tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
| Título variante: |
The Pieds-Noirs and the French far-right : a critical analysis of memory as a political tool |
| Título variante: |
Los Pieds-Noirs y la extrema derecha francesa : un análisis crítico de la memoria como herramienta política |
| Fecha: |
2025 |
| Resumen: |
El final del domini colonial francès a Algèria, després de cent trenta-dos anys, va suposar l'arribada a la metròpoli de gairebé un milió de ciutadans francesos que vivien a l'Algèria colonial; els Pieds-noirs. La vinculació entre els Pieds-noirs i l'extrema dreta ha estat sovint presentada com un fenomen homogeni i lineal, fonamentat en una memòria col·lectiva compartida, que es veu legitimada per l'existència d'un ampli ventall d'associacions de la comunitat. Aquest estudi qüestiona aquesta visió simplificada a partir d'un marc teòric que articula postcolonialisme, trauma cultural, memòria col·lectiva i sociologia de les subcultures polítiques. Mitjançant l'anàlisi de fonts bibliogràfiques, dades electorals i una entrevista amb un representant associatiu, es posa en evidència la diversitat interna del col·lectiu Pied-noir i la pluralitat de les seves expressions polítiques i memorials. Alhora, s'analitzen les estratègies narratives i simbòliques emprades pel Front National per posicionar-se com a 'custòdia' de la memòria Pied-noir, aprofitant aquesta per construir una base electoral específica i legitimar discursos identitaris i nostàlgics. Els resultats mostren que, més que un vot unificat, el vincle entre els Pieds-noirs i l'extrema dreta és complex i contradictori, i que la memòria pied-noir és un camp disputat, amb significats i usos diversos. Així, aquest treball contribueix a desmuntar narratives hegemòniques i a aprofundir en la comprensió crítica del paper de la memòria i la identitat en la política postcolonial francesa. |
| Resumen: |
The end of French colonial rule in Algeria, after 132 years, saw the arrival in the metropolis of almost a million French citizens residing in colonial Algeria; the Pieds-noirs. The link between the Pieds-noirs and the extreme right has often been presented as a homogenous and linear phenomenon, based on a shared collective memory, legitimised by the existence of a wide range of community associations. This study challenges this simplified view on the basis of a theoretical framework that articulates post-colonialism, cultural trauma, collective memory and the sociology of political subcultures. Through the analysis of bibliographical sources, electoral data and an interview with an association representative, the internal diversity of the Pied-noir collective and the plurality of its political and commemorative expressions are revealed. At the same time, it analyses the narrative and symbolic strategies employed by the National Front to position itself as the 'custodian' of the Pied-noir memory, taking advantage of it to build a specific electoral base and legitimize identitarian and nostalgic discourses. The results show that, rather than a unified vote, the link between the Pieds-noirs and the extreme right is complex and contradictory, and that Pied-noir memory is a contested field, with diverse meanings and uses. Thus, this work contributes to dismantling hegemonic narratives and to deepening a critical understanding of the role of memory and identity in French postcolonial politics. |
| Resumen: |
El fin del dominio colonial francés en Argelia, tras ciento treinta y dos años, supuso la llegada a la metrópoli de casi un millón de ciudadanos franceses que residían en la Argelia colonial; los Pieds-noirs. La vinculación entre los Pieds-noirs y la extrema derecha ha sido frecuentemente presentada como un fenómeno homogéneo y lineal, fundamentado en una memoria colectiva compartida, que se ve legitimada por la existencia de un amplio abanico de asociaciones de la comunidad. Este estudio cuestiona esta visión simplificada a partir de un marco teórico que articula postcolonialismo, trauma cultural, memoria colectiva y sociología de las subculturas políticas. Mediante el análisis de fuentes bibliográficas, datos electorales y una entrevista con un representante asociativo, se pone de manifiesto la diversidad interna del colectivo Pied-noir y la pluralidad de sus expresiones políticas y memoriales. A la vez, se analizan las estrategias narrativas y simbólicas empleadas por el Front National para posicionarse como 'custodio' de la memoria Pied-noir, aprovechándola para construir una base electoral específica y legitimar discursos identitarios y nostálgicos. Los resultados muestran que, más que un voto unificado, el vínculo entre los Pieds-noirs y la extrema derecha es complejo y contradictorio, y que la memoria pied-noir es un campo disputado, con significados y usos diversos. Así, este trabajo contribuye a desmontar narrativas hegemónicas y a profundizar en la comprensión crítica del papel de la memoria y la identidad en la política postcolonial francesa. |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Lengua: |
Català |
| Titulación: |
Relacions Internacionals [2503778] |
| Plan de estudios: |
Grau en Relacions Internacionals [1404] |
| Documento: |
Treball final de grau |
| Materia: |
Pieds-noirs ;
Extrema dreta ;
Front National ;
Memòria ;
Associacionisme ;
Postcolonialisme ;
Identitat ;
Pieds-Noirs ;
Extreme right ;
Memory ;
Associationism ;
Postcolonialism ;
Identity ;
Extrema derecha ;
Memoria ;
Asociacionismo ;
Postcolonialismo ;
Identidad |
visitante ::
identificación
