Aquest any, 2014, es commemora el bimil·lenari de la mort d’August. A Roma i a Paris s’ha organitzat una notable exposició centrada en l’efervescència artística de la seva època, i a d'altres ciutats d’Europa i d’arreu del món es succeeixen col·loquis i actes d’homenatge. Des de la UAB també ens hi sumem per que August fou, certament, una figura cabdal per la història de Roma i d’Europa. Però el primer emperador no deixa de ser una figura controvertida i inquietant. Sense anar més lluny, l’any 1937, coincidint amb el dos mil aniversari del naixement d’August (el 23 de setembre del 63 aC), a Itàlia, el règim Feixista, envoltat d’una mística mil·lenarista, ja li va dedicar una gran exposició, la Mostra augustea della romanità. Recordant les glòries d’August, els feixisstes volien exaltar l’inici del que havia de ser una nova època imperial i que tots sabem, malauradament, com va acabar. Dos anys després, l’historiador britànic Ronald Syme era més escèptic. En la seva ja clàssica The Roman Revolution (1939) tenia una actitud marcadament crítica envers August, que presenta com a un personatge astut i manipulador. Si per un cantó August abolí la llibertat política, per l’altre posà terme a la guerra civil. Llibertat o govern estable, aquest era el dilema dels antics romans i del mateix Syme, l’any 1939. Quin és, avui, el nostre, en uns moments de crisi europea? Cal evocar a August? Potser sí, però no com a model, sinó com a advertiment del que no hauria de tornar a succeir.

                                                                        DIVUS AUGUSTUS

Segons els termes del testament de Cèsar, aquest nomenava hereu del seu nom i de la seva fortuna a un cert Gai Octavi, nét d'una de les seves germanes. Pel costat patern, el jove procedia d'una família respectable però sense títols nobiliaris; el seu avi, un banquer ric establert a l’antiga ciutat volsca de Velitras, s'havia mantingut apartat de les càrregues i perills de la política romana.

L'ambició es va destapar en el seu fill, model de totes les virtuts. Gai Octavi (el pare d'August) es va casar amb Àtia, filla de Marc Ati Balb, senador originari de la veïna ciutat d'Arícia, i de Júlia, germana de Cèsar. D’aquí li vingueren una ràpida promoció i honors: la pretura, el govern de Macedònia i la perspectiva segura d'un consolat. La mort va frustrar la projectada candidatura, però el parentiu amb Cèsar va sostenir la fortuna de la família. La vídua, Àtia, va ser traspassada immediatament en matrimoni a Luci Marci Filip, candidat segur al consolat del 56 aC.

Octavi (pare) va deixar tres fills: una Octàvia per part de la seva primera dona, i una altra Octàvia i un fill per la d'Àtia, Gai Octavi. Dels fills d'Àtia, la noia es va casar més endavant amb Gai Marcel (cònsol de l'any 50 aC); el noi, amb la garantia de la brillant carrera política que li oferien aquestes influents connexions, va ser adoptat per Juli Cèsar.
Quan Gai Octavi va passar per adopció a la casa Júlia, va adquirir la denominació nova i legítima de Gai Juli Cèsar Octavià. Es comprendrà que l'aspirant al poder de Cèsar preferís desprendre's ben aviat del nom que delatava el seu origen i passa a dir-se simplement Gai Juli Cèsar. A més, la deïficació oficial del seu pare adoptiu li va proporcionar aviat el títol de «fill del Diví Juli», i des del 38 aC en endavant el cap del partit cesarià va fer-se anomenar «Imperator Caesar». Després del primer acord constitucional i de l'adopció del nom d'August, la nomenclatura del monarca va ser concebuda així: «Imperator Caesar Divi filius Augustus». La posteritat el coneixerà com a «Divus Augustus».

Camafeu d'August (British Museum)