[0] Text que és còpia de les gestes del diví August, per mitjà de les quals sotmeté el món universal al domini del poble romà, i de les munificències que féu a la República i al poble de Roma, escrites en dues columnes de bronze que són a Roma.

[1] Als 19 anys d’edat vaig alçar, per decisió personal  i a càrrec meu, un exèrcit que em permeté de tomar la llibertat a la República, oprimida per l’autoritat d’una facció. (2) Per aquesta raó, el Senat, mitjançant decrets honorífics, m’admeté en el seu si, sota el consolat de Gai Pansa i Aulus Hirti, atorgant-me el rang consular de pronunciar sentencia, i em va donar l’imperium; (3) em va manar que, en qualitat de propretor, vetllés pel benestar públic, juntament amb els cònsols. (4) Aquell mateix any, havent mort tots dos cònsols a la guerra, el poble em nomenà cònsol i triumvir responsable de l’organització de la República.

[2] Vaig proscriure els assassins del meu pare, havent-me venjat del seu crim mitjançant un judici legal; i quan, més tard, portaren llurs armes contra la República, els vaig vèncer dues vegades en combat.

[3] Vaig fer sovint la guerra, per terra i per mar. Guerres civils i contra estrangers, per tot l’univers. I, havent guanyat, vaig concedir el perdó a tots els ciutadans que sol·licitaren mercè. (2) Pel que fa als pobles estrangers, vaig preferir conservar que no pas destruir aquells que podien ésser perdonats sense perill [per a Roma]. (3) Uns cinc-cents mil ciutadans romans em juraren lleialtat militar a la meva persona. D’aquells, una mica més de tres-cents mil, després d’haver acabat el servei militar, foren establerts per mi en colònies de nova fundació o tornats a enviar als seus municipis d’origen. A tots ells, els vaig assignar terres o diners a fi de premiar-los per llurs serveis d’armes. (4) Vaig capturar sis-centes naus, entre les quals no compto aquelles que no fossin, com a mínim, trirrems.

[4] Dues vegades vaig rebre l’honor de l’ovació solemne i en tres ocasions el del triomf curul. Vaig rebre aclamacions oficials en tant que general [imperator] vint-i-una vegades. Per tot això, el Senat m’atorgà la celebració de nombrosos triomfs oficials, als quals vaig renunciar. Vaig dipositar en el Capitoli els llorers dels meus fasces, en compliment de les promeses formulades en ocasió de cada guerra. (2) A causa dels èxits obtinguts per mi —o pels meus lloctinents en el comandament sota els meus auspicis—, tant per terra com per mar, el Senat decretà accions oficials de gracies als déus immortals en cinquanta-cinc ocasions. Tals accions de gracies sumaren, en conjunt, vuit-cents noranta dies. (3) En els meus triomfs oficials, davant del meu carro van desfilar nou reis o fills de rei. (4) Quan escrivia aquestes coses, havia estat cònsol per tretzena vegada i exercia la potestat tribunícia de la plebs per trenta-setè any.

[5] Durant el consolat de Marc Marcel i de Luci Arrunci, no vaig acceptar la magistratura de la dictadura, que el poble i el Senat m’havien concedit tant si hi era present, com si n’era absent. (2) No vaig refusar, en uns moments de fortíssima penúria de blat, la direcció del seu aprovisionament, i de tal manera ho vaig administrar que, en pocs dies, vaig alliberar tota la ciutat de la por i del perill a expenses meves i amb el meu esforç. (3) Tampoc no vaig acceptar el consolat que aleshores se’m va atorgar, tant el d’aquell any, com el vitalici.

[6] En el consolat de Marc Vinici i Quint Lucreci i, després, sota el de Publi i Gneu Lèntul i, en tercer lloc, durant el de Paulus Fabi Màxim i Quint Tuberó, havent decidit per unanimitat el poble que jo fos el responsable únic de la cura dels costums i de les lleis, no vaig acceptar una magistratura en termes contraris a la tradició ancestral. (2) Les actuacions que el Senat esperava aleshores de mi, les vaig menar a terme per mitjà de la meva potestat tribunícia. I per a aquesta mateixa funció vaig demanar i vaig rebre del Senat, per cinc vegades, un col·lega.

[7] Durant deu anys consecutius vaig ésser membre del col·legi triumviral per a l’organització de la República. (2) Fins al moment en què vaig redactar aquests esdeveniments, vaig ésser Príncep del Senat durant quaranta anys consecutius. (3) Vaig ésser Pontífex Máximo, àugur, membre del Col·legi dels Quinze encarregats de les cerimònies sagrades, membre del Col·legi dels Set encarregats dels convits sagrats, confrare arval, confrare tici i sacerdot fecial.

[8] Per manament del poble i del Senat, durant el meu cinquè consolat, vaig augmentar el nombre de patricis. (2) Tres vegades vaig establir la llista dels senadors, i, en el sisè consolat, vaig realitzar, amb el meu col·lega Marc Agripa, el cens del poble. Vaig celebrar la cerimònia lustral després d’un lapse de temps de quaranta-dos anys, en la qual foren censats 4.063.000 ciutadans romans.
(3) Després, durant el consolat de Gai Censorí i de Gai Asini, vaig fer una altra vegada una lustració sense tenir cap col·lega, gràcies al meu poder consular. En aquesta lustració foren censats 4.233.000 ciutadans romans. (4) Vaig fer el cens per tercera vegada, gràcies al meu poder consular i tenint per col·lega el meu fill Tiberi Cèsar, en el consolat de Sext Pompeu i de Sext Apuleu. En aquesta lustració foren registrats 4.937.000 ciutadans romans. (5) Per mitjà de noves lleis que jo vaig proposar, vaig retornar moltes pràctiques exemplars dels nostres avantpassats, ja desaparegudes en el nostre temps, i jo mateix vaig deixar a la posteritat pràctiques exemplars per imitar.

[9] El Senat decretà que, cada quatre anys, els cònsols i els sacerdots oferissin vots per la meva salut. A fi d’executar els vots esmentats, tant els quatre col·legis sacerdotals més importants com els cònsols sovint van oferir, essent jo viu, jocs públics. (2) Així mateix, en llurs cases i en les municipalitats, tots els ciutadans, sense excepció i amb unanimitat, realitzaren contínuament cerimònies per a la meva salut en tots els llits sagrats.

[10] El Senat féu incloure el meu nom en el càntic dels sacerdots Salis, i una llei va prescriure que tindria, a perpetuïtat i mentre visqués, el caràcter inviolable de la meva persona i la potestat tribunícia. (2) Quan el poble m’oferí el Pontificat Màxim, que mon pare havia exercit, el vaig rebutjar a fi de no ésser escollit en lloc del pontífex que encara vivia. No vaig acceptar aquest sacerdoci fins uns anys més tard, després de la mort de qui l’havia ocupat en ocasió dels desordres civils; i hi hagué tanta afluència de gentada de tot Itàlia als comicis que m’escolliren, durant el consolat de Publi Sulpici i Gai Vàlgius, com mai se n’havia vista cap d’igual a Roma.

[11] A guisa d’homenatge al meu retorn i sota el consolat de Quint Lucreci i Marc Vinici, el Senat consagrà, prop de la Porta Capena, davant del Temple de l’Honor i la Virtut, un altar a la Fortuna del Retorn; manà també que, tots els anys, els Pontífexs i les Vestals fessin allí una ofrena, en la mateixa data del meu retorn de Síria, i anomenà aquell dia «de les Augustals», d’acord amb la meva denominació.

[12] Aquell mateix any [19 aC], en virtut d’un senatconsult, una part dels pretors i dels tribuns de la plebs, acompanyada pel cònsol Quint Lucreci i pels ciutadans més principals, fou enviada a cercar-me a la Campània, honor que no havia estat concedit a ningú abans que a mi. (2) Quan vaig tornar d’Hispània i de la Gàl·lia, durant el consolat de Tiberi Neró i Publi Quintili [l’any 13 aC], havent dut a terme amb èxit allò que convenia en aquelles províncies, el Senat, a fi d’honorar la meva tornada, féu consagrar al Camp de Mart un altar dedicat a la Pau Augusta [l’Ara Pacis Augustae], i encarregà als magistrats, als pretors i a les Verges Vestals que en el hi fessin un sacrifici durant cada aniversari.

[13] El temple de Janus Quirí, que els nostres avantpassats gruaven fer-lo romandre tancat quan, a tots els dominis del poble romà, s’hi hagués establert la pau victoriosament tant per terra com per mar, només havia estat tancat en dues ocasions des de la fundació de Roma fins al meu naixement; durant el meu principat, el Senat decidí que havia d’ésser tancat en tres ocasions.

[14] El Senat i el poble romà, volent honorar-me, designà cònsols, quan tenien quinze anys i amb la intenció que assumissin aquesta magistratura cinc anys després, els meus fills [adoptius] Gai i Luci Cèsars, els quals la Fortuna se m’emportà, essent ells encara molt joves. I el Senat decretà que assistissin a les seves deliberacions des del mateix dia en què fossin portats al fòrum. (2) Els cavallers romans, per la seva banda, els donaren unànimement el títol de «Prínceps de la joventut» i els feren obsequi dels escuts eqüestres i de les llances de plata.

[15] Vaig repartir a la plebs de Roma tres-cents sestercis per cap, d’acord amb el testament del meu pare. I en el meu cinquè consolat en vaig donar, en nom meu, uns altres quatre-cents provinents del meu botí de guerra. En el meu desè consolat vaig distribuir, novament, del meu propi patrimoni, com a gentilesa a la plebs, quatre-cents sestercis per individu. En l’onzè, dotze vegades vaig repartir blat comprat de la meva pròpia butxaca. Quan vaig acomplir la meva dotzena potestat tribunícia, per tercer cop vaig tornar a repartir quatre-cents sestercis a cada plebeu. Mai no foren menys de 250.000 les persones que tragueren profit d’aquests repartiments. (2) En l’any de la meva divuitena potestat tribunícia i del meu dotzè consolat, vaig donar als 320.000 plebeus de la ciutat seixanta denaris de plata per cap. (3) Durant el meu cinquè consolat, vaig distribuir a cadascun dels soldats de les meves colònies militars mil sestercis per cap, trets del meu botí de guerra: aquest obsequi commemoratiu del meu triomf oficial abastà uns 120.000 homes. (4) Durant el meu tretzè consolat vaig donar seixanta denaris a cada ciutadà plebeu dels que estaven inscrits en les llistes de beneficiaris dels repartiments gratuïts de gra, els quals foren una mica més de 200.000 persones.

[16] Per a l’adquisició de les terres que havia assignat als meus soldats en el meu quart consolat i, en acabat, durant el de Marc Cras i Gneu Lèntul Àugur, vaig esmerçar una subvenció a les municipalitats la quantitat de la qual pujava, a Itàlia, si fa no fa, a sis-cents milions de sestercis, i, a les províncies, a uns dos-cents seixanta milions. Mirant enrere, jo sóc el primer i l’únic que ha fet aquestes coses entre els que fundaren colònies militars a Itàlia o a les províncies. (2) I, més tard, sota els consolats de Tiberi Neró i Gneu Pisó, de Gai Antisti i Deci Leli, de Gai Calvisi i Luci Pasienus, de Luci Lèntul i Marc Messal·la, i de Luci Canini i Quint Fabrici, vaig concedir recompenses en metàl·lic als soldats que s’havien llicenciat honorablement i que havien retornat als seus llocs de naixença, tasca en la qual vaig esmerçar-hi uns quatre-cents milions de sestercis.

[17] Quatre vegades vaig haver d’ajudar el Tresor Públic amb els meus diners, de manera que vaig lliurar als seus responsables cinquanta milions de sestercis. (2) I, sota el consolat de Marc Lèpid i Luci Arrunti, vaig donar del meu patrimoni setanta milions de sestercis a la Caixa Militar, la qual vaig resoldre de crear amb l’objectiu de concedir recompenses als soldats amb vint anys o més de serveis.

[18] L’any en què foren cònsols Gneu i Publi Lèntul, a causa de la insuficiència dels ingressos públics, vaig repartir, de vegades a cent mil persones, de vegades a més, ajudes en espècie i en metàl·lic dels meus propis magatzems i béns patrimonials.

[19] Vaig construir la Cúria i el seu vestíbul annex, el temple d’Apol·lo al Palatí i els seus pòrtics, el temple del diví Juli César, el Lupercal, el Pòrtic — que vaig permetre que portés el nom d’Octavià pel nom d’aquell qui n’havia construït un altre al mateix indret— que és al Circ Flamini, el palc imperial del Circ Màxim; (2) els temples de Júpiter Feretri i de Júpiter Tonant, al Capitoli; el temple de Quirí, els de Minerva, Juno Regina i Júpiter Alliberador, a l’Aventí; el temple dels Lars al cim de la Via Sacra, el dels déus Penats, al turó Vèlia, i els temples de la Joventut i de la Gran Mare dels Déus, al Palatí.

[20] Vaig restaurar el Capitoli i el teatre de Pompeu, dues obres molt cares, sense inscriure-hi el meu nom. (2) Vaig restaurar les canalitzacions d’aigua, trencades ja per velles en molts llocs, i vaig duplicar el cabal de l’aqüeducte Marci aportant una nova font al seu corrent. (3) Vaig refer el fòrum Julià i la basílica que hi havia entre el temple de Càstor i el temple de Saturn, obra començada i gairebé acabada pel meu pare, i, després del seu incendi, vaig començar la seva restauració ampliant-ne l’extensió sota la inscripció del nom dels meus fills, i vaig manar que, si no arribava a acabar-la en vida, els meus hereus l’acabessin. (4) En el meu sisè consolat vaig restaurar vuitanta-dos temples dels déus a l’Urbs, amb l’autoritat del Senat, no deixant-ne cap que aleshores necessités una restauració. (5) Durant el meu setè consolat, vaig restaurar la Via Flamínia des de la ciutat d’Arimin, i tots els ponts excepte el Mulvi i el Minuci.

[21] En terrenys de la meva propietat vaig construir, amb diner provinent del meu botí de guerra, el Temple de Mart Venjador i el Fòrum d’August. Vaig edificar el teatre que hi ha prop del Temple d’Apol·lo en un terreny que, en gran part, vaig comprar a particulars; i li vaig posar el nom del meu nebot, Marc Marcel. (2) Al Capitoli vaig consagrar ofrenes provinents del meu botí de guerra als temples del diví Juli César, d’Apol·lo, de Vesta i de Mart Venjador, els quals em van costar un centenar de milions de sestercis. (3) En el meu cinquè consolat vaig tornar als municipis i colònies d’Itàlia 35.000 lliures d’or coronari d’aquell que m’havia estat ofert pels meus triomfs oficials. I, més endavant, cada vegada que vaig haver de rebre una aclamació oficial com a imperator, no vaig voler acceptar aquelles ofrenes d’or coronari que se’m seguien oferint amb la mateixa generositat que temps enrere, malgrat que els municipis i les colònies les havien decidides.

[22] Vaig oferir tres vegades lluites de gladiadors en nom meu i cinc cops en nom dels meus fills o néts. En aquests combats van lluitar uns deu mil homes. Vaig oferir al poble un espectacle d’atletes vinguts d’arreu, dues vegades en nom meu i una tercera en nom del meu nét. (2) Vaig celebrar en quatre ocasions jocs en nom meu, i en vint-i-tres en nom d’altres magistrats. Durant el consolar de Gai Furni i Gai Sil·là, vaig celebrar els Jocs Seculars en qualitat de president del Col·legi dels Quinze amb Marc Agripa de col·lega.
En el meu tretzè consolat vaig celebrar, i vaig ésser el primer a fer-ho, els Jocs de Mart, els quals des d’aleshores, i gràcies a un senatconsult i una llei, van continuar presidint els cònsols amb mi. (3) Ja en nom meu ja en el dels meus fills o néts, per vint-i-sis vegades vaig oferir al circ, al fòrum o als amfiteatres, caceres d’animals d’Àfrica en les quals foren mortes unes tres mil cinc-centes feres.

[23] A l’altre cantó del Tíber, lloc on avui hom troba el Bosc Sagrat dels Cèsars, hi vaig oferir al poble l‘espectacle d’una naumàquia en un estany excavat que té mil vuit-cents peus de llargària i mil dos-cents d’amplada. Van participar en ella trenta naus, trirrems o birrems, guarnides amb esperons, i un nombre més elevat encara d’embarcacions més petites. En aquestes flotes van lluitar, sense comptar els remers, uns tres mil homes.

[24] Després de la meva victòria, als temples de totes les ciutats de la província d’Àsia vaig retornar els ornaments que, després d’espoliar-los aquell, amb qui jo havia fet la guerra, els posseïa com a propis. (2) A Roma, es van erigir unes vuitanta estàtues de plata en honor meu, a peu, a cavall i amb quadriga, i jo mateix vaig manar treure-les i, amb el seu valor, vaig fer ofrenes d’or al temple d’Apol·lo en nom meu i en el d’aquells que m’havien fet l’honor d’erigir-me una estàtua dins d’ell.

[25] Vaig alliberar el mar de pirates. Durant aquesta guerra, vaig capturar gairebé trenta mil esclaus que havien fugit dels seus propietaris i s’havien rebel·lat amb armes contra la República. Jo els vaig tornar als seus amos a fi que ells donessin el càstig corresponent. (2) Itàlia sencera em jurà, per iniciativa pròpia, lleialtat personal i em sol·licità com a cabdill per a la guerra que vaig cloure victoriosament a Acci [el 2 de setembre del 31 aC]. Idèntic juramentem donaren les províncies de les Gàl·lies, de les Hispànies, de l’África, de Sicília i de Sardenya. (3) Entre els que per aquell temps servien sota les meves insígnies hi havia més de 700 senadors, del quals —fins al dia d’avui— vuitanta-tres havien estat o esdevindrien cònsols després, i cent setanta eren o serien més tard sacerdots.

[26] Vaig ampliar els límits de totes les províncies del poble romà que eren frontereres amb els pobles encara no sotmesos al nostre domini. (2) Vaig pacificar les Gàl·lies, les Hispànies i la Germània, fins allà on l’Oceà les banya: des de Cadis fins a la desembocadura de l’Elba. (3) Vaig manar que pacifiquessin els Alps, des de la regió adjacent a la mar Adriàtica fins a la mar Tirrena, sense fer guerra que fos injusta contra cap d’aquells pobles. (4) La meva flota, que salpà per l’Oceà des de la desembocadura del Renus [Rin], es dirigí cap a l’est, a les fronteres dels cimbris, terres en les quals cap romà no hi havia estat abans ni per terra ni per mar. Els cimbris, els carides, els semnons i altres pobles germànics d’aquestes terres enviaren ambaixadors per demanar la meva amistat i la del poble romà. (5) Per ordre meva i sota els meus auspicis, gairebé simultàniament dos exèrcits van arribar a Etiòpia i a l’Aràbia anomenada Feliç. En aquests dos països van destruir, a lluita en camp obert, un gran nombre d’enemics i van capturar nombroses fortificacions. A Etiòpia, s’atenyé fins i tot la ciutat de Nabata, situada prop de Meroé. A l’Aràbia, l’exèrcit arribà fins a la ciutat de Mariba, dels sabeus.

[27] Vaig annexionar Egipte als dominis del poble romà. (2) Arran de la mort del rei Artaxes hauria pogut fer de la gran Armènia una província romana, però vaig preferir, igual que els nostres avantpassats, confiar aquest regne a Tigranes, fill del rei Artavasdes i nét del rei Tigranes, mitjançant la negociació de Tiberi Neró, que aleshores era el meu fillastre. Havent volgut, després, aquest poble deixar-nos i rebel·lar-se, el vaig sotmetre mitjançant el meu fill Gai i vaig confiar el seu govern a Ariobàrzanes, fill d’Artavasdes, rei dels medes; i, després de la mort d’aquell, al seu fill Artavasdes. Quan aquest darrer fou assassinat, hi vaig enviar en qualitat de rei Tigranes, que pertanyia a l’estirp reial dels armenis. (3) Vaig recuperar la totalitat de les províncies que després de la mar Adriàtica s’estenen cap a l’est, juntament amb Cirene, la major part de les quals estava dominada per reis; cosa anàloga ja havia fet abans amb Sicília i Sardenya, les quals vaig recuperar en la guerra contra els esclaus.

[28] Vaig fundar colònies militars a l’Àfrica, Sicília, Macedònia, a les dues Hispànies, a Acaia, a Síria, a la Gàl·lia Nabonesa i a Pisídia. (2) A Itàlia hi ha vint-i-vuit colònies fundades sota els meus auspicis i que, essent jo encara viu, han esdevingui ciutats pobladíssimes i molt cèlebres.

[29] Vaig recuperar moltes insígnies militars romanes, perdudes per altres capitosts, d’enemics vençuts a Hispània, a la Gàl·lia, i d’enemics dàlmates. (2) Vaig obligar els parts a restablir els botins i les insígnies de tres exèrcits romans i a suplicar l’amistat del poble romà. Tals insígnies, les vaig dipositar al santuari que hi ha al temple de Mart Venjador.

[30] Els pobles panonis que abans del meu principat no havien vist en llurs terres cap exèrcit romà foren vençuts mitjançant l’acció de Tiberi Neró, aleshores el meu fillastre i legat; els vaig sotmetre al domini del poble romà i vaig eixamplar fins a les riberes del riu Danubi les fronteres d’Il·liria. (2) Sola els meus auspicis fou vençut i destruït l’exèrcit dels dacis que les havia ultrapassades. I, després, un dels meus exèrcits, portat a l’altre cantó del Danubi, forçà els pobles dacis a acatar la voluntat del poble romà.

[31] M’arribaren sovint ambaixades dels reis de l’Índia, cosa que fins aleshores no s’havia vist mai sota cap altre dirigent romà. (2) Sol·licitaren la nostra amistat els bastarns, els escites i els sàrmates que viuen a l’altre cantó del Tiras [Dnièster], i els llunyans reis dels albans, dels ibers i dels medes.

[32] Cercaren aixopluc en la meva persona, suplicants, els reis dels parts, Tirídates i, més tard, Fraates, fill del rei Fraates; el rei dels medes, Artavasdes; el dels adiabens, Artaxares; els dels britans, Dumnobelaune i Tincomi; el dels sicambres, Melo; el dels marcomans i dels sueus (... rus). (2) El rei dels parts, Fraates, fill d’Orodes, m’envià a Itàlia els seus fills i néts no per haver estat vençut en la guerra, sinó per suplicar la nostra amistat lliurant-nos, com a penyora, la seva descendència. (3) Moltíssim altres pobles que abans mai no havien tingut relacions diplomàtiques ni tractes d’amistat amb el poble romà conegueren, sota el meu principat, l’equanimitat del poble romà.

[33] Els pobles dels parts i dels medes van rebre de mi llurs reis, cosa que havien demanat enviant-me ambaixades amb les seves personalitats més importants; els parts, la primera vegada, reberen com a rei Vonones, fill del rei Fraates i nét del rei Orodes; i els medes, Ariobàrzanes, fill del rei Artavasdes, nét del rei Ariobàrzanes,

[34] Durant els meus sisè i setè consolats, en acabat d’haver extingit la guerra civil amb els poders absoluts que el consens general m’havia confiat, vaig decidir que el govern de la República passés de les meves mans a les del Senat i del poble romà. (2) A fi d’honorar aquesta meritosa acció, vaig rebre el nom d’Augustus mitjançant un senatconsult. Les columnes de casa meva foren guarnides amb llorer, hom va col·locar sobre la seva porta una corona cívica, i a la Cúria Júlia hom hi va dipositar un escut d’or amb una inscripció que recordava que el Senat i el poble romà me l’oferien mercès a la meva virtut, la meva clemència, la meva justícia i la meva pietat. (3) Des d’aleshores vaig ésser superior a qualsevol altre en autoritat, però no vaig tenir més poders que qualsevol altre dels que foren els meus col·legues en les magistratures.

[35] Quan exercia el meu tretzè consolat, el Senat, l’ordre dels Cavallers Romans i el poble romà sencer em nomenaren «Pare de la Pàtria» i decidiren que aquest títol havia de gravar-se en el vestíbul de casa meva, a la Cúria i al Fòrum d’August, sota les quadrigues que, en ocasió d’un senatconsult, s’havien erigit en el meu honor. (2) Quan vaig escriure aquestes coses em trobava en el setanta-sisè any de la meva vida.

Apèndix
[1] La quantitat de diner que va donar a l’erari o a la plebs romana o als soldats llicenciats fou de 2.400.000.000 sestercis.
[2] Les noves obres que féu foren: els temples de Mart, de Júpiter Tonant i Feretri, d’Apol·lo, del diví Juli, de Quirí, de Minerva, de la reina Juno, de Júpiter Llibertat, dels Lars, dels déus Penats, de la Joventut, de la Gran Mare, el Lupercal, el Fòrum d’August, la basílica Júlia, el teatre de Marcel, el pòrtic de Marcel, el bosc dels Cèsars enllà del Tíber.
[3] Va restaurar el Capitoli i edificis sagrats en nombre de vuitanta-dos, el teatre de Pompeu, els aqüeductes i la Via Flamínia.
[4] Les despeses que dedicà als espectacles escènics i a pagar als gladiadors, als atletes i les destinades a les caceres i a la naumàquia, i el diner donat a les colònies, als municipis, a les ciutats destruïdes per terratrèmols i pel foc, o a amics individuals i a senadors el cens dels quals completà, són incomptables.

Text català de Pere Villalba: Roma a través dels historiadors clàssics. Servei de publicacions de la UAB, Bellaterra, 1996, pp. 345-358.