Abstract: |
El contracte de compra-venda d'animals de companyia ha estat motiu de disputa constant entre venedors i compradors donat que per part del comprador, sempre exigeix un màxim de garanties sanitàries i econòmiques possibles per la compra de l'animal, en canvi, els establiments o criadors venedors d'animals únicament volen incloure en aquest contracte malalties o patologies que ells siguin capaços d'assumir, ja que s'ha de tenir en compte que s'està parlant d'animals vius, cosa que fa que d'un dia per un altre les condicions d'aquest puguin canviar. Aquest es el principal motiu pel qual els venedors únicament volen fer-se càrrec de possibles despeses ocasionades per la venda d'animals amb problemes en aquell moment, i restringir els períodes de garantia el mínim possible, ja que existeix la possibilitat que el problema de l'animal no sigui degut a un mal estat d'aquest abans de la seva compra, sinó a una mala adaptació de l'animal a l'àmbit familiar. Aquest desacord ha portat a que cada establiment o criador de venda d'animals de companyia escrigui el seu propi contracte de compra-venda, de forma que en molts casos aquest està faltat de poder legislatiu o es donen o prohibeixen certes accions que no estan regulades. |