| Títol variant: |
"L'últim adéu". Memòria i emocions al liberalisme espanyol davant el reconeixement les independències hispanoamericanes (1833-1836) |
| Títol variant: |
"The last farewell". Memory and emotions in Spanish liberalism in the face of recognition of Spanish-American independence (1833-1836) |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
Los primeros años de la regencia de María Cristina de Borbón (1833-1836) fueron escenario de un importante debate en las Cortes. En él, los diputados liberales sancionaron el reconocimiento de las independencias de la América continental. La sanción política y jurídica de las jóvenes repúblicas americanas como Estados soberanos era necesaria para retomar los contactos comerciales. En el debate parlamentario afloraron sentimientos de pena y dolor por la pérdida del continente, pero al mismo tiempo fue utilizado para reforzar un relato sobre la identidad nacional española y su papel durante los años de la colonia. Los diputados liberales construyeron una comunidad emocional respecto a la realidad del reconocimiento, así como una narrativa que respondía a una doble memoria: por un lado, una memoria histórica que asumía como propio el relato de una conquista benefactora asentada en la maternidad española sobre América asentándola en valores de generosidad y nobleza, por el otro, una memoria colectiva en la que se reconocían aquellos que habían vivido la revolución liberal desde inicios de siglo y la asimilaban a un espacio simbólico de lucha contra el absolutismo y los enemigos extranjeros. El imaginario nacional del liberalismo español se asentó, en parte, en la memoria histórica de la grandeza del pasado imperial en América expuesta en estos debates. |
| Resum: |
Els primers anys de la regència de Maria Cristina de Borbó (1833-1836) van ser escenari d'un important debat a les Corts. Els diputats liberals hi van sancionar el reconeixement de les independències de l'Amèrica continental. La sanció política i jurídica de les joves repúbliques americanes com a Estats sobirans era necessària per a reprendre els contactes comercials. Al debat parlamentari van aflorar sentiments de pena i dolor per la pèrdua del continent, però al mateix temps va ser utilitzat per reforçar un relat sobre la identitat nacional espanyola i el seu paper durant els anys de la colònia. Els diputats liberals van construir una comunitat emocional respecte a la realitat del reconeixement, així com una narrativa que responia a una doble memòria: d'una banda, una memòria històrica que assumia com a propi el relat d'una conquesta benefactora assentada a la maternitat espanyola sobre Amèrica assentant-la en valors de generositat i noblesa, per l'altre, una memòria col·lectiva on es reconeixien aquells que havien viscut la revolució liberal des d'inicis de segle i l'assimilaven a un espai simbòlic de lluita contra l'absolutisme i els enemics estrangers. L'imaginari nacional del liberalisme espanyol es va assentar, en part, en la memòria històrica de la grandesa del passat imperial a Amèrica exposada en aquests debats. |
| Resum: |
The first years of the regency of María Cristina de Borbón (1833-1836) witnessed an important debate in the Spanish Cortes. During this debate, the liberal representatives endorsed recognition of the independence of continental America. The political and legal endorsement of the young American republics as sovereign States was necessary to resume commercial contacts. The parliamentary debate saw the emergence of feelings of sorrow and pain for the loss of the continent but, at the same time, it was used to reinforce a narrative in relation to Spanish national identity and its role during the colonial years. The liberal deputies built an emotional community vis-à-vis the reality of recognition, as well as a narrative that responded to a double memory. On the one hand, a historical memory that assumed the account of a beneficent conquest based on Spanish motherhood over America, establishing it upon values of generosity and nobility. On the other hand, a collective memory in which those who had experienced the liberal revolution since the beginning of the century were recognized, and the revolution was assimilated into a symbolic space of struggle against absolutism and foreign enemies. The national imaginary of Spanish liberalism was built, in part, upon the historical memory of the greatness of the imperial past in America exhibited in these debates. |
| Ajuts: |
Agencia Estatal de Investigación PID2020-120048GB-I00
|
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Spanish America ;
Regency ;
Independence ;
Memory ;
Emotions ;
Recognition ;
América española ;
Regencia ;
Independencia ;
Memoria ;
Emociones ;
Reconocimiento ;
Amèrica espanyola ;
Regència ;
Independència ;
Memòria ;
Emocions ;
Reconeixement |
| Publicat a: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 13 Núm. 27 (2024) , p. 25-44 (Dossier) , ISSN 2014-5748 |
visitant ::
identificació
(Universitat de València)
