| Títol variant: |
Característiques actuals de les formes de convivència associades a la viduïtat a Europa i als Estats Units |
| Títol variant: |
Características actuales de las formas de convivencia asociadas a la viudedad en Europa y en los Estados Unidos |
| Publicació: |
Bellaterra : Centre d'Estudis Demogràfics, 2009 |
| Descripció: |
40 pag. |
| Resum: |
The study of living arrangements after bereavement is not as extensively covered as postdivorce household trajectories in family sociology, although this is changing as nontraditional living arrangements are becoming more common. We already know that widows prefer to stay in their own home because they want to maintain their (newly found) independence and men often perceive that remarriage brings with it more benefits than remaining widowed. However, other variables such as educational level and labour force participation or differences between countries have been less studied. This is what this paper aims to do using census data from IPUMS-International. Results show that living arrangement types are age and sex dependent: older widows are more likely to live alone, younger widows with their children but younger widowers with a new partner or with their parents. Widow(er)s in one-person households are on average older, economically inactive and fewer are homeowners. Living with parents is associated with being younger and unemployed, living with children with being employed, living with a partner or children with low education and living alone or with parents with higher education. Regarding country-specific differences: the French are more likely to live alone or with a partner, the Spanish to reside with children or parents, while few Greek widow(er)s live with a partner. |
| Resum: |
L'estudi de les formes de convivència després de la viduïtat no s'ha estudiat tant com les trajectòries familiars després del divorci, encara que això està canviant a mesura que les formes tradicionals de vida "menys tradicionals" són cada vegada més comunes. Ja sabem que les vídues prefereixen quedar-se a casa perquè volen mantenir la seva (acabada de descobrir) independència i en canvi, els homes sovint perceben que un nou matrimoni comporta més beneficis que romanent vidus. Malgrat això, altres variables d'anàlisi com el nivell educatiu i la participació en la vida laboral o les diferències entre països, han estat menys estudiades. Aquest és l'objectiu de l'article, utilitzant les dades del cens de IPUMSInternational. Els resultats mostren que les formes de convivència depenen de l'edat i el sexe: les vídues més grans tenen més probabilitats de viure soles però les vídues més joves amb els seus fills, tenen més probabilitat de viure amb una nova parella o amb els seus pares. Vidus/es en les llars unipersonals són de mitjana, més grans, propietaris d'habitatges, i econòmicament inactius. Viure amb els pares s'associa amb ser més jove i desocupat; viure amb els fills en tenir ocupació; viure amb una parella o fills amb un baix nivell educatiu; i viure sol o amb pares amb un nivell educatiu superior. En quant a les diferències específiques de cada país: els francesos són més propensos a viure sols o amb un company, els espanyols a residir amb els nens o amb els pares, mentre que els grecs vidus/es, viuen en parella. |
| Resum: |
El estudio de las formas de convivencia después de la viudedad no se ha estudiado tanto como las trayectorias familiares después del divorcio, aunque está cambiando a medida que las formas tradicionales de vida "menos tradicionales" son cada vez más comunes. Ya sabemos que las viudas prefieren quedarse en casa porque quieren mantener su (recién descubierta) independencia y en cambio, los hombres a menudo perciben que un nuevo matrimonio conlleva más beneficios que permaneciendo viudos. Sin embargo, otras variables de análisis como el nivel educativo y la participación en la vida laboral o las diferencias entre países, han sido menos estudiadas. Este es el objetivo del artículo, utilizando los datos del censo de IPUMS-International. Los resultados muestran que las formas de convivencia dependen de la edad y del sexo: las viudas mayores tienen más probabilidades de vivir solas pero las viudas más jóvenes con sus hijos, tienen más probabilidad de vivir con una nueva pareja o con sus padres. Viudos/as en los hogares unipersonales son de media, mayores, propietarios de viviendas y económicamente inactivos. Vivir con los padres se asocia con ser más joven y desocupado; vivir con los hijos al tener empleo; vivir con una pareja o hijos con un bajo nivel educativo; y vivir solo o con padres con un nivel educativo superior. En cuanto a las diferencias específicas de cada país: los franceses son más propensos a vivir solos o con un compañero, los españoles a residir con los niños o con los padres, mientras que los griegos viudos/as, viven en pareja. |
| Nota: |
Aquest treball es va presentar a la Population Association of America. 2009 Annual Meeting. Detroit (Michigan), 30 d'abril-2 de maig de 2009. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Papers de demografia (Centre d'Estudis Demogràfics) ; 355 |
| Document: |
Working paper |
| Matèria: |
Living arrangements ;
Widowhood ;
Europe ;
US ;
Employment ;
Education ;
Homeownership ;
Formes de convivència ;
Viduïtat ;
Europa ;
EUA ;
Educació ;
Treball ;
Propietat de l'habitatge ;
Formas de convivència ;
Viudedad ;
EEUU ;
Empleo ;
Educación ;
Propiedad de vivienda |
visitant ::
identificació
