| Títol variant: |
L' escriptura sobre art en Leonardo Sciascia : un caleeidoscopi crític |
| Títol variant: |
The Art writing in Leonardo Sciascia : a critical kaleidoscope |
| Títol variant: |
La escritura sobre arte en Leonardo Sciascia : un caleidoscopio crítico |
| Data: |
2022 |
| Resum: |
La scrittura d'arte di Leonardo Sciascia si inserisce in maniera singolare nell'ampio filone letterario della critica artistica del Novecento, con una discendenza da un lato, alla tradizione italiana (Longhi e altri) e, dall'altro, alla écriture d'artiste francese e anglosassone ottocentesca. Le immagini e le opere d'arte vengono lette da Sciascia in maniera affine e parallela alla letteratura, come mezzo unico e flagrante per rappresentare i fatti della vita e dell'uomo, nei loro aspetti di realtà e immaginazione. Nell'arte "la logica del visibile si è messa al servizio dell'invisibile". Il discorso sull'arte diventa quindi una scrittura "in funzione d'altro", capace di restituire la presenza dell'assenza di potenzialità. In tale dimensione la sua critica mostra una personale possibilità di ermeneutica 'sternianamente' sentimentale, itinerante e ironicamente scettica, che va a costituirsi, per l'ampiezza di prospettive e chiavi di lettura, in uno straordinario caleidoscopio critico. |
| Resum: |
L'escriptura artística de Leonardo Sciascia encaixa de manera singular en l'àmplia veta literària de la crítica d'art del segle XX, amb una descendència d'una banda de la tradició italiana (Longhi i altres) i, de l'altra, de l'écriture d'artiste XIX. -segle francès i anglosaxó. Les imatges i les obres d'art són llegides per Sciascia de manera semblant i paral·lela a la literatura, com a mitjà únic i flagrant de representació dels fets de la vida i de l'home, en els seus aspectes de realitat i imaginació. En l'art "la lògica del visible s'ha posat al servei de l'invisible". El discurs de l'art esdevé, doncs, una escriptura "en funció d'una altra cosa", capaç de restituir la presència de l'absència de potencial. En aquesta dimensió la seva crítica mostra una possibilitat personal d'una hermenèutica 'sterniana' sentimental, itinerant i irònicament escèptica, que es constitueix, per l'amplitud de perspectives i interpretacions, en un extraordinari calidoscopi crític. |
| Resum: |
The art writing of Leonardo Sciascia fits in a singular way in the broad literary vein of artistic criticism of the twentieth century, with a descent to the Italian tradition (Longhi and others) and to the écriture d'artiste nineteenth-century French and Anglo-Saxon. The images and works of art are read by Sciascia in a similar and parallel way to literature, as a unique and flagrant means to represent the facts of life and man, in their aspects of reality and imagination. In art, "the logic of the visible has put itself at the service of the invisible". The discourse on art thus becomes a writing "in function of the other", capable of restoring the presence of the absence of potential. In this dimension, his critique shows a personal possibility of 'sternian' sentimental hermeneutics, itinerant and ironically skeptical, which, thanks to the breadth of perspectives and interpretations, becomes an extraordinary critical kaleidoscope. |
| Resum: |
La escritura sobre el arte de Leonardo Sciascia encaja de manera singular en la amplia vena literaria de la crítica de arte del siglo XX, descendiendo por un lado de la tradición italiana (Longhi y otros) y, por otro, de la écriture d'artiste del siglo XIX. -siglo francés y anglosajón. Las imágenes y las obras de arte son leídas por Sciascia de manera similar y paralela a la literatura, como un medio único y flagrante de representar los hechos de la vida y del hombre, en sus aspectos de realidad e imaginación. En el arte "la lógica de lo visible se ha puesto al servicio de lo invisible". El discurso sobre el arte se convierte así en una escritura "en función de otra cosa", capaz de restaurar la presencia de la ausencia de potencial. En esta dimensión su crítica muestra una personal posibilidad de una hermenéutica 'sterniana' sentimental, itinerante e irónicamente escéptica, que se constituye, por la amplitud de perspectivas e interpretaciones, en un extraordinario caleidoscopio crítico. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Italià |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Leonardo Sciascia ;
Critica d'arte ;
Arti visive ;
Immagine ;
Letteratura ;
Novecento ;
Longhi ;
Linguaggio ;
Crítica de arte ;
Artes visuales ;
Imagen ;
Lenguaje ;
Literatura ;
Siglo XX ;
Art critic ;
Visual arts ;
Imege ;
Language ;
Literature ;
20th century ;
Crítica d'art ;
Arts visuals ;
Imatge ;
Llenguatge ;
Segle XX |
| Publicat a: |
Quaderns d'Italià, Vol. 27 (2022) , p. 93-110 (Dossier 1) , ISSN 2014-8828 |
visitant ::
identificació
