La victòria obtinguda per Octavi a Acci (2 de setembre de l’any 31 aC) sobre el seu rival Marc Antoni posà fi a un llarg període de conflictes. Les institucions republicanes no s’havien adaptat a les creixents dimensions de la ciutat i als territoris que aquesta controlava. Cops d’estat, desordres polítics, projectes ambiciosos de Sil·la, Pompeu o Cèsar no permetien la normal activitat de l’Estat. Octavi aconseguir posar en marxa progressivament un nou règim polític, qualificat de “Principat”. Aquest nou règim pot ser interpretat com a una diarquia, un repartiment de responsabilitats entre el príncep i el Senat, o com una dictadura militar, inspirada en models hel·lenístics, per fer sortir a Roma de la greu crisi social i institucional en que estava immersa.
| any 63 aC | 23 set | Naixement de Gai Octavi |
| 59 | Mor Gai Octavi, pare de Gai Octavi | |
| 49 | 18 octubre | Gai Octavi pren la toga uiribis. Octavi és praefectus urbi feriarum Latinarum causa |
| 48 | Octavi entra en el Col·legi dels Pontífexs | |
| 46 | Octavi participa del triomf de César després de la victòria sobre els pompeians a l’Àfrica | |
| 45 | Cèsar adopta Octavi, després de la victòria sobre els pompeians a la Hispània i passa a anomenar-se Gai Juli Cèsar Octavià | |
| 44 | 15 març | Assassinat de Cèsar. Octavià és a Apol·lònia (Epir) |
| maig | Octavià és a Roma i persegueix els assassins del seu oncle-avi | |
| 20-30 juliol | Octavià dirigeix els jocs en honor de Venus | |
| estiu | Octavià lluita contra Marc Antoni | |
| octubre | Octavià aixeca un exèrcit contra Marc Antoni | |
| 43 | gener | Octavià rep l’imperium del Senat |
| abril | Derrota d’Antoni a Mutina | |
| agost | Octavià elegit cònsol | |
| tardor | Triumvirat. Proscripcions | |
| 42 | octubre | Campanya a Filips |
| novembre | Campanya a Filips | |
| 41 | Octavià distribueix terres als veterans, mentre Antoni és a l’est; guerra amb el cònsol Luci Antoni. Els parts envaeixen una gran part de l’Àsia. Octavi es casa amb Escribònia, que li dóna una filla, Júlia |
|
| 40 | febrer | Rendició de Luci Antoni a Perúsia. Octavià controla tot Itàlia i s’atribueix el prenom d’imperator |
| tardor | Tractat de pau entre Octavià i Antoni a Bríndisi, el qual es casa amb la seva germana Octàvia. Des de l’any 40 fins al 20 aC es produeix una sèrie de complots contra Octavià |
|
| 39 | Pacte entre els triumvirs i Sext Pompeu a Misé (Miseno) | |
| 39-38 | Els parts són foragitats del territori rom pels generals de Marc Antoni | |
| 38 | Octavià, separat d’Escribónia, es casa amb Lívia, separada i embarassada, que esdevindrà Iulia Augusta | |
| 38-37 | Batalla entre Octavià i Sext Pompeu | |
| 36 | Octavià venç Sext Pompeu i elimina Lépid; Antoni és vençut pels parts. Octavià és declarat inviolable (sacrosanctus) |
|
| 35-34 | Octavià venç els il·liris | |
| 34 | Antoni annexiona l’Armènia | |
| 33-32 | Antoni ¡ Octavià es preparen per a la guerra mútua. El triumvirat expira | |
| 32 | Jurament d’Itàlia i de les províncies a favor d’Octavi (RG 25,2) Declaració de guerra a Cleòpatra |
|
| 31-23 | Octavià és cònsol cada any | |
| 31 | 2 setembre | Victòria d’Octavià a Acci sobre Antoni |
| 30 | 1 agost | Mort d’Antoni i Cleòpatra. Egipte és annexionat Octavià és revestit de la potestat tribunícia sense límit de duració |
| 30-27 | Munificència d’Octavià; els veterans són llicenciats | |
| 29 | El temple de Janus és tancat | |
| 29 | 13-15 agost | Celebració del triple triomf d’Octavià (Dalmàcia, Acci, Egipte) |
| 29-19 | Campanyes contra els càntabres i els àsturs | |
| 28 | Sisè consolat d’Octavià amb Agripa per col·lega. Primer cens d’Octavià. És nomenat princeps senatus | |
| 9 octubre | Consagra el temple d’Apol·lo al Palatí, prop del seu palau, a tocar de la casa Romuli | |
| 27 | 13 gener | Restauració de la República: el poder passa al Senat |
| 16 gener | Primer decret que confirma el nom d’Augustus a Octavià (esdevé Imperator Caesar Diui filius Augustus) Segon decret que li concedeix els llorers i la corona cívica Tercer decret que mana penjar un escut d’or a la Cúria amb els noms de uirtus, clementia, iustitia, pietas al·ludint als seus atributs August pren l’imperium proconsulare de les províncies imperials |
|
| 27-24 | August a Hispània (Tarragona) i a les Gàl·lies | |
| 26 | Rep el vuitè consolat. Altar en honor d’August a Tarragona |
|
| 25 | Encara a Tarragona, rep el novè consolat. Fa casar la seva única fila Júlia amb Claudi Marcel. Annexió de la Galàcia. |
|
| 24 | De retorn a casa, rep el desè consolat | |
| 23 | August renuncia al consolat i rep altres poders. Des d’ara tindrà el poder tribunici de per vida. Se'l farà confirmar cada 10 de desembre per a exercir-lo l’any següent. Mort de Marcel, nebot d’August i probable successor |
|
| 22 | August refusa la dictadura i el consolat a perpetuïtat | |
| 22-19 | August a l’Est | |
| 21 | Agripa es casa amb Júlia, filla d’August | |
| 20 | Entesa amb Armènia i Pàrtia | |
| 19 | August retorna a Roma. Possible recepció de nous poders: censor | |
| 18 | Agripa esdevé col·lega d’August. Legislació sobre la moral | |
| 17 | August adopta Gai i Luci Cèsar, fills d’Agripa i Júlia | |
| 1-3 juny | Celebra els Jocs Seculars que significaran una era nova, en la qual triomfaran els grans valors morals: fides, pax, honor, pudor i uirtus |
|
| 16-13 | August a les Gál·lies, i Agripa a l’Est | |
| 16 | Conquestes al Nord, amb intervenció de Tiberi i Drusus, fillastres d’August | |
| 15 | Un altar en honor d’August a Mèrida | |
| 13 | Renovació del poder tribunici d’Agripa | |
| 4 juliol | August retorna a Roma, i inicia la construcció de l’Ara Pacis | |
| 13-12 | Mor Lèpid, i August esdevé pontifex maximus | |
| 12 | Mort d’Agripa | |
| 11 | Fa separar-se Tiberi i el fa casar-se amb la seva filla Júlia | |
| 9 | Mort de Drusus, germà de Tiberi. A començament d’any, August fa un nou cens i revisa la llista dels senadors | |
| 30 gener | Dedicació de l’Ara Pacis Augustae | |
| 8 | Mort de Mecenas, gran amic d’August. Canvi del nom del mes Sextilis pel d’Augustus a Roma i Itàlia | |
| 6 | Tiberi es fet col·lega d’August en el poder tribunici, però es retira a Rodes. A la Bètica, August és nomenat Pater Patriae. Erecció del trofeu d’August a Mónaco |
|
| 5 | Gai Cèsar és introduït en la vida pública: pren la toga uirilis. August rep el dotzè consolat | |
| 2 | Luci Cèsar és introduït en la vida pública. Fa exiliar la seva filla Júlia, potser per complot Es fa proclamar Pater Patriae en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la creació del Principat |
|
| any 1 aC | Fi del poder tribunici de Tiberi | |
| any 1-4 dC | Gai Cèsar és a l’Est | |
| 1-9 | abril | Primer altar públic al Numen d’August |
| 2 | August és saludat com a Pater Patriae. Tiberi retorna del seu retir. Mort de Luci Cèsar a Marsella | |
| 4 | 21 febrer | Mort de Gai Cèsar, ferit en campanya |
| 26 juny | August adopta Tiberi i el fa partícip en el poder tribunici | |
| 6 | Revolta de Pannònia i Dalmàcia que delimita l’expansió romana | |
| 9 | Reprimida la revolta, Armini destrueix les legions de Varus a la Germània | |
| 12 | August inicià un nou cens, que durà gairebé dos anys | |
| 13 | Renovació del poder tribunici de Tiberi | |
| 14 | 19 agost | Mort d’August a Nola (Campània), als seixanta-sis anys: les seves cendres són dipositades al mausoleu d’August |
| 17 set | August és divinitzat pel Senat (apoteosi) | |
| 15 | Temple en honor d’August a Tarragona A Nola, la casa on August ha mort és transformada en temple A Bovil·les (Laci, avui Fratocchie), suposat lloc d’origen de la gens Iulia, es construeix un santuari |
