El 15 de març de l’any 44 Cèsar fou assassinat. Dos dies desprès, el 17 de març, a la primera reunió del Senat, Ciceró va fer aprovar una llei d’amnistia i d’abolició perpètua de la dictadura. Però els successors de Cèsar es mantenien alerta i la popularitat del difunt restava intacte. Ciceró va haver d’abandonar Roma el 7 d’abril.
Entre els successors, hi havia en primer lloc Marc Antoni, lloctinent de Cèsar i col·lega seu en el consolat d’aquell any.  Encarnava, per tant, el poder legítim. Enfront seu estava l’hereu civil de Cèsar, el jove Octavi, de tan sols 19 anys. Dos successors eren massa, però davant del poder del partir republicà, l’entesa s’imposà per salvaguardar l’herència. A l’octubre de l’any 43, Antoni i Octavi es donen la ma: pels republicans és la fi de tota esperança de victòria. En les proscripcions subsegüents van morir 500 senadors (entre ells el mateix Ciceró) i 2.000 cavallers. Un anys desprès, a l’octubre del 42, els republicans eren vençuts definitivament a Filipos. L’entesa entre Antoni i Octavi es mantingué un temps, mentre Antoni governava l’Orient romà i Octavi s’assegurava el control de l’Occident, però l’any 32, amb l’excusa del perill de la conquesta de Roma per part d’una monarquia hel·lenística (Orient contra Occident), Octavi declarà la guerra, no a Antoni sinó a Cleòpatra. L’enfrontament definitiu, davant de les costes d’Acci, en el golf d'Ambràcia (Grècia occidental), acaba amb la fugida i posterior suïcidi d’Antoni i Cleòpatra. Octavi, amb tan sols 32 anys, es convertí d'aquesta manera en l’amo i senyor de l’Imperi.

Detall de la batalla d'Acci (Col·lecció Duques de Cardona, Còrdoba)

Per aconseguir el poder suprem Octavi havia sabut envoltar-se d’amics devots, de fidels seguidors de Cèsar i d’ambigús aventurers. Agripa, l’home d’acció, en primer lloc, i el seu gran general. Però no només necessitava braços armats, també li calien diners per aconseguir reclutes, subornar seguidors i decantar de la seva part l’opinió pública de Roma i de tota Itàlia. Octavi es preocupà d’obtenir el recolzament de capitalistes privats, entre els quals destacava el milionari Luci Corneli Balb, cavaller romà originari d’una important família gaditana, de provables arrels fenícies. Pels afers diplomàtics i les relacions públiques, August confià plenament en Gai Cilni Mecenes, d’estirp reial etrusca, descendent per part de mare dels Cilnii, família que havia tingut poders dinàstics en la ciutat d’Arezzo des dels seus orígens. Mecenes era home d’estat, de cultura refinada, artista i amant de l’art (i dels artistes, deien les males llengües...).