Publi Virgili Maró (ca. 70 – 19 aC), nascut a Andes, prop de Màntua, era un representant de  les classes benestants de la nova Itàlia septentrional. August va estar particularment afortunat de descobrir el seu poeta èpic d’Itàlia en un home com Virgili, la poesia i els sentiments del qual harmonitzaven sense esforç amb les seves idees i línia política.

Virgili va escriure sobre el camp italià i sobre la vida camperola (Bucòliques, Geòrgiques) amb un to greu, religiós i patriòtic que complaïa la renovació moral promoguda per August.

La seva gran obra, l’Eneida, fou el gran poema èpic nacional sobre els orígens i el destí de la Roma imperial que August desitjava després de la victòria d'Acci. En el passatge en que Júpiter li pronostica el futur a Venus, la divina progenitora de la gens Iulia, Cèsar August apareix destinat a esdevenir déu després d’haver pacificat la terra:

Cèsar, troià, naixerà d’aquesta nissaga formosa;
ell ha d’atènyer amb sa fama el cel, l’Oceà amb son imperi:
Juli prendrà el seu nom, d’aquest nom insigne de Iulus.
Plàcida un jorn al cel tu el rebràs carregat de despulles
de l’Orient; serà fins i tot, invocat amb pregueres.
S’endolciran llavors, sense guerra, els segles ferotges.
Vesta, la Fe capblanca, els germans Quirinus i Remus
lleis dictaran; amb pestells de ferro les hòrrides portes
es barraran, de la Guerra.

Eneida I, 286-294.
Text català de Miquel Dolç.
Barcelona: editorial Alpha, 1958.

Mosaic amb el retrat de Virgili (Landesmuseum Trier, Alemanya)