dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
| Data: |
2017 |
| Descripció: |
59 pag. |
| Resum: |
La reforma laboral que va introduir la Llei 3/2012 va suposar una modificació de la ultraactivitat (article 86. 3 ET), passant d'operar fins a la consecució d'un nou acord a estar limitada temporalment a un any des de la denuncia del conveni col·lectiu, intentant "despetrificar" les negociacions dels nous convenis i intentant flexibilitzar la NC. La nova redacció de la ultraactivitat, donat a la seva simplicitat, ha creat una gran problemàtica alhora d'interpretar-la, i aquest treball ha estat destinat a analitzar aquesta problemàtica que sorgeix amb la finalització de la ultraactivitat. Així, després d'entendre què és la ultraactivitat i l'impacte de la reforma, he buscat aprofundir en els dubtes interpretatius de la norma, des de la possibilitat que aquesta preveu a realitzar un "pacte en contrari" que serveixi d'excepció a la norma, i que resulta un element clau en les negociacions actuals justament pel seu paper d'excepcionalitat, fins a l'altre gran dubte que presenta el nou redactat, que és la aplicació d'un CC d'àmbit superior si existís, centrant-me en com entendre l'àmbit superior, sent d'aplicació tant el superior funcional, com territorial com personal, i els problemes davant la concurrència de més d'un CC aplicable, tema que els tribunals no han acabat d'aclarir, deixant la resolució a cada cas concret. També he centrat el treball en la problemàtica que sorgeix, ja no del redactat de la norma, si no del "No redactat", és a dir, del buit legal que apareix davant la falta de pacte en contrari i davant la inexistència d'un CC d'àmbit superior aplicable. Així, el treball analitza la contractualització, que és la tesi per la que s'ha declinat el TS en aquest cas (tesi conservacionista), i que consisteix en que les condicions del CC que decau passen a formar part del contracte de treball i per tant se'ls continua aplicant als treballadors. En el treball s'intenta respondre a preguntes com: a qui s'aplica aquesta contractualització, quines condicions es contractualitzen i des de quin moment opera la contractualització, analitzant el que els tribunals han decidit. Per tant, el treball es centra en analitzar com la reforma del 2012 ha afectat a la ultraactivitat i com la decisió dels tribunals ha deixat sense efecte aquesta, en quant a ultraactivitat ens referim. |
| Resum: |
La reforma laboral que introdujo la Ley 3/2012 supuso una modificación de la ultraactividad (artículo 86. 3 ET), pasando de operar hasta la consecución de un nuevo acuerdo A estar limitada temporalmente a un año desde la denuncia del CC, intentando "despetrificar" las negociaciones de los nuevos convenios y flexibilizar la NC. La nueva redacción de la ultraactividad, dado a su simplicidad, ha creado una gran problemática a la hora de interpretarla, y este trabajo ha sido destinado a analizar esta problemática que surge con la finalización de la ultraactividad. Así, después de entender qué es la ultraactividad y el impacto de la reforma, he buscado profundizar en las dudas interpretativas de la norma, desde la posibilidad que esta prevé de realizar un "pacto en contrario" que sirva de excepción a la norma, y que resulta un elemento clave en las negociaciones actuales justamente por su papel de excepcionalidad, hasta la otro gran duda que presenta el nuevo redactado, que es la aplicación de un CC de ámbito superior si existiera, centrándose en cómo entender el ámbito superior, siendo de aplicación tanto el superior funcional, como territorial como personal, y los problemas ante la concurrencia de más de un CC aplicable, tema que los tribunales no han terminado de aclarar, dejando la resolución a cada caso concreto También he centrado el trabajo en la problemática que surge, ya no del redactado de la norma, si no del "No redactado", es decir, del vacío legal que aparece ante la falta de pacto en contrario y ante la inexistencia de un CC de ámbito superior aplicable. Así, el trabajo analiza la contractualización, que es la tesis por la que se ha declinado el TS en este caso (tesis conservacionista), y que consiste en que las condiciones del CC que decae pasan a formar parte del contrato de trabajo y por tanto se les sigue aplicando a los trabajadores. En el trabajo se intenta responder a preguntas como: a quien se aplica esta contractualización, qué condiciones se contractualizan y desde qué momento opera la contractualización, analizando lo que los tribunales han decidido. Por tanto, el trabajo se centra en analizar cómo la reforma de 2012 ha afectado a la ultraactividad y como la decisión de los tribunales ha dejado sin efecto la misma, en cuanto a ultraactividad nos referimos. |
| Resum: |
The labor reform that introduced the Law 3/2012 was a modification of ultra-activity (Article 86. 3 ET), through to operate until the achievement of a new agreement to be temporarily limited to one year from the denunciation of the collective agreement, looking for more flexibility and agility in collective negotiations. The new wording of the ultra-activity, because of its simplicity, has created a big problem while interpreting it, and this study was designed to analyze the problems that arise at the end of the ultra-activity. Thus, after understanding what is ultra-activity and which have been the impact of the reform, I have tried to deep in the interpretation doubts of the regulation, since this provides the possibility to realize a "otherwise agreed" that serves as a exception and thats a key element in the current negotiations for his role just exceptional, to the other big question that presents the new wording, which is the application of a higher level CC if it exists, focus in how understand the higher level, and the problems with the concurrence if there exists more than one CC applicable, issue that the courts have not finished clarifying leaving resolution on "case by case". I have also focused work on problems that arise with the part that isn't redacted, in the legal vacuum that appears when the absence of any otherwise agreed, and in the absence of a higher level CC. Thus, the work analyzes the "contractualization", that is the theory that has been declined by the Supreme Court in this case (conservationist thesis), and means that the conditions of the CC which decays become part of the employment contract and So they continue to apply to workers. This work tries to answer questions like: who we have to apply the contractualization, what conditions are contractualized and when does the contractualization operates, analyzing what the courts have decided. Therefore, the work focuses on analyzing how the labor reform of 2012 has affected the ultra-activity and how the courts decision have lapsed it in terms of ultra-activity. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Relacions laborals [2500258] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Relacions Laborals [806] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Reforma legal ;
Espanya ;
Dret laboral ;
Ultraactivitat ;
Reforma laboral ;
Pacte contrari ;
Àmbit superior ;
Contractualització ;
Tesis conservacionista ;
Tesis rupturista ;
Ultraactividad ;
Pacto contrario ;
Ámbito superior ;
Contractualización ;
Ultra-activity ;
Labor reform ;
Otherwise agreed ;
Higher level ;
Contractualization ;
Conservational theses ;
Breaking thesis |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
