OPINIONS

Algunes opinions

"Enhorabona a la Biblioteca de Ciències Socials, que entre tots hem fet créixer i millorar durant 25 anys. Desitjo que creixi durant molts més anys, i que en el futur disposi del "Nuevo dispositivo de conocimiento bioóptico organizado", el millor aparell de lectura: http://www.youtube.com/watch?v=iwPj0qgvfIs&feature=related"

Enric Fossas (coordinador de la biblioteca 1998-1999)

----------

"25 anys! També els que faig com a docent a la UAB. Alguns més he d'afegir com a usuari de la que va ser una de les seves antecessores: la Biblioteca d'Econòmiques, i també de l'Hemeroteca. Com a estudiant vaig tenir l'oportunitat i la grata experiència de ser becari col·laborador de les dues i sempre he mantingut un record especial i entranyable d'aquells moments. Eren altres temps. Els llibres no estaven en la sala a la vista i s'havien de demanar al bibliotecari (o al becari) tot omplint els eterns fulls autocopiatius. I el catàleg?, fitxes de paper! disposades en llargues fileres en calaixos de fusta, pura artesania. Amb la nova biblioteca vam iniciar el gran canvi que suposa haver arribat al concepte actual d'espai de recursos documentals que les tecnologies de la informació i la comunicació ens han portat. En aquesta petita història vaig tenir l'ocasió de presidir la Comissió d'Usuaris. Una responsabilitat ben fàcil de portar amb l'inestimable suport de les responsables de la Biblioteca. En tot aquest temps moltes podrien ser les petites coses que en el nostre record fan de la Biblioteca de Ciències Socials un espai d'especial significació en la nostra feina quotidiana. Però, sens dubte, allò que la fa ser un servei particular és la seva gent, els i les bibliotecàries i la seva profunda vocació de servei públic, d'atenció esmerçada i el seu esperit constant de millora. Gràcies a tots i a totes els que heu fet possible aquests 25 anys. Moltes felicitats. A reveure, "

Pedro López-Roldán (coordinador de la biblioteca 2002)

----------

"La Biblioteca de Ciencias Sociales es el único caso conocido de expulsión de un bar por la necesidad de dar más espacio a los libros.

Las actuales plantas -2 y -3 siguen siendo, para los que asistimos (con asombro) a dicha expulsión, las "del bar". Solo por eso merece formar parte de la historia mundial de bibliotecas. "

Javier Asensio (coordinador de la biblioteca 2003)

----------

"Tinc dos records molt diferents del període en què vaig ser president de la Comissió d’Usuaris . Per una banda, el de la meva sorpresa i admiració pel coneixement enciclopèdic -mai més ben dit- de tot el personal de la biblioteca. No hi havia autor que no coneguessin, ni editorial o revista de la que no tinguessin cap referència. La capacitat memorística dels treballadors i treballadores de la Biblioteca de Ciències Socials arribava al punt de recordar colors, il·lustracions i tipografies dels llibres més sol·licitats en aquella època. Em meravellava aquell coneixement digne del més il·lustrat lletraferit i aquella memòria visual digne del més fervent seguidor “google books”.

Per altra banda, i segur que en això no sóc gens original, recordo els “judicis” a aquells estudiants i estudiantes que intentaven emportar-se llibres sense passar per l’obligat procediment de préstec. Em sorprenien els tripijocs i ardits posats en pràctica, i també les formes en què aquests eren descoberts pel personal de la biblioteca. Aquells judicis em vénen al cap quan passen setmanes i fins i tot mesos fins que un professor o professora torna un llibre que ha estat reservat. Els hi haurem de fer també un judici i condemnar-los a la lectura eterna de llibres virtuals?"

Joan Miquel Verd (coordinador de la biblioteca 2004)

----------

"Al llarg d'aquests dos anys al capdavant de la Comissió d'usuaris de la Biblioteca de Ciències Socials, uns anys especialment difícils des del punt de vista de la sostenibilitat econòmica del nostre fons bibliogràfic, un dels principals records que m’emporto és el del continu esforç i enginy del personal de la biblioteca i, en particular, de la seva directora, Montserrat Catafal per intentar fer sempre més amb menys, per fer front amb somriure i entusiasme al repte de desenvolupar una carta de serveis cada vegada més completa i exigent, en línia amb les necessitats actuals d'estudiants, investigadors i professors i a l'altura d'un campus internacional d'excel·lència com és el de la UAB. "

Ana Mar Fernández (coordinadora actual de la biblioteca 2012-)

----------

La nostra biblioteca, la de tots

En aquests dies es compleixen els 25 anys de la inauguració de la que coneixem com "Biblioteca de Ciències Socials". I és una peça tan central i d'ús tan habitual en la nostra activitat, que se'ns pot escapar la significació que va tenir, en aquells moments, la seva creació.


Malgrat ser una universitat de campus, l'Autònoma havia aprofitat poc les potencialitats que es derivaven d'aquesta condició. Les inevitables tendències localistes havien portat a la creació de biblioteques a cadascuna de les facultats que integraven la primera UAB; això era millor, segurament, que la situació de la Universitat de Barcelona, on predominaven les biblioteques de departament (per no dir les biblioteques de catedràtic); però no facilitava les potencials economies d'escala que el campus permetia, i no assegurava evitar irracionalitats com duplicacions, absències, etc.


De manera que Economia tenia la seva biblioteca, Dret la seva i Ciències de la Informació (com es denominava aleshores la facultat de Comunicació), la seva. I sociòlegs i politòlegs tenien llibres i revistes a alguna, o algunes, de les tres. Expliquen els més antics de la casa que va ser precisament la creació de la facultat de Polítiques i Sociologia la que va plantejar clarament el problema que ara es podria presentar: enviaríem els alumnes a estudiar a alguna de les altres tres? Els investigadors haurien de seguir voltant entre elles? O bé se'n crearia una de nova i específica? I què passaria amb els fons bibliogràfics existents a les anteriors: es repartirien, o seguirien les coses com estaven?


Com passa sovint, la solució òbvia estava allà mateix, però costava veure-la, i a més anava en contra de les visions predominants en les facultats tradicionals: van haver de ser el rectorat de l'època i la gerència els que generessin la idea de la possible integració de les diverses estructures en una sola, compartint espais, fons i personal, i permetent un ús molt més còmode per a tots els usuaris, economies d'escala, serveis addicionals, etc. Estalviem ara els detalls: en poc més d'un any es va cobrir l'immens espai obert entre la facultat de Dret i la d'Economia, sobrevolant i respectant el bar/restaurant que existia aleshores (en l'espai que avui ocupa la sala de lectura). Posteriorment la biblioteca s'ampliaria, ocupant els espais del bar/restaurant, i generant espais addicionals soterrats per al dipòsit d'obres.


Avui les coses han canviat dràsticament. La biblioteca ja no és un espai físic, on s'emmagatzemen i es poden consultar els llibres o les revistes, sinó que és un centre de serveis, que posa a l'abast dels usuaris els títols o articles, o altres materials, que necessiten, estiguin físicament a la nostra universitat o no. Podem llegir els materials des de casa, des del despatx, des de l'aula o des del tren; l'edifici, l'estructura, segueix existint però té un altre sentit: s'adapta a necessitats noves dels usuaris, ha de permetre sales de treball on grups d'alumnes puguin preparar les feines encarregades (el que vol dir que la vella regla del silenci immutable ja no és ben bé del cas … !), ha de preocupar-se per formar tots els usuaris, joves o grans, en la utilització de nous programaris o dels nous recursos que el canvi tecnològic permet, etc.


No sé si algú com el vell Borges reconeixeria una biblioteca com la nostra; però quedaria fascinat i es sentiria finalment com a casa si conegués les possibilitats que ens ofereix, els múltiples recursos que s'hi troben, o els serveis "a mida" que el personal de la biblioteca elabora i posa a l'abast de tota la comunitat. Els "blogs" especialitzats temàticament que prepara el personal de la biblioteca (que inclouen des de textos fins a convocatòries, passant per gràfics, entrevistes o acudits) són una mostra especialment significativa d'aquesta nova definició del model d'una biblioteca universitària i dels serveis que ha de prestar a tota la comunitat.


Per tant, a fer-la servir! I recordeu desitjar un feliç aniversari a la gent que hi treballa…

Botella, Joan. "La nostra biblioteca, la de tots" a: Butlletí de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia,
núm. 86 (25 de novembre de 2013)

 

A dalt