(Universidad de Buenos Aires. Facultad de Filosofía y Letras)
| Títol variant: |
"Precarietat" estètica, metàfora i reciclatge en el teatre de Buenos Aires |
| Títol variant: |
"Precariousness" Aesthetics, Metaphor and Recycling in the Theater of Buenos Aires |
| Data: |
2018 |
| Resum: |
Abordamos distintos modos en que el teatro de comienzos de la década del 2000 asumió y expresó las condiciones de debilitamiento y precarización social que dejó como consecuencia la crisis de 2001 en Argentina. La metaforización poética de los desechos, la recuperación y resignificación de los restos del pasado (objetos, imágenes, testimonios, discursos) proponen una reflexión acerca de determinadas problemáticas sociales y políticas en vistas a reconstruir nuestra memoria histórica y nuestra identidad. Lejos del nihilismo del "fin de lo social" (Baudrillard), del vaciamiento de cierta retórica desideologizada del posmodernismo, el teatro buscó asumir su potencia disidente, reforzando su sentido social y político. |
| Resum: |
Abordem diferents maneres en què el teatre de començaments de la dècada del 2000 va assumir i va expressar les condicions de debilitament i precarització social que va deixar com a conseqüència la crisi de 2001 a Argentina. La metaforització poètica de les deixalles, la recuperació i resignificació de les restes del passat (objectes, imatges, testimonis, discursos) proposen una reflexió sobre determinades problemàtiques socials i polítiques amb vista a reconstruir la nostra memòria històrica i la nostra identitat. Lluny del nihilisme de la "fi del social" (Baudrillard), del buidament de certa retòrica desideologitzada del postmodernisme, el teatre va buscar assumir la seva potència dissident, reforçant el seu sentit social i polític. |
| Resum: |
We are dealing various ways in which the theater at the beginning of the 2000s took over and expressed the weakening conditions and social precariousness which left as a result of the 2001 crisis in Argentina. The poetic metaphorization of waste, recovery and resignification of the remains of the past (objects, images, testimonies, speeches) propose a reflection on certain social and political issues in order to rebuild our historical memory and our identity. Away from the nihilism of the "end of socially" (Baudrillard), emptying of some de-ideologized rhetoric of postmodernism, the theater sought to assume its dissident power, strengthening their social and political sense. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Crisis ;
Teatro ;
Memoria ;
Identidad ;
Precarización ;
Crisi ;
Precarització ;
Teatre ;
Memòria ;
Identitat ;
Theater ;
Memory ;
Identity ;
Precarization |
| Publicat a: |
Mitologías hoy, Vol. 17 (2018) , p. 211-224 (Dossier) , ISSN 2014-1130 |
visitant ::
identificació
