dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
| Títol variant: |
Educació o exclusió? : Dones joves migrants síries i l'educació a Espanya |
| Títol variant: |
¿Educación o exclusión? : Mujeres jóvenes migrantes sirias y la educación en España |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquest article avalua críticament la Reforma del Reglament d'Estrangeria de 2024 a Espanya i la seva eficàcia per donar suport al dret a l'educació de les dones joves refugiades sirianes. Centrant-se en com la reforma aborda les desigualtats interseccionals, especialment les relacionades amb l'estatus legal, el gènere, la raça, la religió i els antecedents migratoris, l'estudi investiga si la política fomenta una inclusió substancial o bé perpetua l'exclusió estructural. Guiat per la teoria de la interseccionalitat i el concepte d'injustícia epistèmica, l'anàlisi revela com les necessitats educatives de les dones refugiades són sovint invisibilitzades en el discurs polític. Mitjançant l'anàlisi qualitativa de fonts secundàries, s'identifiquen barreres clau com la desigualtat lingüística, les desigualtats geogràfiques, la complexitat burocràtica, les responsabilitats de cura i la no homologació de títols previs. Tot i que la reforma introdueix vies de regularització mitjançant l'educació, la seva aplicació és desigual i instrumentista, ja que entén l'educació principalment com una via d'accés al mercat laboral. L'article defensa un enfocament educatiu més inclusiu i centrat en la justícia social, que valori l'empoderament, el reconeixement i la cura, i que afronti les exclusions estructurals i epistèmiques que afecten les dones refugiades a Espanya. |
| Resum: |
Este artículo evalúa críticamente la Reforma del Reglamento de Extranjería de 2024 en España y su eficacia para apoyar el derecho a la educación de las mujeres jóvenes refugiadas sirias. Centrándose en cómo la reforma aborda las desigualdades interseccionales, especialmente aquellas vinculadas al estatus legal, género, raza, religión y antecedentes migratorios, el estudio investiga si la política promueve una inclusión sustantiva o perpetúa la exclusión estructural. Guiado por la teoría de la interseccionalidad y el concepto de injusticia epistémica, el análisis revela cómo las necesidades educativas de las mujeres refugiadas son frecuentemente invisibilizadas en el discurso político. A través del análisis cualitativo de fuentes secundarias, se identifican barreras clave como la desigualdad lingüística, disparidades geográficas, complejidad burocrática, responsabilidades de cuidado y la no homologación de títulos previos. Aunque la reforma introduce vías de regularización mediante la educación, su aplicación es desigual y de carácter instrumental, al considerar la educación principalmente como un medio de inserción laboral. El artículo aboga por un enfoque educativo más inclusivo y centrado en la justicia social, que valore el empoderamiento, el reconocimiento y el cuidado, y que afronte las exclusiones estructurales y epistémicas que enfrentan las mujeres refugiadas en España. |
| Resum: |
This paper critically evaluates the 2024 Reform of the Immigration Regulation in Spain and its effectiveness in supporting young Syrian refugee women's right to education. Focusing on how the reform engages with intersectional inequalities, particularly those rooted in legal status, gender, race, religion, and migration background, the study investigates whether the policy fosters substantive inclusion or perpetuates structural exclusion. Guided by intersectionality theory and the concept of epistemic injustice, the research highlights how refugee women's educational needs are often rendered invisible within policy discourse. Using qualitative analysis of secondary sources, the study identifies key barriers to educational access, including language inequality, geographic disparities, bureaucratic complexity, childcare responsibilities, and the non-recognition of prior qualifications. While the reform introduces education-based pathways to regularization, its implementation remains uneven and instrumentalist, framing education mainly as a route to labor market integration. The paper argues for a more inclusive and justice-oriented approach to educational policy, one that values empowerment, recognition, and care, and addresses the structural and epistemic exclusions faced by refugee women in Spain. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Titulació: |
Graduat o Graduada en Ciència Política i Gestió Pública [2500259] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència Política i Gestió Pública [1362] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Dones refugiades sirianes ;
Dret a l'educació ;
Reforma del Reglament d'Estrangeria 2024 ;
Interseccionalitat ;
Injustícia epistèmica ;
Exclusió estructural ;
Gènere i migració ;
Política educativa ;
Espanya ;
Justícia social ;
Mujeres refugiadas sirias ;
Derecho a la educación ;
Reforma del Reglamento de Extranjería 2024 ;
Interseccionalidad ;
Injusticia epistémica ;
Exclusión estructural ;
Género y migración ;
España ;
Justicia social ;
Syrian refugee women ;
Right to education ;
2024 Immigration Reform ;
Intersectionality ;
Epistemic injustice ;
Structural exclusion ;
Gender and migration ;
Educational policy ;
Spain ;
Social justice |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
