Gai Juli Cèsar (100 – 44 aC) era besoncle d’August. La mare d’August, Atia Balba Cesònia, era la neboda de Juli Cèsar al ser filla de Marc Ati Balb i de Júlia, la germana de Cèsar. Sense descendència legítima,  Cèsar adoptà per testament  a Gai Octavi, que passa a anomenar-se Gai Juli Cèsar Octavià. El testament havia estat  redactat i validat el 13 de setembre del 45 aC, però no entrà en vigor fins després de l’assassinat del dictador, el 15 de març del 44.
Una vegada mort Cèsar, el dictador va esdevenir déu i mite, passant de l'àmbit de la historia al de la literatura i la llegenda, del de la oratòria al de la propaganda. De les dues maneres fou utilitzat per August. Corresponia al seu fill adoptiu venjar-ne la mort. A més, una vegada va ser consagrat el que havia estat dominador de Roma, ell assumí el títol de “fill del diví”. Allò que a August interessava heretar de Cèsar era especialment aquesta aura. Li era útil el déu, no el dictador, i August va ser molt atent a establir una  clara distinció entre “dictator” i “princeps”. Sota el règim d’August, Cèsar el dictador o va ser silenciat del tot o va ser recordat de tant en tant per mostrar el contrast entre l’aventures sense escrúpols que, portat per l’ambició, havia destruir la llibertat republicana, i el modest magistrat (és a dir, August) que havia restaurat la República. En el tractament de la figura de Cèsar, la literatura inspirada pel principat d’August és instructivament coincident: encara que amb paraules diverses, Virgili, Horaci i Livi expliquen la mateixa història i n’extreuen la mateixa moral.

Retrat de Juli Cèsar (Musei Vaticani)