| Additional title: |
Vocal Utopias : subversions and the Rewriting of Tradition in the Creative Practice of Rosaria Lo Russo |
| Additional title: |
Utopías vocales : subversiones y reescrituras de la trasdición en la práctica creativa de Rosaria Lo Russo |
| Additional title: |
Utopies vocals : subversions i reescriptures en la praxi creativa de Rosaria Lo Russo |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
La parabola creativa di Rosaria Lo Russo (1964), a cavallo fra teatro, musica e poesia, consente di mettere a fuoco tutta la ricchezza semantica del concetto di riscrittura. A partire dalle traduzioni poetiche, concepite come veri e propri atti di "ri-creazione" dei testi originali, fino ad arrivare alla pratica del centone o del melologo, che risemantizza i contenuti di una o più opere attraverso inconsueti montaggi testuali, passando per l'esecuzione ad alta voce e l'incorporamento di testi propri e altrui, tutta la produzione di Lo Russo si fonda su una riappropriazione della tradizione dei "Padri" in chiave orale-performativa e femminista. Tale riappropriazione si fa più che mai radicale e sovversiva nelle riscritture mitologiche di Penelope (2003) e Medea (2021), con le quali l'autrice risponde alla drammatica assenza di una tradizione letteraria femminile facendo della poesia il luogo di un tardivo riscatto e di un'utopia vocale (De Certeau, 2015) che restituiscono letteralmente voce ai corpi afasici e offesi delle donne di ogni tempo. |
| Abstract: |
La paràbola creativa de Rosaria Lo Russo (1964), a cavall entre teatre, música i poesia, permet posar en relleu tota la riquesa semàntica del concepte de reescriptura. Des de les traduccions poètiques, concebudes com a veritables actes de "re-creació" dels textos originals, fins a la pràctica del centó o del melòleg, que resemantitza els continguts d'una o més obres mitjançant inusuals muntatges textuals, passant per l'execució en veu alta i la incorporació de textos propis i d'altri, tota la producció de Lo Russo es fonamenta en una reapropiació de la tradició dels "Pares" en clau oral-performativa i feminista. Aquesta reapropiació esdevé més radical i subversiva que mai en les reescriptures mitològiques de Penèlope (2003) i Medea (2021), amb les quals l'autora respon a la dramàtica absència d'una tradició literària femenina, fent de la poesia el lloc d'un rescat tardà i d'una utopia vocal (De Certeau, 2015) que restitueixen literalment la veu als cossos afàsics i ultratjats de les dones de tots els temps. |
| Abstract: |
The creative parabola of Rosaria Lo Russo (1964), straddling theater, music and poetry, allows us to focus on the full semantic richness of the concept of rewriting. From the poetic translations, conceived as true acts of "re-creation" of the original texts, to the practice of the "centone" or melologue, which resemantizes the contents of one or more works through unusual textual montages, passing through the performance aloud and the incorporation of her own and others' texts, Lo Russo's entire production is based on a reappropriation of the tradition of the "Fathers" in an oral-performative and feminist key. Such reappropriation becomes more radical and subversive than ever in the mythological rewritings of Penelope (2003) and Medea (2021), with which the author responds to the dramatic absence of a female literary tradition by making poetry the site of a belated redemption and a vocal utopia (De Certeau, 2015) that literally restores voice to the aphasic and offended bodies of women of all times. |
| Abstract: |
La trayectoria creativa de Rosaria Lo Russo (1964), a caballo entre teatro, música y poesía, permite enfocar toda la riqueza semántica del concepto de reescritura. Desde las traducciones poéticas, concebidas como verdaderos actos de "re-creación" de los textos originales, hasta la práctica del centón o del melólogo, que resemantiza los contenidos de una o más obras mediante inusuales montajes textuales, pasando por la ejecución en voz alta y la incorporación de textos propios y ajenos, toda la producción de Lo Russo se basa en una reapropiación de la tradición de los "Padres" en clave oral-performativa y feminista. Esta reapropiación se vuelve más radical y subversiva que nunca en las reescrituras mitológicas de Penélope (2003) y Medea (2021), con las cuales la autora responde a la dramática ausencia de una tradición literaria femenina, haciendo de la poesía el lugar de una tardía redención y de una utopía vocal (De Certeau, 2015) que devuelve literalmente la voz a los cuerpos afásicos y ultrajados de las mujeres de todos los tiempos. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Italià |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Poetry ;
Orality ;
Femminism ;
Rewriting ;
Subversion ;
Sperimentalism ;
Poesia ;
Oralità ;
Femminismo ;
Riscrittura ;
Sovversione ;
Sperimentalismo ;
Poesía ;
Oralidad ;
Feminismo ;
Reescritura ;
Subversión ;
Experimentalismo ;
Oralitat ;
Feminisme ;
Reescriptura ;
Subversió ;
Experimentalisme |
| Published in: |
Quaderns d'italià, Vol. 30 (2025) , p. 167-180 (Dossier 1) , ISSN 2014-8828 |
guest ::
(Università Ca' Foscari Venezia)
