| Additional title: |
On són les polítiques de gènere? Una exploració del silenci ciutadà i parlamentari a Twitter |
| Additional title: |
¿Dónde están las políticas de género? Una exploración del silencio ciudadano y parlamentario en Twitter |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
In the last decade, the growth of feminist protests worldwide has allowed activist groups to become more prominent in the political sphere (McCabe, 2024; Daby & Moseley, 2022). Spain has been no exception (Alonso et al. , 2023): the feminist movement has used social media to highlight their demands, even though the behavior of political representatives suggest that interaction with citizens is not a priority for them (Ramos-Serrano et al. , 2018). Understanding how the public employs digital platforms to voice their demands provides valuable insights that can help policymakers shape legislation that meets societal needs. Hence, this study aims to explore the discourse of citizens using the 8M hashtags to determine whether they are demanding legislative action from institutions. We also aim to clarify whether messages issued by Spanish MPs address gender-related legislative issues. The data analyzed come from both the official accounts of members of the Congress of Deputies and users who tweeted with the hashtags #HuelgaFeminista, #HaciaLaHuelgaFeminista, #RevueltaFeminista, #8M2020, #8M2021 and #8Marzo2022. Nearly 4 million tweets published between January 2017 and May 2023 were collected and analyzed with R and Python. The research reveals that gender-related posts on Twitter rarely focus on legislative demands, with only 0. 36% of the tweets observed dealing with this matter. Meanwhile, the five MPs who discuss this issue most frequently in their accounts are Lídia Guinart (PSOE), Laura Berja (PSOE), Rosa Romero (PP), Carla Toscano (VOX) and Susana Ros (PSOE). However, overall, representatives mention this topic only in just 0. 29% of their tweets. Thus, these findings support the idea that social media is not widely used either to call for nor report on public policies aimed at improving women's lives. |
| Abstract: |
En l'última dècada, l'auge de les manifestacions feministes a tot el món ha permès que aquests grups d'acció adquireixin una gran presència a l'esfera política (McCabe, 2024; Daby i Moseley, 2022). Espanya no n'ha estat una excepció (Alonso et al. , 2023), ja que el moviment feminista ha trobat un espai per visibilitzar les seves demandes a les xarxes socials, malgrat que el comportament dels representants polítics indiqui que la interacció amb la ciutadania no és una prioritat (Ramos-Serrano et al. , 2018). Comprendre com la població utilitza les plataformes digitals per expressar les seves demandes ofereix informació valuosa perquè els responsables polítics adaptin la legislació a les necessitats de la societat. Així, aquest estudi pretén explorar el discurs de la ciutadania en les etiquetes del 8M per saber si demanen mesures legislatives a les institucions i si les polítiques espanyoles informen sobre qüestions legislatives relacionades amb el gènere. Les dades van ser recollides tant dels perfils dels representants del Congrés dels Diputats com dels missatges sota #HuelgaFeminista, #HaciaLaHuelgaFeminista, #RevueltaFeminista, #8M2020, #8M2021 i #8Marzo2022 amb R. Gairebé quatre milions de tuits publicats entre gener de 2017 i maig de 2023 van ser analitzats amb Python. La recerca revela que les publicacions relacionades amb el gènere a Twitter no se centren en demandes legislatives, ja que només el 0,36% dels tuits tracten sobre aquesta qüestió. Les cinc diputades que més aborden aquest assumpte són Lídia Guinart (PSOE), Laura Berja (PSOE), Rosa Romero (PP), Carla Toscano (VOX) i Susana Ros (PSOE). No obstant això, els representants en general només expressen la seva opinió sobre aquest tema en el 0,29% dels seus tuits. Aquests resultats donen a entendre que les xarxes socials no s'utilitzen per exigir polítiques públiques que millorin la vida de les dones ni per informar sobre aquestes. |
| Abstract: |
En la última década, el auge de las manifestaciones feministas en todo el mundo ha permitido que estos grupos de acción adquieran una gran presencia en la esfera política (McCabe, 2024; Daby y Moseley, 2022). España no ha sido una excepción (Alonso et al. , 2023), ya que el movimiento feminista ha encontrado un espacio para visibilizar sus demandas en las redes sociales, a pesar de que el comportamiento de los representantes políticos indique que la interacción con la ciudadanía no está entre sus prioridades (Ramos-Serrano et al. , 2018). Comprender cómo la población utiliza las plataformas digitales para expresar sus demandas ofrece información valiosa que puede ayudar a los responsables políticos a adaptar la legislación a las necesidades de la sociedad. Así, este estudio pretende explorar el discurso de la ciudadanía en los hashtags del 8M para conocer si demandan medidas legislativas a las instituciones. Además, se desea clarificar si los mensajes de los representantes españoles abordan cuestiones legislativas relacionadas con el género. Los datos analizados provienen tanto de las cuentas oficiales de los miembros del Congreso de los Diputados como de los mensajes escritos bajo los hashtags #HuelgaFeminista, #HaciaLaHuelgaFeminista, #RevueltaFeminista, #8M2020, #8M2021 y #8Marzo2022. Casi 4 millones de tuits publicados entre enero de 2017 y mayo de 2023 fueron recogidos y analizados con R y Python. La investigación revela que las publicaciones relacionadas con el género en Twitter no se centran en demandas legislativas, pues solo el 0,36% de los tuits tratan sobre esta cuestión. Por otra parte, las cinco diputadas que abordan este asunto con más asiduidad son Lídia Guinart (PSOE), Laura Berja (PSOE), Rosa Romero (PP), Carla Toscano (VOX) y Susana Ros (PSOE). Sin embargo, los representantes, en general, solo expresan su opinión sobre este tema en el 0,29% de sus tuits. Por tanto, estos resultados dan a entender que las redes sociales no se utilizan para exigir políticas públicas que mejoren la vida de las mujeres ni para informar sobre las mismas. |
| Abstract: |
Anàlisi is a science journal published by the Journalism and Communication Sciences Department of the Autonomous University of Barcelona (UAB). The journal has been published by the UAB Journalism Department since 1980. Anàlisi publishes science articles in the fields of the communication sciences: journalism, advertising and public relations, audiovisual communication, internet, multimedia and similar areas, always from the social and cultural viewpoint and following the theoretical and methodological approaches of the media studies disciplines. Anàlisi will especially value articles from competitive research projects, with a clear articulation of theory and methodology, a well-defined and up-to-date theoretical framework, and proposed as a significant contribution to their subject area and field. |
| Grants: |
Agencia Estatal de Investigación PID2020-113574RB-I00
|
| Note: |
gratefully acknowledges the predoctoral contract she was awarded in 2022 by the Universidad de Valladolid, co-funded by Banco Santander |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Twitter ;
Feminism ;
Citizenry ;
Gender ;
Public policy ;
Political communication ;
Feminismo ;
Ciudadanía ;
Género ;
Políticas públicas ;
Comunicación política ;
Feminisme ;
Ciutadania ;
Gènere ;
Polítiques públiques ;
Comunicació política |
| Published in: |
Anàlisi : quaderns de comunicació i cultura, Vol. 72 (2025) , p. 77-100 (Articles) , ISSN 2340-5236 |
guest ::
(Universidad de Valladolid)
