tut. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)
| Additional title: |
The limits of the EU's normative power towards frozen conflicts |
| Additional title: |
Los límites del poder normativo de la UE ante los conflictos congelados |
| Date: |
2025 |
| Abstract: |
Històricament la Unió Europea s'ha caracteritzat per ser una potència normativa, capaç d'influir a través d'un sistema de valors i normes relatius a la democràcia i els drets humans. El col. lapse de la Unió Soviètica ha plantejat nous reptes geopolítics, amb l'emergència de nous estats i problemàtiques. Entre aquests reptes trobem l'eclosió dels anomenats "conflictes congelats", que suposen una dura prova per la UE. Aquests conflictes són una prova de foc per veure l'abast del poder normatiu europeu. Aquest treball pretén analitzar quins límits té el poder normatiu a través dels conflictes congelats de Moldàvia, Geòrgia i Ucraïna. Aquests casos tenen un origen comú, malgrat que la posterior relació tant amb la UE com amb Rússia han tingut diferents trajectòries. L'anàlisi es du a terme a partir del mètode comparatiu. S'analitza en cada cas la evolució del poder dur que imposa Rússia, basat en la coacció econòmica i en l'ús del poder militar; per després observar la reacció del poder normatiu davant aquesta situació. El marc teòric es basa en el normative power de Manners i en el soft i hard power de Nye. Aquests autors són la base teòrica per la operacionalització dels indicadors utilitzats. Amb els resultats s'ha vist com l'eficàcia del poder normatiu depèn del grau de penetració institucional dels estats i la seva permeabilitat, així com de la reacció de hard power en l'adversari. Les reaccions de Rússia han obligat a la Unió Europea a transformar les eines en les que es difon el poder normatiu, passant d'un ús exclusiu del soft power a un model de smart power, combinant elements de diplomàcia i militars. |
| Abstract: |
Historically, the European Union has been characterized as a normative power, capable of influence through a system of values and norms related to democracy and human rights. The collapse of the Soviet Union brought new geopolitical challenges, marked by the emergence of new states and complex issues. Among these challenges is the outbreak of so-called "frozen conflicts," which represent a severe test for the EU and a "litmus test" to determine the real reach of European normative power. This paper aims to analyze the limits of normative power through the frozen conflicts in Moldova, Georgia, and Ukraine. These cases share a common origin, although their relations with both the EU and Russia have followed different trajectories. The analysis is conducted using a comparative method, through which each case is studied and compared. Specifically, the study examines the evolution of the hard power imposed by Russia-based on economic coercion and the use of military force-to subsequently observe the reaction of normative power to this situation. The theoretical framework is based on Manners' Normative Power and Nye's soft and hard power; these authors provide the theoretical foundation for the operationalization of the indicators used. The results demonstrate that the effectiveness of normative power depends on the degree of institutional penetration and permeability within the recipient states, as well as the hard power reaction from the adversary. Russia's actions have forced the European Union to transform the tools through which it diffuses its normative power, shifting from an exclusive use of soft power to an smart power model that combines diplomatic and military elements. |
| Abstract: |
Históricamente, la Unión Europea (UE) se ha caracterizado por ser una potencia normativa, capaz de influir a través de un sistema de valores y normas relativos a la democracia y los derechos humanos. El colapso de la Unión Soviética ha planteado nuevos retos geopolíticos, con la emergencia de nuevos estados y problemáticas. Entre estos retos encontramos la eclosión de los llamados "conflictos congelados", que suponen una dura prueba para la UE y una "prueba de fuego" para determinar el alcance real de su poder normativo. Este trabajo pretende analizar qué límites tiene el poder normativo a través de los conflictos congelados de Moldavia, Georgia y Ucrania. Estos casos poseen un origen común, aunque la relación tanto con la UE como con Rusia ha seguido diferentes trayectorias. El análisis se lleva a cabo a partir del método comparativo, mediante el cual se estudia la evolución del poder duro que impone Rusia -basado en la coacción económica y en el uso del poder militar- para, posteriormente, observar la reacción del poder normativo ante esta situación. El marco teórico se basa en el Normative Power de Manners y en el soft y hard power de Nye; estos autores constituyen la base teórica para la operacionalización de los indicadores utilizados. Los resultados obtenidos demuestran que la eficacia del poder normativo depende del grado de penetración institucional de los estados y de su permeabilidad, así como de la reacción de hard power del adversario. Las reacciones de Rusia han obligado a la Unión Europea a transformar las herramientas con las que difunde su poder normativo, pasando de un uso exclusivo del soft power a un modelo de smart power que combina elementos diplomáticos y militares. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Studies: |
Ciència política i gestió pública [2500259] |
| Study plan: |
Grau en Ciència Política i Gestió Pública [1362] |
| Document: |
Treball final de grau |
| Subject: |
Unió Europea ;
Rússia ;
Poder Normatiu ;
Conflictes Congelats ;
European Union ;
Russia ;
Normative Power ;
Frozen Conflicts ;
Unión Europea ;
Rusia ;
Poder Normativo ;
Conflictos Congelados |
guest ::
