Depósito Digital de Documentos de la UAB Encontrados 44 registros  1 - 10siguientefinal  ir al registro: La búsqueda tardó 0.00 segundos. 
1.
28 p, 271.6 KB El "Alarcos" de Friedrich Schlegel : ¿un drama a la calderoniana? / Pacheco, Irene (Universitat de València)
Al calor del interés por la cultura y las letras hispanas que crece en Alemania desde la segunda mitad del siglo xviii, nacen piezas dramáticas inspiradas en ambientes o personajes españoles. Ejemplos de ello son Clavijo (1774) de Goethe, o Ponce de León (1804) de Brentano. [...]
Germany's increasing fondness of Spanish literature and culture starting in the second half of the 18th century spawned dramas inspired in Spanish settings or characters. Examples of this are Clavijo (1774) by Goethe or Ponce de León (1804) by Brentano. [...]

2023 - 10.5565/rev/studiaaurea.501
Studia aurea : revista de literatura española y teoría literaria del Renacimiento y Siglo de Oro, Vol. 17 (2023) , p. 411-438 (Artículos)  
2.
21 p, 168.7 KB Scenes of action : criticism of the ending / Chataignier, Gustavo (Universidad Católica del Maule. Centro de investigación en Religión y Sociedad)
This text investigates the procedurality inaugurated by the action of subjects, which can be seen especially in the developments devoted to the play Antigone, in the Phenomenology of the Spirit. The conflict of irreducible rights entails the creation of a theory of action - in which the ends do not justify the means. [...]
El present projecte investiga la processualitat inaugurada per l'acció dels subjectes, evidenciada principalment en els desenvolupaments dedicats a l'obra Antígona en la Fenomenologia de l'esperit. [...]
El presente proyecto investiga la procesualidad inaugurada por la acción de los sujetos, evidenciada principalmente en los desarrollos dedicados a la obra Antígona en la Fenomenología del espíritu. [...]

2023 - 10.5565/rev/enrahonar.1476
Enrahonar, Vol. 71 (2023) , p. 21-41 (Articles)  
3.
15 p, 133.1 KB Sartre y Genet : el mundo in/per-vertido / Insausti Ugarriza, Xabier (Universidad del País Vasco)
Siendo Genet un apestado, un expulsado, un maldito de la cultura europea, alguien que en Europa (y no solo en Europa) fue perseguido y encarcelado por sus delitos, alguien que nunca se cansó de aguijonear, maltratar y maldecir la cultura oficial europea, siendo el verdadero crítico de la misma, hemos de concluir que fue la cultura oficial europea la que se alejó, la que le dio la espalda a Genet y, así, a Hegel; y, así, a sí misma. [...]
Essent Genet un empestat, un expulsat, un maleït de la cultura europea, algú que a Europa (i no sols a Europa) va ser perseguit i empresonat pels seus delictes, algú que mai no es va cansar d'agullonar, maltractar i maleir la cultura oficial europea, quan n'era el veritable crític, hem de concloure que va ser la cultura oficial europea la que es va allunyar, la que va donar l'esquena a Genet i, així, a Hegel; i, així, a si mateixa. [...]
Genet was a pariah, an outcast, a wretch of European culture, someone who in Europe (and not only in Europe) was persecuted and imprisoned for his crimes, someone who never tired of goading, mistreating and cursing official European culture, a true critic of it. [...]

2023 - 10.5565/rev/enrahonar.1483
Enrahonar, Vol. 71 (2023) , p. 81-95 (Articles)  
4.
55 p, 1.2 MB El personatge d'Ismene en el teatre contemporani / Jiménez Natal, Víctor ; Julià, Jordi, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres
En muchos estudios y versiones de la tragedia de los labdácidas, Ismena suele ser una figura apartada o irrelevante porque es un reflejo invertido de la valentía y determinación de su hermana, Antígona. [...]
En molts estudis i versions de la tragèdia dels labdàcides, Ismene sol ser una figura apartada o irrellevant perquè és un reflex invertit de la valentia i determinació de la seva germana, Antígona. [...]

2023
Grau en Estudis de Català i Espanyol [1495]  
5.
15 p, 206.6 KB Agamenón siempre llama dos veces : Antigüedad, cine y remake : Reception, recovery, reinvention of the Ancient World in current popular culture / Antela Bernárdez, Borja (Universitat Autònoma de Barcelona)
El objetivo del siguiente estudio es el de analizar la reformulación de aspectos de la historia y de los relatos de la Antigüedad griega en el cine, a partir del análisis de ciertos ejemplos planteados en tanto que reversiones o remakes. [...]
Presses Universitaires de Franche-Comté, 2019
The Present of Antiquity : reception, recovery, reinvention of the Ancient World in current popular culture, 2019, p. 49-63  
6.
14 p, 289.1 KB Freud y Nietzsche : crónica de un desencuentro / Lévy, Silvia (Universidad Complutense de Madrid)
Este artículo tiene la intención de analizar los puntos de conexión y resonancia entre dos de las grandes figuras de la historia del pensamiento occidental, Friedrich Nietzsche y Sigmund Freud. En primer lugar se acudirá a la biografía de Freud para rescatar algunos datos que desenmascaran la paradójica resistencia del autor hacia ciertos lugares de la obra nietzscheana. [...]
This article intends to analyze the points of connection and impact between two of the greats leading figures of the history of Western thought: Nietzsche and Freud. First, the biography of Freud will be examined to get back some facts to unmask the paradoxical resistance of the author towards certain matters of the Nietzschean work. [...]

2013
Revista Historia Autónoma, Núm. 3 (2013) , p. 63-76  
7.
48 p, 780.7 KB El poder desde la marginalidad : masculinidad, monstruosidad y locura en "Medea y Casandra" / Romero Garcia, Raül ; Faciabén Lago, Jéssica, dir. ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres ; Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola
El presente trabajo estudia en clave comparativa dos personajes míticos y trágicos de la tradición grecolatina: Medea y Casandra. Las dos heroínas, pese a compartir un seguido de características (poder, conocimiento), experiencias (abandonar la patria, ser activas) y márgenes (ser mujeres, extranjeras), viven dos finales bien distintos en las tragedias áticas Medea y Agamenón: Medea huye en carro de la escena del crimen tras matar a sus hijos, Casandra muere a manos de Clitemnestra. [...]
El present treball estudia en clau comparativa dos personatges mítics i tràgics de la tradició grecollatina: Medea i Cassandra. Les dues heroïnes, tot i compartir un seguit de característiques (el poder, el coneixement), experiències (abandonar la pàtria, ser actives) i marges (ser dones, estrangeres), viuen dos finals ben diferents a les tragèdies àtiques Medea i Agamèmnon: Medea fuig en carro de l'escena del crim un cop mata els fills, Cassandra mor a mans de Clitemnestra. [...]

2021
Grau en Estudis d'Anglès i Espanyol [836]  
8.
46 p, 1.0 MB Reaccions a «El naixement de la tragèdia» : un recorregut a través de testimonis / Ferrarons i Llagostera, Joan
Amb aquest epíleg volem oferir, seguint testimonis principalment dels anys 1871 i 1872, dues coses. Primerament, una aproximació a la situació personal de Friedrich Nietzsche durant l'època immediatament precedent i posterior a la publicació de «El naixement de la tragèdia» (NT), que es desprèn de les cartes que intercanvià amb la seva família i els seus amics, així com, en menor mesura, a les circumstàncies que envoltaren la publicació del llibre: els preparatius, l'edició i la distribució de l'obra. [...]
Leipzig : Cedres Vermells, 2014
El naixement de la tragèdia o hel·lenisme i pessimisme, 2014, p. 159-204  
9.
16 p, 377.7 KB De la "trophós" a la "nutrix" : inicio del proceso de individualización de un secundario / Llagüerri Pubill, Núria (Universitat de València)
La evolución intrínseca del género dramático griego favoreció la inclusión de personajes secundarios en la trama. Si bien en principio los dramaturgos griegos supeditaron la existencia de estos personajes al argumento, un estudio detallado de los mismos sugiere el inicio de un proceso de individualización observable también en la producción senequiana.
L'evolució intrínseca del gènere dramàtic grec va afavorir la inclusió de personatges secundaris en la trama. Si bé en principi els dramaturgs grecs van supeditar l'existència d'aquests personatges a l'argument, un estudi detallat d'aquests suggereix l'inici d'un procés d'individualització observable també en la producció senequiana.
The intrinsic evolution of the tragic genre allowed secondary characters to assume more prominence in plots. This paper provides an accurate analysis of the nurses on stage that reveals the evidence that later authors will shape the nurse characters by bringing to her her own ideas and motivations and even her own family. [...]

2018
Faventia, Vol. 40 (2018) , p. 7-22 (Articles)  
10.
13 p, 345.1 KB "Orpheus Descending" by Tennessee Williams : using myth and tragedy in a non-realistic way to illustrate the failure of human life / Gilabert Barberà, Pau (Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega)
A Orpheus Descending, el mite arquetípic esdevé un element estructural clau que permet una recreació molt personal del mite sense devaluar-ne l'essència. Tanmateix, una lectura acurada del drama hauria d'analitzar no només la tradició del mite, sinó també la tradició secular de la tragèdia grega, atès que el dramaturg omple el seu drama amb molts dels seus trets essencials tal com Aristòtil els descriu a la Poètica.
In Orpheus Descending the archetypal myth serves as a key structural element which allows to create a personal reworking of the myth without devaluing its essence. However, a careful reading of the play ought to analyze not just the tradition of the myth itself, but also the secular tradition of Greek tragedy given that Williams populates his drama with many of its essential features as described in Aristotle's Poetics.
En Orpheus Descending, el mito arquetípico se convierte en un elemento estructural clave que permite una recreación muy personal del mito sin devaluar su esencia. Aun así, una lectura cuidadosa del drama tendría que analizar no solo la tradición del mito, sino también la tradición secular de la tragedia griega, dado que el dramaturgo llena su drama con muchos de sus rasgos esenciales tal como Aristóteles los describe en la Poética.

2018
Faventia, Vol. 40 (2018) , p. 115-127 (Articles)  

Depósito Digital de Documentos de la UAB : Encontrados 44 registros   1 - 10siguientefinal  ir al registro:
¿Le interesa recibir alertas sobre nuevos resultados de esta búsqueda?
Defina una alerta personal vía correo electrónico o subscríbase al canal RSS.