Verí sense antídot per al Sòcrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral)
Gilabert Barberà, Pau (Universitat de Barcelona)
Data: |
2012 |
Resum: |
Sòcrates i la seva serenor davant la mort -bé que qüestionant-la-, segons relat de Xenofont a l'Apologia de Sòcrates, esdevenen per al dramaturg Rodolf Sirera la referència idònia per a una reflexió agosarada sobre els límits de la ficció teatral. Tradició clàssica, doncs -inclosa la que es deriva de la tragèdia barroca-, sotmesa a un judici sever en nom d'una major consciència del perill de reduir la vida a una mera representació, i als éssers humans en intèrprets forçats d'un guió que no van escriure. |
Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. |
Llengua: |
Castellà |
Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
Matèria: |
Tradició clàssica ;
Sòcrates ;
Rodolf Sirera ;
El verí del teatre ;
Tragèdia barroca |
Publicat a: |
Methodos, Núm. 1 (2012) , p. 91-106, ISSN 2013-682X |
El registre apareix a les col·leccions:
Articles >
Articles publicats >
MethodosArticles >
Articles de recerca
Registre creat el 2012-09-21, darrera modificació el 2021-08-22