| Data: |
2020 |
| Resum: |
La rendició de comptes (RdC) en educació es pot concretar en models i opcions de disseny molt variats. No obstant això, la RdC basada en el rendiment (o PBA per les seves sigles en anglès) és el model de RdC que s'ha estès a nivell mundial de forma més intensiva en els últims anys. Malgrat l'àmplia difusió de la PBA, encara no està clar quines són les raons per les quals països amb governs, sistemes educatius i nivells de desenvolupament econòmic molt diferents estan adoptant aquest tipus de polítiques. De la mateixa manera, l'evidència sobre els efectes de la PBA no és concloent i, de fet, la literatura internacional sobre la temàtica posa de relleu que les mesures de RdC basades en el rendiment tendeixen a desencadenar efectes no desitjats. Aquesta tesi doctoral explora les trajectòries i la implementació de reformes de PBA en diferents contextos amb una atenció particular a Xile. L'objectiu de la investigació és doble. Primer, la tesi analitza les raons de l'adopció de les reformes de PBA i els factors que influeixen en la seva recontextualització a nivell nacional. Amb aquesta finalitat, aquest estudi duu a terme una revisió sistemàtica de la literatura (n=158) sobre les trajectòries de les polítiques de PBA a nivell internacional (Publicació A), i un estudi de cas de les reformes de PBA a Xile (2006- 2011) basat en entrevistes semiestructurades a actors clau (n=27) i anàlisi documental (Publicació B). En segon lloc, la tesi examina la implementació i els efectes de les reformes de la PBA en contextos escolars. La tesi combina una scoping review de la literatura (n=150) sobre la implementació i els efectes de les reformes de PBA (Publicació C), amb l'anàlisi de les respostes escolars a la PBA a Xile (publicacions D i E). L'estudi sobre respostes escolars està basat en un disseny de mètodes mixtos seqüencial, que inclou una enquesta a directius escolars (n=200) i docents (n=1130) en una mostra representativa de 79 escoles, i 50 entrevistes semiestructurades amb líders escolars i docents. Finalment, a través d'un estudi de cas comparatiu que combina entrevistes semiestructurades (n=7) amb l'anàlisi documental i enquestes de directius escolars i docents (n = 39), la tesi aprofundeix en la implementació de polítiques de PBA i l'ús de dades en contextos desafavorits. Els resultats mostren que les trajectòries de les reformes de PBA no són lineals ni generen convergència de polítiques a nivell internacional. Més aviat, la tesi posa en relleu el paper central dels règims administratius per explicar la variació en la regulació i evolució de la PBA en diferents contextos nacionals. En relació a el cas xilè, l'estudi mostra que l'emergència d'una doble crisi educativa causada per factors globals i locals va facilitar l'adopció de polítiques de PBA. La mal·leabilitat política de la PBA i el fet que la rendició de comptes és concebuda com una solució vàlida a problemes de naturalesa molt diferent són factors clau per entendre la penetració de les polítiques de PBA en el context xilè. En termes d'implementació de polítiques, la tesi identifica cinc respostes escolars a les regulacions de la PBA: l'alineació induïda, l'exclusió voluntària, la dilució, l'acomodació i la fabricació. La tesi mostra que, en contextos desafavorits, les polítiques de PBA poden desencadenar estratègies de millora del rendiment a curt termini que no reverteixen en un canvi pedagògic substantiu. A més, en aquells contextos escolars on predominen les percepcions negatives sobre la PBA, aquestes percepcions poden inhibir la reactivitat escolar a les pressions externes per a la millora del rendiment i als incentius per a l'ús de dades. |
| Resum: |
La rendición de cuentas (RdC) en educación se puede concretar en modelos y opciones de diseño muy variados. Sin embargo, la RdC basada en el desempeño (o PBA por sus siglas en inglés) es el modelo de RdC que se ha extendido a nivel mundial de forma más intensiva en los últimos años. A pesar de la amplia difusión de la PBA, aún no está claro cuáles son las razones por las que países con gobiernos, sistemas educativos y niveles de desarrollo económico muy dispares están adoptando este tipo de políticas. Del mismo modo, la evidencia sobre los efectos de la PBA no es concluyente y, de hecho, la literatura internacional sobre la temática pone de relieve que las medidas de RdC basadas en desempeño tienden a desencadenar efectos no deseados. Esta tesis doctoral explora las trayectorias y la implementación de reformas de PBA en diferentes contextos con una atención particular en Chile. El objetivo de la investigación es doble. Primero, la tesis analiza las razones de la adopción de las reformas de PBA y los factores que influyen en su recontextualización a nivel nacional. Con este fin, este estudio lleva a cabo una revisión sistemática de la literatura (n=158) sobre las trayectorias de las políticas de PBA a nivel internacional (Publicación A), y un estudio de caso de reformas de PBA en Chile (2006-2011) basado en entrevistas semiestructuradas a actores clave (n=27) y análisis documental (Publicación B). En segundo lugar, la tesis examina la implementación y los efectos de las reformas de la PBA en contextos escolares. La tesis combina una scoping review de la literatura (n=150) sobre la implementación y los efectos de las reformas de PBA (Publicación C), con el análisis de las respuestas escolares a la PBA en Chile (publicaciones D y E). El estudio sobre respuestas escolares está basado en un diseño de métodos mixtos secuencial, que incluye una encuesta a directivos escolares (n=200) y docentes (n=1130) en una muestra representativa de 79 escuelas, y 50 entrevistas semiestructuradas con líderes escolares y docentes. Mediante un estudio de caso comparativo que combina entrevistas semiestructuradas (n=7) con el análisis documental y encuestas de directivos y docentes (n=39), la tesis profundiza en la implementación de políticas de PBA y el uso de datos en contextos desfavorecidos. Los resultados muestran que las trayectorias de las reformas de PBA no son lineales ni generan convergencia de políticas a nivel internacional. Más bien, la tesis pone de relieve el papel central de los regímenes administrativos para explicar la variación en la regulación y evolución de la PBA en diferentes contextos nacionales. En relación al caso chileno, el estudio muestra que la emergencia de una doble crisis educativa causada por factores globales y locales facilitó la adopción de políticas de PBA. La maleabilidad política de la PBA y el hecho de que la rendición de cuentas es concebida como una solución válida a problemas de naturaleza muy diferente son factores clave para entender la penetración de las políticas de PBA en el contexto chileno. En términos de implementación de políticas, la tesis identifica cinco respuestas escolares a las regulaciones de la PBA: la alineación inducida, la exclusión voluntaria, la dilución, la acomodación y la fabricación. La tesis muestra que, en contextos desfavorecidos, las políticas de PBA pueden desencadenar estrategias de mejora del desempeño a corto plazo que no revierten en un cambio pedagógico sustantivo. Además, en aquellos contextos escolares donde predominan las percepciones negativas sobre la PBA, estas percepciones pueden inhibir la reactividad escolar a las presiones externas para la mejora del rendimiento y a los incentivos para el uso de datos. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Col·lecció: |
Programa de Doctorat en Sociologia |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Rendició de comptes ;
Rendición de cuentas ;
Accountability ;
Política educativa ;
Education policy ;
Implementació ;
Implementación ;
Enactment ;
Ciències Socials |
visitant ::
identificació
