La recepció de l’acció, les intuïcions, les descobertes, els pensaments i els experiments vitals de Sören Kierkegaard dins la cultura catalana ha estat, com a tot arreu, escassa i tardana, malgrat la seva important aportació a l’acció i al pensament humà.
La seva obra, escrita integrament en danès, no fou traduïda a l’alemany fins a principis del segle XX, que nosaltres sapiguem. És, aleshores, quan segurament va irrompre de la mà de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors en el panorama cultural català, alhora que ho feia dins l’ambit hispànic a través de la figura de Miguel de Unamuno.
El “Xènius” -que és com firmava les seves glosses Eugèni d’Ors a principis del segle- cita a Kierkegaard en la seva crònica del dia 27 de novembre de 1909, tot dient : “Tornem sempre a les definicions admirables de Sören Kierkegaard: -Aquell qui és incapaç de repetir, és un diletant. Aquell qui repeteix d’esma, sense posar-hi l’ànima, és un filisteu. Solament qui sap repetir sense decréixer en l’entusiasme és un Home moral- és un home.” La cita és, certament, tot un programa de vida…