Web of Science: 0 cites, Scopus: 0 cites, Google Scholar: cites
Segregación escolar público-privada en España
Murillo Torrecilla, Francisco Javier (Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Didáctica y Teoría de la Educación)
Belavi, Guillermina (Universidad Autónoma de Madrid)
Pinilla Rodríguez, Lina Marcela (Universidad Autónoma de Madrid)

Títol variant: Segregació escolar publicoprivada a Espanya
Títol variant: Public-private school segregation in Spain
Data: 2018
Resum: Hace más de treinta años se reguló en España la doble red de centros públicos y privados. Es un buen momento para preguntarse qué ha significado en términos de equidad. Este artículo aborda la aportación diferencial de la educación pública y privada a la segregación escolar de carácter socioeconómico. Más concretamente, tiene como objetivos, por un lado, estimar la magnitud de la segregación por nivel socioeconómico de los centros de educación secundaria obligatoria de titularidad pública y de titularidad privada y, por otro, determinar la contribución diferencial de ambos a la segregación global en cada comunidad autónoma. Para ello, se realiza una explotación secundaria de los datos PISA-2015 y se estima el índice de segregación de raíz cuadrada de Hutchens y su descomposición en los subsistemas de educación pública y privada para cuatro colectivos de estudiantes: el 10 % y el 25 % de los estudiantes con familias con menor nivel socioeconómico, y el 10 % y el 25 % de los de mayor nivel. Los resultados apuntan, en primer lugar, a una gran variabilidad en la segregación escolar entre comunidades, tanto en magnitud como en composición público-privada. En segundo término, se encuentra una notable segregación de los estudiantes de familias con menor nivel socioeconómico y cultural en los centros privados y en los centros públicos de mayor nivel, lo que apunta a la importante contribución que la educación privada realiza a la segregación escolar global por carácter socioeconómico.
Resum: More than 30 years ago, the double network of private and public schools was regulated in Spain. Today is time to inquire into what this has meant in terms of equity. This article addresses the differential contribution of public and private education to socioeconomic school segregation. It aims to estimate the magnitude of segregation by socioeconomic status in public and private compulsory secondary education schools and determine the contribution of both to global segregation in autonomous communities. For this purpose, a secondary analysis of PISA-2015 data was performed and the Hutchens square root segregation index and its decomposition in the public and private education subsystems were estimated for four groups of students: 10% and 25% of students from families with a lower socioeconomic status and 10% and 25% of students from families with a higher socioeconomic status. The results reveal a high variability in school segregation between communities in terms of both magnitude and public-private distribution. Secondly, a significant segregation of students with lower socioeconomic and cultural status at private schools and students with higher socioeconomic and cultural status at public schools was found. The results reveal the important contribution of private schools to global segregation by socioeconomic status.
Resum: Fa més de trenta anys es va regular a Espanya la doble xarxa de centres públics i privats. És un bon moment per preguntar-se què ha significat en termes d'equitat. Aquest article aborda l'aportació diferencial de l'educació pública i privada a la segregació escolar de caràcter socioeconòmic. Més concretament, té com a objectius, d'una banda, estimar la magnitud de la segregació per nivell socioeconòmic dels centres d'educació secundària obligatòria de titularitat pública i de titularitat privada i, de l'altra, determinar la contribució diferencial de tots dos a la segregació global en cada comunitat autònoma. Per fer-ho, es realitza una explotació secundària de les dades PISA-2015 i s'estima l'índex de segregació d'arrel quadrada de Hutchens i la seva descomposició en els subsistemes d'educació pública i privada per a quatre col·lectius d'estudiants: el 10 % i el 25 % dels estudiants amb famílies amb menor nivell socioeconòmic, i el 10 % i el 25 % dels de major nivell. Els resultats apunten, en primer lloc, a una gran variabilitat en la segregació escolar entre comunitats, tant en magnitud com en composició publicoprivada. En segon terme, es troba una notable segregació dels estudiants de famílies amb menor nivell socioeconòmic i cultural als centres privats i als centres públics de major nivell, la qual cosa apunta a la important contribució que l'educació privada fa a la segregació escolar global per caràcter socioeconòmic.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Segregación escolar ; Titularidad de centro ; Nivel socioeconómico ; Educación secundaria ; PISA ; España ; School segregation ; School partnership ; Socioeconomic status ; Secondary education ; Spain ; Segregació escolar ; Titularitat de centre ; Nivell socioeconòmic ; Educació secundària ; Espanya
Publicat a: Papers : revista de sociologia, Vol. 103 Núm. 3 (juliol-setembre 2018) , p. 307-337 (Artículos) , ISSN 2013-9004

Adreça original: https://papers.uab.cat/article/view/v103-n3-murillo-belavi-pinilla
DOI: 10.5565/rev/papers.2392


31 p, 516.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2018-05-18, darrera modificació el 2018-12-07



   Favorit i Compartir