Un altre blog Blogs.uab.cat per a la creació d'un espai entorn la figura de Sören Kierkegaard (1813-1855)

Categoria: Kierkegaard i la cultura catalana

Especial esment de la intersecció real o possible amb la cultura catalana.

LA PRESÈNCIA DE KIERKEGAARD A LES BIBLIOTEQUES CATALANES

 L’escriptor Kierkegaard    

La informàtica ens està proporcionant unes aproximacions al coneixement insospitades tan sols fa 10 anys. La creació a Catalunya del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) l’any 1996, ha representat una aplicació dels avenços informàtics en l’emmagatzematge, organització i sobretot en la recuperació de la informació que ens situa al primer nivell de les polítiques per la gestió del coneixement.

La presència de documents d’autoria de Sören Kierkegaard dins el CCUC (Catàleg Col·lectiu d’Universitats de Catalunya), que és el catàleg creat per aquest Consorci, ens mostra un conjunt de 385 entrades que ens adrecen a obres de nostre autor, vegeu : https://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?kierkegaard%20soren .

Una quantitat no pas gens menystenible en comparació -en un estudi aproximatiu de ràtios- a altres d’àmbits geogràfics. Tanmateix, tots sabem què volen dir nomes unes xifres, unes quantitats, de fet ben poca cosa… el sol fet que una sola persona especialitzada en el nostre autor tingui prou poder de decisió en la gestió d’uns pressupostos… és suficient. No ens diu res per tant de l’interès d’una determinada comunitat envers un determinat autor, ni encara menys, ens diu, com pot aquesta potencialitat informativa esdevenir coneixement. Una confusió, per cert, molt corrent avui, …  on els mateixos directors de biblioteques mesuren l’èxit d’un sistema bibliotecari, o millor dit, inclouen entre els seus índex de descripció de la qualitat d’un sistema bibliotecari, els metres lineals de prestatgeria per l’emmagatzematge…

En aquest conjunt de 385 entrades hi trobem d’antuvi dos entrades que són simplement direccionals, després, en les restants 383 hi trobem títols de les obres de kierkegaard en les diferents edicions que s’han anat incorporant a les biblioteques universitàries, en les diferents edicions i/o llengües i també en format electrònic. Cal destacar la presència d’edicions de: Editions de l’Orante, Princeton University Press amb la seva col·lecció Kierkegaard’s writings, Guadarrama, Deutscher Taschenbuch Verlag, Gütersloher Verlagshaus Gerd Mohn, Gallimard, Trotta, etc.

Com a llibres concrets ens plau de destacar dues antologies :

Bretall, Robert (Ed.). (1973). A Kierkegaard anthology. Princeton (N.J.) : Princeton University Press.

Boyer, Régis (Ed.). (1993). Ou bien… ou bien ; La reprise ; Stades sur le chemin de la vie ; La maladie à la mort / Sören Kierkegaard. Paris : Robert Laffont.

Si fem una cerca per matèries trobarem aproximadament la xifra de 294 entrades, és a dir, 294 estudis on el nostre autor n’és l’estudiat, el tractat, o la temàtica principal del document. Vegeu : https://ccuc.cbuc.cat/search*cat/d?kierkegaard%2C%20Soren 

Dins d’aquest conjunt tenim el grup principal de 207 estudis, i la resta fins a 294 es desglossa en un tímid intent de subdivisió de màteries, timidesa que no sabem si és per la manca de  catalogadors experts o bé per la polisèmia dels tractats o estudis sobre el nostre autor.

Ens plau de destacar com a obra de referència el diccionari : Malantschuk, Gregor. (cop. 1986). Index terminologique : principaux concepts de Kierkegaard. Paris : Editions de l’Orante, que utilitzarem en aquest blog ; traduit del danès i adaptat i completat  per Else-Marie Jacquet-Tisseau. També destaquem l’anuari Kierkegaard studies. Yearbook. Berlín [etc.] : De Gruyter, 1996- i també en el subapartat de matèries referit a les influències de Kierkegaard hi ha el llibre : Matustík, Martin J. (Ed.), Westgphal, Merold (Ed.). (1995). Kierkegaard in post/modernity. Bloomington : Indiana University Press.

El lector d’aquest blog haurà de disculpar si esperava un estudi exhaustiu i fonamentat sobre la bibliografia entorn el filòsof danès, això correspondria a un estudi més profund i a mans  d’un expert. Valgui, doncs, aquesta aproximació primera i personal. Gràcies. 

A LA CATALUNYA D’AVUI, DOS REFERENTS : FRANCESC TORRALBA i ROSELLÓ I BEGONYA SÀEZ i TAJAFUERCE (2)

Aquell endarreriment de la irrupció de l’obra, el pensament, el sentiment i l’acció de Kierkegaard, que hem afirmat que s’ha produït a tot arreu, ens situa, de fet, en paral·lel amb les altres cultures més extenses geogràficament i demogràficament ben bé fins els primers anys vint del segle passat. Després caldria fixar-nos detalladament -ultra Maragall i d’Ors- amb figures com : Joaquim Xirau, Agustí Bartra i l’existencialisme català d’arrel francesa posterior, per trobar les dimensions i l’abast de la influència del seu pensament. Actualment comptem amb especialistes de primer rengle com són Francesc Torralba i Roselló -amb el qual podeu conectar amb el seu Espai Kierkegaardià dins aquest mateix blog- o amb Begonya Sàez i Tajafuerce, Norbert Bilbeny, Ramon Alcoberro, i possiblement d’altres que en aquest moment desconeixem… Tota una proposta de treball a fer per seguir les empremptes del nostre conegut i desconegut, alhora, Sören Kierkegaard.

KIERKEGAARD I LA CULTURA CATALANA (1)

La recepció de l’acció, les intuïcions, les descobertes, els pensaments i els experiments vitals de Sören Kierkegaard dins la cultura catalana ha estat, com a tot arreu, escassa i tardana, malgrat la seva important aportació a l’acció i al pensament humà.
La seva obra, escrita integrament en danès, no fou traduïda a l’alemany fins a principis del segle XX, que nosaltres sapiguem. És, aleshores, quan segurament va irrompre de la mà de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors en el panorama cultural català, alhora que ho feia dins l’ambit hispànic a través de la figura de Miguel de Unamuno.
El “Xènius” -que és com firmava les seves glosses Eugèni d’Ors a principis del segle- cita a Kierkegaard en la seva crònica del dia 27 de novembre de 1909, tot dient : “Tornem sempre a les definicions admirables de Sören Kierkegaard: -Aquell qui és incapaç de repetir, és un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’ànima, és un filisteu. Solament qui sap repetir sense decréixer en l’entusiasme és un Home moral- és un home.” La cita és, certament, tot un programa de vida…

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén