Quint Horaci Flac (65 – 8 aC) era fill d’un ric llibert de Venosa, ciutat de l’antiga Lucània. El seu pare l’envià a estudiar filosofia i poesia a Atenes. Es trobava  encara a Grècia quan Brut i Cassi, els assassins de Cèsar,  arribaren a la ciutat i allistaren en el seu exèrcit als joves romans que hi trobàren. Així fou com Horaci va ser nomenat tribú militar i lluità al costat de l'exèrcit republicà que va caure derrotat per Marc Antoni i Octavi a la batalla de Filipos (42 aC). Posteriorment, gràcies a una amnistia general, Horaci tornà a Roma i, per mediació de Virgili, entrà a formava part del cercle de Mecenes.

En el text que segueix, Horaci presenta el valor cívic com una virtut secular del poble romà i contraposa l’actitud dels romans del seu temps fets presoners pels parts, amb l’esperit heroic del cònsol Gai Atili Règul Serrà, que, en el decurs de la Primera Guerra Púnica, preferí mantenir-se fidel a la paraula donada a l’enemic abans que deslliurar-se d’una mort segura.

La Fecunditat d'Itàlia (Relleu oriental de l'Ara Pacis, Roma)

Al cel, perquè hi retruny el seu tro, creiem que hi regna Júpiter; August serà tingut per un déu entre nosaltres quan haurà ajuntat al nostre imperi els britans i els temibles perses.
¿Ha viscut el soldat de Crassus amb la vergonya d’haver pres per muller una dona bàrbara? ¿I han envellit –oh, com han canviat el senat i els costums!– a l’exèrcit d’uns sogres enemics, sota el comandament del rei dels medes, el mars i l’àpul, sense recordar-se dels escuts sagrats dels salis, de llur nom de romans, de la toga i de l’eterna Vesta, quan encara es mantenen ferms el temple de Júpiter i la ciutat de Roma?
Això és el que volgué evitar el seny previsor de Règul, quan s’oposà a un pacte ignominiós i a un precedent que fora funest per als temps venidors, si no morien, indignes que eren de llàstima, uns guerrers fets presoners.

Odes, III, 5, 1-18.
Text català de Josep Vergés.
Barcelona. Fundació Bernat Metge, 1981