| Data: |
2026 |
| Resum: |
L'ensenyament musical ha de contemplar un dels aspectes que li és inherent, el treball de la creativitat musical a l'aula, i de manera especial, en centres com les escoles de música. Aquests centres, estan destinats a oferir una formació musical a totes aquelles persones de qualsevol edat, que estiguin interessades en rebre una formació artística, ja sigui de caire aficionat, o amb l'objectiu de poder preparar el seu accés als ensenyaments artístics formals, és a dir al Grau Professional. Les escoles de música, doncs, tenen un impacte molt elevat en la població, ja que donen servei a un rang molt ampli d'edats, des d'infants fins a adolescents i adults, és a dir, a totes les etapes de la vida. Per això, aquestes institucions tenen una responsabilitat en tant que, l'enfoc de la formació musical que ofereixin, pot tenir efectes negatius com la desafecció per a la música, o en canvi poden generar un impacte positiu que perduri en el temps, contribuint a ampliar l'efecte beneficiós de les arts entre els ciutadans. És aquí on el treball i desenvolupament de la creativitat musical a l'aula pot marcar una gran diferència, degut a tots els beneficis que pot aportar en la formació musical de les persones, no només a nivell individual, sinó també col·lectiu. La creativitat musical és un tret essencial, que aquests centres haurien de potenciar, i en aquest estudi, observarem i analitzarem quina és i com es dona la formació instrumental i de llenguatge musical que reben alumnes. La nostra investigació es basa en un estudi de cas múltiple, on observem quatre centres segons el seu perfil de creativitat, en funció de l'eix curricular (creativitat segons la font), i l'eix organitzatiu (característiques del treball del professorat en funció de la coordinació entre àrees). El disseny del nostre estudi es fonamenta en una estratègia de l'observació no participant, s'ha fonamentat des de la perspectiva fenomenològica i orientat en primera instància cap a la construcció de teoria. Basant-se en aquestes premisses, les dades s'han obtingut a través de dos moments de construcció: primer amb el seguiment de l'eina de notes de camp al llarg de les sessions i, al mateix temps, amb el suport i emmarcament del recurs de la vídeo gravació. En un segon moment, s'ha procedit a la descripció de cada sessió en una narració detallada i densa, basada en les notes de camp i les gravacions de vídeo, donant així lloc a una nova eina que hem anomenat "observacions narrades", amb la finalitat de ser molt exhaustiva en la seva funció descriptiva de l'activitat que es va succeint a l'aula. Aquesta observació a l'aula es complementa amb dues eines més, fet pel qual podem afirmar que el nostre estudi consta d'un dispositiu de recollida de dades multi-instrumental. Aquestes dues eines que donen suport a les observacions d'aula, són: les entrevistes en profunditat al professorat observat, tant a les assignatures d'instrument com de llenguatge musical, així com també hem dut a terme breus grups de discussió amb els alumnes observats per centres, a fi de copsar les seves impressions vers la formació musical que estan rebent. Els resultats de la nostra recerca apunten que, tant el grau de coordinació que plantegin els centres entre les assignatures de llenguatge musical i instrument, com el model de professorat que intervingui a l'aula, condicionaran el plantejament i l'ús dels materials que s'apliquin en el procés d'E-A, així com també la tipologia d'activitats i temps destinat al treball i desenvolupament de la creativitat musical en els alumnes, permetent que aquesta es manifesti de manera més individual o. |
| Resum: |
La enseñanza musical debe contemplar uno de los aspectos que le es inherente, el trabajo de la creatividad musical en el aula, y de forma especial, en centros como las escuelas de música. Estos centros, están destinados a ofrecer una formación musical a todas aquellas personas de cualquier edad, que estén interesadas en recibir una formación artística, ya sea de carácter aficionado, o con el objetivo de poder preparar su acceso a las enseñanzas artísticas formales, es decir en el Grado Profesional. Así pues, las escuelas de música tienen un impacto muy elevado en la población, ya que dan servicio a un rango muy amplio de edades, desde niños hasta adolescentes y adultos, es decir, en todas las etapas de la vida. Por eso, estas instituciones tienen una responsabilidad en tanto que, el enfoque de la formación musical que ofrezcan puede tener efectos negativos como la desafección para la música, o en cambio pueden generar un impacto positivo que perdure en el tiempo, contribuyendo a ampliar el efecto beneficioso de las artes entre los ciudadanos. Es aquí donde el trabajo y el desarrollo de la creatividad musical en el aula puede marcar una gran diferencia, debido a todos los beneficios que puede aportar en la formación musical de las personas, no sólo a nivel individual, sino también colectivo. La creatividad musical es un rasgo esencial, que estos centros deberían potenciar, y en este estudio, observaremos y analizaremos cuál es y cómo se da la formación instrumental y de lenguaje musical que reciben alumnos. Nuestra investigación se basa en un estudio de caso múltiple, en el que observamos cuatro centros según su perfil de creatividad, en función del eje curricular (creatividad según la fuente), y el eje organizativo (características del trabajo del profesorado en función de la coordinación entre áreas). El diseño de nuestro estudio se fundamenta en una estrategia de observación no participante, se ha fundamentado desde la perspectiva fenomenológica y orientado en primera instancia hacia la construcción de teoría. Basándose en estas premisas, los datos se han obtenido a través de dos momentos de construcción: primero con el seguimiento de la herramienta de notas de campo a lo largo de las sesiones y, al mismo tiempo, con el soporte y encuadre del recurso de la vídeo grabación. En un segundo momento, se ha procedido a la descripción de cada sesión en una narración detallada y densa, basada en las notas de campo y las grabaciones de vídeo, dando así lugar a una nueva herramienta que hemos llamado observaciones narradas, con el fin de ser muy exhaustiva en su función descriptiva de la actividad que se va sucediendo en el aula. Esta observación en el aula se complementa con otras dos herramientas, por lo que podemos afirmar que nuestro estudio consta de un dispositivo de recogida de datos multi-instrumental. Estas dos herramientas que apoyan las observaciones de aula son: las entrevistas en profundidad al profesorado observado, tanto en las asignaturas de instrumento como de lenguaje musical, así como también hemos llevado a cabo breves grupos de discusión con los alumnos observados por centros, a fin de captar sus impresiones sobre la formación musical que están recibiendo. Los resultados de nuestra investigación apuntan que, tanto el grado de coordinación que planteen los centros entre las asignaturas de lenguaje musical e instrumento, como el modelo de profesorado que intervenga en el aula, condicionarán el planteamiento y el uso de los materiales que se apliquen en el proceso de E-A, así como también la tipología de actividades y tiempo destinado al trabajo y desarrollo grupal, con todas las consecuencias que. |
| Resum: |
Music education must consider one of its inherent aspects, the work of musical creativity in the classroom, and especially in institutions such as music schools. These institutions, considered to be under a special regime within the State education system, are intended to offer musical training to all those people of any age who are interested in receiving artistic training, either as an amateur, or with the aim of preparing their access to formal artistic education, that is, to the Professional Degree. Music schools, therefore, have a very high impact on the population, since they serve a very wide range of ages, from children to adolescents and adults, that is, at all stages of life. Therefore, these institutions have a responsibility in that the approach to musical training they offer can have negative effects such as disaffection for music, or on the other hand can generate a positive impact that lasts over time, contributing to expanding the beneficial effect of the arts among citizens. This is where the work and development of musical creativity in the classroom can make a big difference, due to all the benefits it can bring to people's musical training, not only at an individual level, but also collectively. Musical creativity is an essential trait that these institutions should promote, and in this study, we will observe and analyse what is and how the instrumental and musical language training that students. Our research is based on a multiple case study, where we observe four institutions according to their creativity profile, depending on the curricular axis (creativity according to the source), and the organizational axis (characteristics of the teachers' work depending on the coordination between areas). The design of our study is based on a strategy of non-participant observation, has been based on the phenomenological perspective and oriented in the first instance towards the construction of theory. Based on these premises, the data have been obtained through two moments of construction: first with the monitoring of the field notes tool throughout the sessions and, at the same time, with the support and framing of the video recording resource. In a second step, each session was described in a detailed and dense narrative, based on field notes and video recordings, thus giving rise to a new tool that we have called "narrated observations", with the aim of being very exhaustive in its descriptive function of the activity that takes place in the classroom. This classroom observation is complemented by two more tools, which is why we can state that our study consists of a multi-instrumental data collection device. These two tools that support the classroom observations are: in-depth interviews with the observed teachers, both in the instrument and musical language subjects, as well as brief discussion groups with the students observed by institutions, in order to capture their impressions of the musical training they are receiving. The results of our research indicate that both the degree of coordination that the institutions propose between the subjects of musical language and instrument, and the teaching model that intervenes in the classroom, will condition the approach and use of the materials that are applied in the E-A process, as well as the type of activities and time allocated to the work and development of musical creativity in students, allowing it to manifest itself in a more individual or group way, with all the consequences that this implies. |
| Nota: |
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Tesi doctoral ; Text ; Versió publicada |
| Matèria: |
Creativitat ;
Creativity ;
Creatividad ;
Pedagogia ;
Pedagogy ;
Pedagogía ;
Música ;
Music ;
Ciències Humanes |
visitant ::
identificació
dir.
