En la imatge veien a Benito Mussolini donant els primers cops de pic inaugurals de la Mole Littoria(19 de febrer de 1935), el que havia de ser el gratacels més alt del món, sobre els terrenys dels antics fòrums imperials. La guerra va impedir que el projecte es dugués a terme (Archivi Farabola).

“Nosaltres [els feixistes] somiem amb una Itàlia romana, és a dir sàvia, forta, disciplinada i imperial. Bona part del que era l’esperit immortal de l’antiga Roma ressorgeix amb el feixisme: els fascis són romans, la nostra organització de combat és romana, el nostre orgull i el nostre coratge són romans: Civis romanus sum”. Amb aquestes paraules, pronunciades per Benito Mussolini el 22 d’Abril de 1922, el feixisme italià reconeixia explícitament la importància que tenia l’herència de l’antic imperi dins del programa propagandístic de la nova Itàlia imaginada pel Duce.
En aquest sentit va ser especialment important l’explícita admiració que Mussolini sentia per August, com a símbol més representatiu del passat imperial romà que ell pretenia reviure. Fruit d’aquesta admiració pel fundador de l’imperi, Mussolini va patrocinar dos grans projectes directament relacionats amb la figura d’August i que servien, en darrera instància, com a exaltació de la ideologia feixista. El primer estava relacionat amb el mausoleu d’August. Per tal de donar valor al monument, es va projectar la creació de la Piazza Augusto Imperatore, un projecte que va implicar la demolició dels edificis que encerclaven el mausoleu i la creació de noves construccions d’estil clarament feixista. Els treballs es van iniciar el 1934 i la nova plaça es va inaugurar el 1937, coincidint amb la celebració del bimil·lenari del naixement d’August, tot i que els treballs es van allargar fins el 1941.
El segon gran projecte de Mussolini directament relacionat amb August va ser la Mostra Augustea della Romanità, inaugurada el 23 de Setembre de 1937 al Palazzo delle Esposizioni de Roma. La mostra, que també pretenia celebrar el bimil·lenari del naixement d’August, constituïa una glorificació del passat imperial romà, articulada a partir de la vida i les conquestes d’August, l’exèrcit, el dret i la cultura romanes. Amb tot, la voluntat principal era la d’evidenciar l’existència d’uns suposats vincles directes entre l’antiga Roma i la Itàlia feixista. Així, els visitants eren rebuts a l’entrada amb una inscripció que recollia les paraules de Mussolini: “Italians, assegureu-vos que les glòries del passat seran superades per les glòries del futur”. En aquest sentit, tant la mostra com, en general, tot el programa propagandístic feixista creat al voltant de la figura d’August servien per visualitzar els suposats vincles històrics entre aquell, en tant que fundador del vell imperi, i Mussolini, responsable directe del nou imperi construït al voltant del Duce i el feixisme. El moment simbòlic més rellevant va tenir lloc el 9 de Maig de 1936, quan Mussolini, des del balcó del Palazzo Venezia, va anunciar la definitiva victòria italiana a Etiòpia i la creació del nou imperi feixista. Malgrat que el títol d’emperador d’Etiòpia nominalment va recaure sobre el rei Víctor Manuel III, tothom va ser plenament conscient que el paper de nou August corresponia a Mussolini, qui sempre va veure en aquell una font de legitimació històrica per la seva tasca política.




