EXPOSICIÓ PRESENCIAL

BCS
25 anys
(1988-2013)

Un home mira. Mira, ulls fits, cap el lloc on hi neix un pont.

El pont és de pedra, com els que creuen els petits o grans rius europeus, dins les seves velles ciutats, com Girona, Praga, París...

Un pont pot representar un camí que s'obre indeturable, gegantí, cap un trànsit entre dues ribes, en el nostre cas, el pas en el temps entre dos moments prefixats, l'esdevenir de la nostra biblioteca entre el seu inici i el seu present de 25 anys.

25 anys d'una institució és un trànsit de temps de continuïtat suficient si atenem a la durada de les nostres vides.

El pont cal que neixi d'un bon enclavament, cal que se sostingui amb bons pilars massissos, cal que arribi a l'altra banda. Una institució com la nostra cal que neixi d'un bon enclavament, cal que se sostingui amb bons pilars, cal que arribi a l'altra banda, però la seva arribada té moltes ribes, no del tot previsibles, sovint desconcertants, sovint variables, com ocórrer en tot allò que toca a les necessitats humanes.

La continuïtat d’un servei però és el que compta. Continuïtat que s’assoleix amb la innovació constant, però també, no ho oblidem, per efecte de la repetició.

Innovació i repetició s’escriuen en el centre del dibuix, sota el pes de les columnes que identifiquen una institució i les inicials i els números que se sostenen en l’aire representant l’efemèride.

La repetició, malgrat el seu descrèdit actual i sabent que no pot estar mai mancada de vivacitat i entusiasme, forma un punt de solidesa per als éssers humans. Saber repetir -pensi’s que només el diletant, el capriciós, no sap repetir-, com saber innovar, explorar nous terrers, despullar-se i reconsiderar nuament el nostre caminar hauria de conformar el fer i desfer de cada dia.

La idea de la pintura-dibuix que es mostra en aquesta exposició presencial commemorativa juga amb les projeccions de passat, present i futur. Precisament per recalcar la idea de repetició malgrat el pas inexorable del temps i la contradicció que significa aquest esforç humà, i només humà, de la continuïtat en una naturalesa sempre canviant, sempre aleatòria, sempre marcescible, i que només repeteix en el general i no pas en l’individual... Precisament per recalcar la idea de repetició i d’innovació, alhora, es pren el model del pont que repeteix en cada arcada una nova forma idèntica.

Des d’un punt de present, més a prop de l’espectador, es situen les dues figures humanes del dibuix, que aplegades formen un Janus que mira enrere i endavant alhora. La figura masculina observa el principi, l’inici, amb un llibre a la mà, objecte, mitjà i símbol fins avui de les nostres biblioteques. La figura femenina esguarda cap el futur exemplificat ara amb el lector electrònic que sosté a la seva falda.

Des de la “Biblioteca de Paper”, local, física, a la “Biblioteca Electrònica”, que representa un ”the new reading room : anywhere, anytime”(1), passant per la “Biblioteca Automatitzada”(2) del present, les incògnites són obertes , així ho sembla proclamar un cert aire expectant que impregna la pintura-dibuix al disposar les figures humanes desplaçades cap els costats i deixant una mica desert l’espai central.

Quin lloc ocuparà la nostra biblioteca presencial? No hi ha una sola resposta, al igual que tot pont té dues entrades i també dues sortides. La polisèmia de la vida aflora incessantment, les línies de fuga del dibuix no es trobaran mai en la realitat, malgrat falsament les haguem creuat en el punt de mira de l’home del llibre en mà, tal com fa la nostra vista quan mira a l’infinit, que aplega les línies paral·leles en un sol punt.

S’obre un nou escenari. Un blau regalimant d’aigües impregna el camí sota els peus aturats de les dues figures humanes.

25 anys més i els éssers que poblaran aquest espai, si encara és un espai de la institució, seran, en la direcció correcta de totes les coses, unes altres persones majoritàriament. Així ho esperem en el trànsit de totes les coses. Mentrestant, i tothora, desitjarem una llarga vida a allò que pel coneixement humà significa i significarà un saber fer, un saber proporcionar els continguts necessaris pel desenvolupament d’allò que encara costa tant de dir, que no és altra cosa que l’alta cultura i l’alt, i sempre forçosament humil, coneixement.

Josep Vicens-i-Planagumà, novembre 2013

 

(1) Nom donat a una exposició feta a la Biblioteca de Ciències Socials sobre l’accés als llibres electrònics del seu fons amb codis QR. (http://ddd.uab.cat/record/113290)

(2) Utilitzem aquí la terminología de Buckland sobre la història de les biblioteques. La Biblioteca de Paper, on tant les eines bibliogràfiques com els documents eren de paper. La Biblioteca Automatitzada, on les eines bibliogràfiques són digitals, però els documents encara són de paper. I, finalment, la Biblioteca Electrònica, on tant les eines bibliogràfiques com els documents són digitals. Vegeu: Michael Buckland. Redesigning Library Services: A Manifesto. Chicago: American Library Association, 1992.