Composició-dibuix del bloc “Kierkegaard viu!”
Qui pot avui llegir a Kierkegaard? Qui pot aproximar-se al torrent obscur, laberíntic, entremaliat, irònic, enjogassat, fascinant, i alhora profundament intel·ligent i seriós dels milers de pàgines escrites per l’home que un 5 de maig de 1813 va néixer a Copenhaguen i va viure només 42 anys?
Kierkegaard digué en varies ocasions: “Qui no sigui capaç de seduir als homes no serà capaç de salvar-los”. Ens ho va fer notar José María Valverde en el pròleg a un llibre del danès, estrany i desconcertant, titulat Forföreres Dagbog (Diari d’un seductor).
Hi ha en tot el capteniment de l’autor de Copenhaguen, com a escriptor i com a home públic del seu temps, la voluntat d’engrapar-nos en el nostre patiment solitari, interior, veritable, sincer. Una voluntat de seduir-nos cap a la realitat viscuda verament, i així, salvar-nos, simplement, perquè ha estimat molt a tots els homes. Ell, que era un ésser antisocial en aparença.
Un jove Lukács digué que Kierkegaard era el Sòcrates sentimental. Ja en els darrers dies de la seva vida, quan estaba ja hospitalitzat, en les converses amb el seu amic Emil Boesen, que ens ha fet conèixer Ramon Alcoberro a partir de la traducció d’un llibre de Georges Gusdorf (1963), a una pregunta d’Emil respon el nostre autor: “… porta el meu record a tots els homes. Digues-los que els he estimat molt a tots i que la meva vida ha estat un gran patiment desconegut, incomprensible per a ningú altre. Ha tingut l’aparença d’orgull i de vanitat, però això no ha estat més que una aparença; no sóc millor que els altres, de cap manera. (…)”
Qui pot avui llegir a Kierkegaard? Qui pot aproximar-se al torrent obscur, laberíntic, entremaliat, irònic, enjogassat, fascinant, i alhora profundament intel·ligent i seriós dels milers de pàgines escrites per l’home que un 5 de maig de 1813 va néixer a Copenhaguen?
Ara respon una veu en off:
– Aquell qui neix, viu i mort, creix i vol créixer, s’atipa de neguits i somriu, vol ser seduït i sedueix, escolta i escruta, solitari i ferm en la pregona inquietud de la seva lliure, única, sotmesa, ànima.