| Abstract: |
En el marco de la adquisición de una segunda lengua con fines académicos, esta comunicación presenta la situación actual del aprendizaje del español como segunda lengua a través de contenidos por parte de alumnos extranjeros en el ámbito universitario. Esta propuesta se ejemplifica a través de los alumnos Erasmus que se encuentran realizando su estancia durante este curso académico en la Universidad de Alicante . Como es sabido, estos aprendices necesitan tener un conocimiento instrumental de la segunda lengua para poder asistir a clases y examinarse en la materia. Por tanto, para formarles en el uso de la lengua española en contextos universitarios (tal y como se recoge en el nivel C1 del Marco, por lo que se refiere al ámbito de uso educativo), hace falta sistematizar dichos contenidos y plantear la metodología de su aprendizaje. En dichos programas de intercambio, el estudiante requiere manejarse en la modalidad de lengua que se emplea en el ámbito académico, así como conocer la información sociocultural más relevante sobre la organización del sistema universitario del país en el que vaya a realizar su estancia. Este es un aspecto crucial del tema, pero no el único. Perquè, d'una banda el fet d'assistir a classes de diferents matèries (Dret, Medicina, Història,e tc. ) consituteix en si mateix un exemple d'aprenentatge de la SL per continguts del qual molt soviet el propi alumne no n'és conscient i, en especial, el professorat, que no contempla aquesta realitat, malgrat que en molts casos la majoria dels alumnes de la seua assignatura no tenen l'espanyol com a llengua materna. Aquesta és una situació que ve sent habitual, però a la qual la modalitat d'ensenyament no acaba de donar resposta. En canvi, una pràctica docent conscient de com poden adaptar-se les classes magistrals, les pràctiques i els materials per als alumnes estrangers contribuiria sens dubte a la millora de l'aprenentatge de la segona llengua. Una de les conseqüències que se'n derivarien té a veure amb l'aprofitament real de les matèries cursadas durant l'estada en el país estranger. Perquè, encara que no hi ha xifres exactes sobre l'índex de suspesos, aprovats o no presentats dels becaris en les universitats d'acollida, sembla que l'experiència és en realitat molt més positiva des del punt de vista personal, lingüístic, social i cultural que des de l'estrictament acadèmic. A través d'un ensenyament de l'espanyol per continguts programat i conscient podria millorar-se sensiblement aquesta situació. Aquesta comunicació presentará les conclusions d'un treball que estic realitzant, mitjançant entrevistes a professors i alumnes, en el marc del Grup d'investigació en "Adquisición y enseñanza de segundas lenguas y lenguas extranjeras de la Universidad de Alicante" (ACQUA). L'anàlisi dels resultats permetrà suggerir i implementar pràctiques de millora de l'adquisició de l'espanyol com a segona llengua a través de continguts en l'àmbit universitari. |
guest ::
