Després de vèncer per les armes, calia emmascara la crua realitat del poder. De sempre, els polítics republicans havien adoptat i protegit gent de lletres per ostentació i per difondre la pròpia fama. Per això, el cap de gabinet d’August, Gai Cilni Mecenes (ca. 68 aC - 8 dC), es preocupà de captar els joves poetes i literats més destacats del moment i d’ensinistrar-los de la manera que més convingués al Principat. La poesia, a més d’un exercici estètic, podia transformar-se en instrument de govern al portar un missatge polític, amb discreció però amb no menys eficàcia que els discursos públics. August volia que les seves lloances fossin cantades en obres ben escrites i de la ma dels millors poetes. Com era natural, els poetes que gaudien del favor del govern van celebrar en versos els ideals de la Roma renaixent: la terra, el soldat, la religió i la moral, el passat heroic i el gloriós present. No era només propaganda: volien crear una literatura romana digna d’estar a l’alçada de les grans obres mestre gregues, el contrapès destinat a sostenir la civilització d’un imperi mundial.
Virgili, Horaci i l’historiador Titus Livi van ser glòries perennes del Principat d’August. Els tres establiren relacions personals amb August. La classe a la que pertanyien tenia totes les de guanyà en el nou ordre. El fet que Livi, Horaci i Virgili tinguessin motius personals de gratitud envers August no significa, però, que el seu geni fou una simple creació del Principat.

Retrat de Mecenes (Palazzo dei Conservatori, Roma)