| Títol variant: |
Informe final |
| Data: |
2026 |
| Resum: |
Aquest informe analitza la situació actual de la comunicació intercultural mediada en el sistema sanitari català, a partir de dades recollides entre 2024 i 2025 mitjançant qüestionaris, entrevistes, grups focals i observacions en consulta. Els resultats mostren una absència de registre oficial dels centres amb majors necessitats lingüístiques i una concentració de serveis de mediació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que altres territoris depenen sovint de solucions informals. Les barreres lingüístiques són freqüents i afecten de manera significativa la qualitat assistencial, especialment amb pacients que parlen àrab, xinès o urdú. Malgrat això, l’ús de serveis professionals de mediació és limitat, i el personal sanitari recorre majoritàriament a familiars, llengües pont o traducció automàtica, sovint sense protocols ni formació específica. L’impacte emocional sobre els professionals és notable, amb sentiments d’estrès, frustració i inseguretat, tot i que també s’observa empatia envers els pacients. Els serveis professionals disponibles són valorats positivament, però es perceben com insuficients i poc accessibles. Pel que fa als intermediaris lingüístics, es tracta d’un col·lectiu divers, majoritàriament femení, amb condicions laborals sovint precàries i necessitats formatives específiques. L’informe conclou que cal reforçar de manera estructural la mediació intercultural, millorar la formació del personal sanitari i establir criteris clars d’ús de recursos lingüístics per garantir una atenció equitativa i de qualitat. |
| Resum: |
Este informe analiza la situación actual de la comunicación intercultural mediada en el sistema sanitario catalán a partir de datos recogidos entre 2024 y 2025 mediante cuestionarios, entrevistas, grupos focales y observaciones en consulta. Los resultados muestran la ausencia de un registro oficial de los centros con mayores necesidades lingüísticas y una concentración de los servicios de mediación en el Área Metropolitana de Barcelona, mientras que otros territorios dependen a menudo de soluciones informales. Las barreras lingüísticas son frecuentes y afectan de manera significativa a la calidad asistencial, especialmente con pacientes que hablan árabe, chino o urdu. A pesar de ello, el uso de servicios profesionales de mediación es limitado, y el personal sanitario recurre mayoritariamente a familiares, lenguas puente o traducción automática, a menudo sin protocolos ni formación específica. El impacto emocional sobre los profesionales es notable, con sentimientos de estrés, frustración e inseguridad, aunque también se observa empatía hacia los pacientes. Los servicios profesionales disponibles son valorados positivamente, pero se perciben como insuficientes y poco accesibles. En cuanto a los intermediarios lingüísticos, se trata de un colectivo diverso, mayoritariamente femenino, con condiciones laborales a menudo precarias y necesidades formativas específicas. El informe concluye que es necesario reforzar de manera estructural la mediación intercultural, mejorar la formación del personal sanitario y establecer criterios claros de uso de recursos lingüísticos para garantizar una atención equitativa y de calidad. |
| Resum: |
This report analyzes the current situation of mediated intercultural communication in the Catalan healthcare system, based on data collected between 2024 and 2025 through questionnaires, interviews, focus groups, and clinical observations. The findings reveal the absence of an official registry of centers with the greatest language needs and a concentration of mediation services in the Barcelona Metropolitan Area, while other regions often rely on informal solutions. Language barriers are frequent and significantly affect the quality of care, particularly among patients who speak Arabic, Chinese, or Urdu. Despite this, the use of professional mediation services remains limited, and healthcare staff primarily rely on family members, lingua francas, or machine translation, often without clear protocols or specific training. The emotional impact on professionals is considerable, with feelings of stress, frustration, and insecurity, although empathy toward patients is also evident. Available professional services are generally well regarded but are perceived as insufficient and difficult to access. As for language intermediaries, they constitute a diverse, predominantly female group, often working in precarious conditions and with specific training needs. The report concludes that intercultural mediation must be structurally strengthened, healthcare staff training improved, and clear guidelines established for the use of language resources to ensure equitable and high-quality care. |
| Ajuts: |
Agencia Estatal de Investigación PID2022-137113OB-I00
|
| Nota: |
El document és un informe del projecte: La comunicació intercultural mediada en l’àmbit sanitari (CIMAS) |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Informe |
| Matèria: |
Comunicació intercultural ;
Intermediació lingüística ;
Sistema sanitari ;
Barreres lingüístiques ;
Qualitat assistencial ;
Comunicación intercultural ;
Intermediación lingüística ;
Sistema sanitario ;
Barreras idiomáticas ;
Calidad asistencial ;
Intercultural communication ;
Language mediation ;
Healthcare system ;
Language barriers ;
Quality of care |
visitant ::
identificació
