Diccionari de conceptes Kierkegaardians : La repetició.

Un volum de les traduccions franceses de l’obra de Kierkegaard d’Éditions de L’Orante on s’ha publicat un “Index terminologique…” del qual extraiem aquesta categoria de “Diccionari de conceptes Kierkegaardian” 

Varem remarcar en un post anterior com a obra de referència el treball de Malantschuk, Gregor. (cop. 1986). Index terminologique : principaux concepts de Kierkegaard, traduit del danès i adaptat i completat  per Else-Marie Jacquet-Tisseau que pren la major part del darrer volum (el 20è) de les obres completes de Sören Kierkegaard traduïdes al francès per les Editions de l’Orante de Paris.

Vegem el que hi diu respecte al concepte de repetició ( Gjentagelsen) :

“REPETICIÓ. Dins La Repetició Constantin Constantius experimenta els diversos sentits del mot repetició [ Gjentagelsen ], des dels més corrents fins als més  essencials i profunds. S’interessa sobretot en la repetició per la seva relació amb les esferes estètica i religiosa, mostrant que aquesta és impossible dins la primera on tot depèn del joc de les contingències ; s’indica tot seguit els dominis on el concepte de repetició rep el seu veritable contingut : “La repetició és el mot d’ordre de tota concepció  ètica ; la repetició és la condició sine qua non de tot problema dogmàtic” (OC V 21). Per a il·lustrar el moviment religiós orientat dins el sentit de la repetició, dóna l’exemple de l’home jove el qual, en el curs del seu amor desgraciat, cerca un nou punt de partença dins la seva vinculació amb el transcendent. Comentant la problemàtica de la repetició dins Pap. IV B 117, p. 281 sv., Kierkegaard resumeix el seu rol en els diversos estadis estètic, ètic i religiós.”La més profunda expressió de la repetició (p. 293) és la reconciliació a l’estadi religiós : aquesta forma superior apareix com el fi vers el qual s’adreça tota la obra de Kierkegaard. Mentrestant ens dóna també molts exemples de la repetició en el pla ètic on els actes s’acompleixen dins la perspectiva de l’etern. Aquest punt de vista és notablement sostingut per l’assessor Wilhelm i es retroba igualment dins els escrits edificants, en particular Les Obres de l’amor. La contrapartida negativa d’aquesta posició ètica ens és donada per aquest descoratjament que redueix ” tota la vida a una banal i monòtona repetició” (O IV 279; cf. també OC XIV 232 : “indolent repetició”). L’home arriba a la maduresa, és a dir, la més alta expressió de la repetició, quan fracassen els seus esforços sobre el pla ètic i li cal recórrer a la reconciliació en Crist, el punt de partença d’una vida nova. Esmentem finalment dues formes particulars de repetició : aquella pròpia de cada generació la qual “repeteix i reviu el contingut mateix del paganisme” (Trois discours sur des circonstances supposées : OC VIII 16) i aquella pròpia del geni qui “reviu tot el passat” en la seva forma original (Concept d’angoisse : OC VII 203)”

 (Les referències entre parèntesi es refereixen als diferents volums de les obres completes de Sören Kierkegaard traduïdes al francès per les Editions de l’Orante de Paris)