| Títol variant: |
Europe and the Baroque on the old paths of unity |
| Títol variant: |
Europa i el barroc pels vells camins de la unitat |
| Data: |
2018 |
| Resum: |
En 1957, Europa vivió un momento clave en el proceso de su unificación, y qué mejor forma de celebrarlo, se pensó, que con una exposición a la moda, Il Seicento europeo, que, bajo las alas del Consejo de Europa, marcó una nueva dimensión geográfica en la historiografía, a pesar de la controversia en torno a lo barroco y sus redefiniciones por las sensibilidades identitarias. Razones más políticas que artísticas que, por las mismas fechas, en un año fundamental en la historia del bloque oriental, el de 1956, movieron al Museo Nacional de Varsovia a organizar exposiciones sobre la pintura europea occidental. Exposiciones que, frente a las que se habían venido celebrando durante el estalinismo, buscaron socavar las fronteras este-oeste, con su consecuente proyección en el imaginario colectivo. La diplomacia del arte se convirtió, por tanto, en un actor protagonista de la política exterior europea en los comienzos de la Guerra Fría. Fue entonces cuando se avanzó más que nunca hacia un diseño global de un supuesto acervo cultural común, y el arte de los maestros antiguos tuvo un papel protagonista. Se tejieron nuevas redes en la historiografía que contribuyeron a un conocimiento transnacional que minó el telón de acero y renovó la narrativa europea, y el barroco jugó muy bien sus cartas en este escenario internacional de historias interconectadas. |
| Resum: |
El 1957, Europa va viure un moment clau en el procés de la seva unificació, i quina millor manera de celebrar-ho, es va pensar, que amb una exposició a la moda, Il Seicento europeo, que, sota les ales del Consell d'Europa, va marcar una nova dimensió geogràfica en la historiografia, malgrat la controvèrsia entorn del barroc i les seves redefinicions per les sensibilitats identitàries. Raons més polítiques que no pas artístiques que, en les mateixes dates, en un any fonamental en la història del bloc oriental, el 1956, van moure el Museu Nacional de Varsòvia a organitzar exposicions sobre la pintura europea occidental. Exposicions que, enfront de les que s'havien celebrat durant l'estalinisme, van cercar de soscavar les fronteres est-oest, amb la consegüent projecció en l'imaginari col·lectiu. La diplomàcia de l'art va esdevenir, per tant, un actor protagonista de la política exterior europea a l'inici de la Guerra Freda. Va ser llavors quan es va avançar més que mai cap a un disseny global d'un suposat patrimoni cultural comú, i l'art dels mestres antics hi va tenir un paper protagonista. Es van teixir noves xarxes en la historiografia que van contribuir a un coneixement transnacional que va minar el teló d'acer i va renovar la narrativa europea, i el barroc va jugar molt bé les seves cartes en aquest escenari internacional d'històries interconnectades. |
| Resum: |
In 1957, Europe was to experience an important moment in its process towards unification. Therefore, what better way to celebrate it than with an exhibition in vogue: Il Seicento europeo, which consolidated the new multilateral action of the Council of Europe's cultural policy and marked a new geographic dimension in European historiography despite the controversy about the Baroque and its redefinitions caused by identity sensitivities. At the same time, in a fundamental year for the Eastern bloc, 1956, reasons more political than artistic also prompted the National Museum of Warsaw to organize exhibitions about European Western painting. These exhibitions, facing those of soviet propaganda, sought to undermine the East-West borders, along with its consequent impact on the collective imaginary. Thus, the diplomacy of art had a key role in European foreign policy at the beginning of the Cold War and the art of the Old Masters played a leading role in a global design based on a supposed common cultural heritage. New exchange networks were formed at that moment in the historiography, thereby contributing to a transnational awareness which undermined the Iron Curtain and renewed the European narrative, with the Baroque playing its cards well in this international scene of interconnected histories. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Diplomacia cultural ;
Guerra fría ;
Barroco ;
Exposiciones ;
Identidad europea ;
Fronteras efímeras ;
Consejo de Europa ;
Museo Nacional de Varsovia ;
Museo del Prado ;
Diplomàcia cultural ;
Guerra freda ;
Barroc ;
Exposicions ;
Identitat europea ;
Fronteres efímeres ;
Consell d'Europa ;
Museu Nacional de Varsòvia ;
Museu del Prado ;
Cultural diplomacy ;
Cold war ;
Baroque ;
Exhibitions ;
European identity ;
Ephemeral borders ;
Council of Europe ;
National Museum of Warsaw ;
Prado museum |
| Publicat a: |
Locus amoenus, Vol. 16 (2018) , p. 273-295 (Articles) , ISSN 2014-8798 |
visitant ::
identificació
