
Desde Racine hasta D'Annunzio, el personaje de Fedra ha sido objeto de diversas reescrituras ampliamente estudiadas. En la tradición italiana de la segunda mitad del siglo XX, destacan dos obras por su carácter marcadamente anticonformista: La luminosa. Genealogia di Fedra de Nadia Fusini (Feltrinelli, 1990) y Fedra. Diritto all'amore de Eva Cantarella (inédita). Partiendo de la línea teórica del feminismo de la segunda ola (o de finales de los años sesenta, setenta y ochenta), esta contribución analiza la centralidad que ambas Fedras otorgan al deseo como motor de reivindicación y emancipación, manteniéndose fieles al principio de que "lo personal es político". A través de un análisis temático-estilístico, se estudiará cómo en Cantarella y Fusini Fedra se convierte en emblema de una autoconciencia femenina más amplia que conduce a la liberación de un sistema opresivo. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Italià |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Fedra ;
Femminismo ;
Desiderio ;
Riscritture ;
Emancipazione ;
Autocoscienza ;
Phaedra ;
Feminism ;
Desire ;
Rewriting ;
Emancipation ;
Self-awareness ;
Feminismo ;
Deseo ;
Reescrituras ;
Emancipación ;
Autoconciencia ;
Feminisme ;
Desig ;
Reescrptures ;
Emancipació ;
Autoconsciència |
| Publicat a: |
Quaderns d'italià, Vol. 30 (2025) , p. 115-128 (Dossier 1) , ISSN 2014-8828 |
visitant ::
identificació
(Durham University)
