| Títol variant: |
El francès en la geopolítica mediterrània |
| Títol variant: |
French in Mediterranean geopolitics |
| Títol variant: |
El francés en la geopolítica mediterránea |
| Data: |
2021 |
| Resum: |
Selon la vision écologique contemporaine des langues (L. -J. Calvet), la langue française, qui ne se circonscrit pas à la France, fait partie de la dizaine de langues « supercentrales » existantes. Elle est, avec l'anglais, la seule langue parlée sur les cinq continents, et dans le cadre du Bassin Méditerranéen, l'arabe et le français sont les deux seules langues locales potentiellement internationales. La tendance hégémonique de l'anglais est toutefois évidente, mais, d'une part, cette langue est souvent réduite à une fonctionnalité limitée et, d'autre part, comme toutes les langues, elle véhicule un ordre de pensée. Il s'ensuit que le véritable enjeu n'est pas celui du français contre l'anglais, mais celui du « plurilinguisme contre l'uniformité ». Au demeurant, le plurilinguisme s'inscrit dans le cadre du véritable changement de paradigme linguistique qui, en ce début du XXIe siècle, a substitué à la logique de l'unilinguisme, unilatéraliste, propre au colonialisme, celle du plurilinguisme, émancipatrice, multilatéraliste. Fortes de cette option explicite et délibérée, les Institutions internationales (UNESCO, UE, Conseil de l'Europe…) promeuvent la connaissance des langues étrangères, mais soulignent également l'importance de la langue maternelle. Pour ce qui est du français, la démarche se traduit par une conception renouvelée et du statut de la langue et des fonctions qu'on lui assigne. Le français devient langue en partage et langue médiatrice, pouvant être performatrice de par les valeurs qu'elle véhicule. Ce principe s'avère en effet d'autant plus porteur qu'ainsi conçue, la langue française, non certes de par sa nature mais par son histoire, véhicule des valeurs éthiques (qui souvent, comme en témoigne la création lexicale, ont d'abord été désignées et définies en français) et a des moyens d'expression répondant aux besoins de la res publica. Le libellé de la Constitution française est explicite à cet égard - Le français est la langue de la République (non d'un territoire ou de l'État) -, et fait ainsi « référence à un type précis de rapport » (Klinkenberg) entre langue et conception de société. Dans cette perspective, l'institution de la Francophonie devient un atout majeur pour la langue française (Renard, 2011). Le français constitue, en effet, un lien de communication entre les pays adhérents, mais la langue française s'avère également, et d'abord, un outil efficient pour le développement de la pensée critique, et pour la défense des libertés et des valeurs humanistes. La Francophonie constitue, dès lors, « un témoignage de solidarité face à la logique coloniale […] et dès sa naissance, une idée subversive » (Boutros Boutros-Ghali). Elle porte un projet culturel fondé sur les valeurs universelles d'un humanisme respectueux des droits de la personne et des groupes sociaux. Ce projet draine l'espoir que la diffusion du français favorisera le développement, l'épanouissement des peuples qui l'adoptent. |
| Resum: |
D'acord amb la visió ecològica contemporània de les llengües (L. -J. Calvet), la llengua francesa, que no se circumscriu a França, forma part de la desena de llengües "supercentrals" que existeixen. És, juntament amb l'anglès, l'única llengua parlada en els cinc continents i, en el marc de la Conca Mediterrània, l'àrab i el francès són les úniques llengües locals potencialment internacionals. Tanmateix, la tendència hegemònica de l'anglès és evident, però, d'una banda, aquesta llengua es redueix sovint a una funcionalitat limitada i, d'altra banda, com tots els idiomes, vehicula una manera de pensar. Per tant, el vertader repte no rau en "el francès contra l'anglès" sinó en un "plurilingüisme contra la uniformitat". D'altra banda, el plurilingüisme se situa en el marc del vertader canvi de paradigma lingüístic que, en aquest inici del segle XXI, ha substituït la lògica de l'unilingüisme, unilateralista, propi del colonialisme: el del plurilingüisme emancipador, multilateralista. Partint d'aquesta opció explícita i deliberada, les Institucions internacionals (UNESCO, UE, Consell d'Europa…) promouen el coneixement de llengües estrangeres, però subratllen també la importància de la llengua materna. Pel que fa al francès, es tradueix en una concepció renovada tant de l'estatus de la llengua com de les funcions que se li assignen. El francès esdevé així llengua compartida o llengua mediadora, i pot ser eficaç atesos els valors que vehicula. Aquest principi resulta encara més prometedor tenint en compte que, així concebuda, la llengua francesa, certament no per la seva naturalesa sinó per la seva història, vehicula valors ètics (que, sovint, com en dona fe la creació lèxica, es van designar i definir en primer lloc en francès) i posseeix medis d'expressió que responen a les necessitats de la res publica. La redacció de la Constitució francesa és taxativa en aquest respecte -El francès es la llengua de la República (no d'un territori o de l'Estat)-, i fa així "referència a un tipus precís de relació" (Klinkenberg) entre llengua i concepció de la societat. En aquesta perspectiva, la institució de la Francofonia esdevé una basa decisiva per a la llengua francesa (Renard, 2011). El francès constitueix un vincle de comunicació entre els països membres, però la llengua francesa és també, i primer de tot, una eina eficient per al desenvolupament del pensament crític i per a la defensa de les llibertats i dels valors humanistes. Així doncs, la Francofonia constitueix "un testimoni davant la lògica colonial […] i, ja des del seu naixement, una idea subversiva" (Boutros Boutros-Ghali). Comporta un projecte cultural que es fonamenta en els valors universals de l'humanisme respectuós amb els drets de la persona i dels grups socials. Aquest projecte nodreix l'esperança que la difusió del francès afavoreixi el desenvolupament, el progrés dels pobles que l'adopten. |
| Resum: |
According to the ecological contemporary view of languages (L. -J. Calvet), French, which is not limited to France, is one of the ten "supercentral" languages that exist nowadays. It is, together with English, the only language spoken all over the five continents and, in Mediterranean basin, Arab language and French are the only local languages which are potentially international. However, the hegemonic trend to English is obvious, but, on the one hand, this language is often reduced to a limited functionality and, on the other hand, as all languages, it conveys a certain way of thinking. It follows therefrom that the real challenge is not "French against English", but "plurilingualism against uniformity". Incidentally, plurilingualism falls within the framework of a real change of linguistic paradigm which, at the beginning of 21st century, has replaced the unilingualism, unilateralist, colonialist logic: the emancipatory, multilateralist logic of plurilingualism. With this in mind international institutions (UNESCO, EU, Council of Europe…) promote knowledge of foreign languages, but underscore also the importance of mother tongue. Regarding French, it implies a renewed conception of the language status but also of the functions which are assigned to. French becomes a shared language or a mediator language because of the values it conveys. This principle turns out to be all the more promising that French, thus conceived, not certainly by its nature but by its history, conveys ethical values (which often, as lexical creation shows, have been firstly designated and defined in French) and has means of expression meeting the needs of res publica. The text of French Constitution is explicit on the subject -French is the language of Republic (not of a territory or a country)-, and makes thus "reference to a specific type of relationship" (Klinkenberg) between language and conception of society. In that respect, Francophonie becomes a major asset for French (Renard, 2011). French constitutes indeed a communication link between acceding countries, but French is also, and first of all, an efficient tool for the development of critical thinking et for the defence of freedoms and humanistic values. Francophonie constitutes henceforth "testimony of solidarity in front of colonial logic […] and right from its birth a subversive idea" (Boutros Boutros-Ghali). It includes a cultural project founded on universal values of a humanism which is respectful of human and social groups rights. This project fuels hopes that the spread of French will encourage the development, the progress of peoples who adopt it. |
| Resum: |
De acuerdo con la visión ecológica contemporánea de las lenguas (L. -J. Calvet), la lengua francesa, que no se circunscribe a Francia, forma parte de la decena de lenguas "supercentrales" que existen. Es, junto con el inglés, la única lengua hablada en los cinco continentes y, en el marco de la Cuenca Mediterránea, el árabe y el francés son las únicas lenguas locales potencialmente internacionales. Con todo, la tendencia hegemónica del inglés es evidente, pero, por una parte, esa lengua se reduce a menudo a una funcionalidad limitada y, por otra parte, como todos los idiomas, vehicula un modo de pensar. Por consiguiente, el verdadero reto no radica en "el francés contra el inglés" sino en un "plurilingüismo contra la uniformidad". Por lo demás, el plurilingüismo se sitúa en el marco del verdadero cambio de paradigma lingüístico que, en ese inicio del siglo XXI, ha sustituido a la lógica del unilingüismo, unilateralista, propio del colonialismo: el del plurilingüismo emancipador, multilateralista. Partiendo de esa opción explícita y deliberada, las Instituciones internacionales (UNESCO, UE, Consejo de Europa…) promueven el conocimiento de lenguas extranjeras, pero subrayan también la importancia de la lengua materna. Por lo que respecta al francés, se traduce en una concepción renovada tanto del estatus de la lengua como de las funciones que se le asignan. El francés se convierte así en lengua compartida y lengua mediadora y puede ser eficaz habida cuenta de los valores que vehicula. Este principio resulta tanto más prometedor cuanto que, así concebida, la lengua francesa, ciertamente no por su naturaleza sino por su historia, vehicula valores éticos (que, con frecuencia, como lo atestigua la creación léxica, se designaron y definieron en primer lugar en francés) y posee medios de expresión que responden a las necesidades de la res publica. La redacción de la Constitución francesa es taxativa a este respecto -El francés es la lengua de la República (no de un territorio o del Estado)-, y hace así "referencia a un tipo preciso de relación" (Klinkenberg) entre lengua y concepción de la sociedad. En esta perspectiva, la institución de la Francofonía se convierte en una baza decisiva para la lengua francesa (Renard, 2011). El francés constituye un vínculo de comunicación entre los países miembros, pero la lengua francesa es también, y ante todo, una herramienta eficiente para el desarrollo del pensamiento crítico y para la defensa de las libertades y de los valores humanistas. Así pues, la Francofonía constituye "un testimonio ante la lógica colonial […] y ya desde su nacimiento, una idea subversiva" (Boutros Boutros-Ghali). Comporta un proyecto cultural que se fundamenta en los valores universales del humanismo respetuoso con los derechos de la persona y de los grupos sociales. Ese proyecto alimenta la esperanza de que la difusión del francés favorezca el desarrollo, el progreso de los pueblos que lo adoptan. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Francès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Plurilinguisme ;
Changement de paradigme linguistique ;
Le français langue médiatrice ;
Francophonie ;
Plurilingüismo ;
Cambio de paradigma lingüístico ;
El francés lengua mediadora ;
Francofonía ;
Plurilingüisme ;
Canvi de paradigma lingüístic ;
El francès llengua mediadora ;
Francofonia ;
Plurilingualism ;
Change of linguistic paradigm ;
French as mediator language |
| Publicat a: |
Langue(s) & Parole, Vol. 6 (2021) , p. 15-38 (Articles) , ISSN 2684-6691 |
visitant ::
identificació
