En el mateixos anys en que Virgili escrivia l’Eneida, l’historiador Titus Livi (59 aC – 17 dC), natural de Patavium (Pàdua), estava treballant en la reconstrucció prosaica de l’epopeia virgiliana: la Història de Roma, ab urbe condita (des de la fundació –mítica– de la ciutat). Com altres composicions literàries patrocinades pel govern, la història de Livi era patriòtica i moral. També l’estudi de l’antiguitat podia tenir el seu cantó útil. Podia servir, com la poesia, per honorar el record de l’antic valor, despertar l’orgull nacional i educar en les virtuts cíviques.


Ròmul i Rem alletats per la lloba, envoltats per les representacions del Tíber i el Palatin
Museo nazionale romano - Palazzo Massimo alle Terme, Roma)

A més, si no m’enganya la passió per la tasca que m’he imposat, no hi ha hagut mai un poble més gran, ni més virtuós, ni més ric en bons exemples, ni cap societat on l’avarícia i el luxe hagin trigat tant a aparèixer, ni on la pobresa i la moderació hagin estat un honor tan gran durant tant de temps: com menys coses hi havia, menys se’n desitjaven. Fa poc que les riqueses han portat l’avarícia, i els plaers abundants, l’ambició, a través de la luxúria i el desig de consumir-ho i perdre-ho tot. Però les lamentacions, que, certament, no són grates no tan sols on potser seran necessàries més endavant, és millor que no apareguin des del començament. A l’hora d’encetar una matèria tan noble, preferiríem començar amb optimisme i, si féssim el mateix que els poetes, preferiríem fer-ho amb tots els vots i les pregàries als déus i les dees perquè donessin un acabament feliç a l’empresa que iniciem.

Història de Roma I. Prefaci, 11-13.
Text català d’Antoni Cobos.
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2002.