1.
|
33 p, 350.4 KB |
Construir i ocupar el territori. La gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus des de la perspectiva cristiana
/
Royo Pérez, Vicent 1983- (Universitat Rovira i Virgili. Centre d'Estudis del Maestrat)
Aquest article analitza la gènesi de la frontera septentrional del Xarq al-Àndalus entre la meitat del segle XII i la conquesta del segle XIII. Gràcies a l'estudi de la documentació cristiana anterior a la conquesta i les investigacions arqueològiques desenvolupades en les darreres dècades, és possible discernir l'articulació territorial d'aquesta franja de territori, que és a l'origen de les comarques del Maestrat i els Ports. Este artículo analiza la génesis de la frontera septentrional del Sharq al-Ándalus entre mediados del siglo XII y la conquista del siglo XIII. Gracias al estudio de la documentación cristiana anterior a la conquista y las investigaciones arqueológicas desarrolladas en las últimas décadas, es posible discernir la articulación territorial de esta franja de territorio, que está en el origen de las comarcas de El Maestrat y Els Ports. This article analyses the origin of Sharq al-Andalus Northern border from the mid-twelfth century to the conquest that happened during the thirteenth century. Thanks to the study of Christian sources before the conquest and the archaeological research developed during these last decades, it is possible to differentiate the territorial structure of this strip of land, which is in the origins of the El Maestrat and Els Ports regions.
2017
Boletín del Centro de Estudios del Maeztrazgo, Núm. 97 (2017) , p. 6-38
|
|
2.
|
28 p, 1.1 MB |
Seeing environmental injustices : the mechanics, devices and assumptions of environmental sustainability indices and indicators
/
Requena-i-Mora, Marina (Universitat Jaume I) ;
Brockington, Dan (University of Sheffield)
At the heart of any colonization project, and therefore any move to de-colonize, are ways of seeing nature and society, that then allow particular ways of governing each. This is plainly visible in a number of tools that exist to measure progress towards (or regress from) environmental sustainability. [...] Au cœur de tout projet de colonisation, et donc de tout mouvement de décolonisation, se trouvent des manières particulières de voir la nature et la société, qui permettent ensuite des manières particulières de gouverner chacune. [...] Al cor de qualsevol projecte de colonització, i per tant de qualsevol moviment de descolonització, hi ha formes particulars de veure la natura i la societat, que alhora permeten formes particulars de governar cadascuna d'aquestes esferes. [...] En el corazón de cualquier proyecto de colonización, y por lo tanto de cualquier movimiento de descolonización, hay formas particulares de ver la naturaleza y la sociedad, que a su vez permiten formas particulares de gobernar cada una de estas esferas. [...]
2021 - 10.2458/JPE.4765
Journal of political ecology, Vol. 28 Núm. 1 (2021) , p. 1-28
|
|
3.
|
13 p, 2.4 MB |
La sensibilidad del agua : estética posthumana en "Semillas de cambio" y "El retorno de un lago", de Maria Thereza Alves
/
Juárez Vázquez, Gerardo (Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Comunicación y Filosofía)
Este artículo analiza Semillas de cambio (2009) y El retorno de un lago (2014) de la artista brasileña Maria Thereza Alves desde la perspectiva del posthumanismo propuesta por Rosi Braidotti (2019). [...] Aquest article analitza Llavors de canvi (2009) i El retorn d'un llac (2014) de l'artista brasilera Maria Thereza Alves des de la perspectiva del posthumanisme proposada per Rosi Braidotti (2019). Es postula la pertinència d'entendre totes dues obres d'Alves com a formes de memòria a partir del concepte de testimoniatge no humà, una proposta emparada en una noció d'estètica segons la qual ella és entesa com un règim del sensible orientat a augmentar les nostres capacitats perceptives. [...] This article analyzes Semillas de cambio (2009) and El retorno de un lago (2014) by the Brazilian artist Maria Thereza Alves from the perspective of posthumanism proposed by Rosi Braidotti (2019). The relevance of understanding both works by Alves as forms of memory is postulated based on the notion of non-human testimony, a proposal supported by the notion of aesthetics, understood in this work as a regime of the sensible aimed at increasing our perceptive capacities. [...]
2023 - 10.5565/rev/mitologias.976
Mitologías hoy, Vol. 28 (2023) , p. 63-75 (Dossier)
|
|
4.
|
|
5.
|
|
6.
|
8 p, 806.5 KB |
Sámi Women : Terrestrial, Dialectal, Vigor, Ethos
/
DiGioia, Amanda (University College London)
Sámi women, much like other women of the world, have faced numerous attacks on their ancestral lands, language, health, and culture. Colonization, which spurs on institutions of colonization and oppression, can be seen as the ultimate form of violence against indigenous women. [...] Las mujeres Sámi, como muchas otras mujeres en el mundo, han sufrido diversos ataques sobre sus tierras, lengua, salud y cultura ancestrales. La colonización, que estimula la creación de instituciones de colonización y opresión, puede ser considerada la forma fundamental de violencia contra las mujeres indígenas. [...]
2016
Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 22 (2016) , p. 83-90 (Dossier: Transnational Indigenous Feminisms)
|
|
7.
|
|
8.
|
17 p, 652.0 KB |
Halicarnaso y Salmacis. Historia de una comunidad greco-caria
/
Piñol Villanueva, Adrià (Universitat Autònoma de Barcelona)
Este trabajo ha sido elaborado durante el período de disfrute de una Beca de Formación de Profesorado Universitario (FPU) del Ministerio de Educación, y dentro del Proyecto de Investigación 2009 SGR 1030 «Institucions i mites a la Grècia antiga: estudi diacrònic a partir de les fonts gregues». [...] A través del análisis de dos conocidas inscripciones procedentes de Halicarnaso, Syll. 3 45 y Syll. 3 46, se analiza con detalle, en primer término, la relación territorial y política, a lo largo del siglo v a. [...] By re-analyzing two well-known inscriptions from Halicarnassus, Syll. 3 45 and Syll. 3 46, we focus, firstly, on the territorial and political relationships between Halicarnassus and the neighbouring community of Salmacis throughout the v cent. [...]
2013
Faventia, Vol. Extra, Núm. Supplementa2 (2013) , p. 169-185
|
|
9.
|
24 p, 326.9 KB |
Tierra del Fuego : construcción científico-política de la exclusión y contraimagen del ideal citadino
/
Nacach, Gabriela (Universidad de Buenos Aires. Facultad de Filosofía y Letras)
En su incorporación al Estado nacional argentino, Tierra del Fuego se caracterizó por un contexto socio-económico y político distintivo del resto del territorio nacional. Más tardía que en el resto de la República, la colonización de la región austral se sitúa en la última década del siglo XIX y primeros años del siglo XX, fechas que coinciden con el establecimiento del penal de Ushuaia (construido paulatinamente desde 1886; emplazado definitivamente en 1896), las misiones salesianas del lado argentino y chileno de la isla (1893 y 1888 respectivamente), y la instalación de los grandes latifundios. [...]
2012 - 10.4321/S0211-95362012000100004
Dynamis : Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, Vol. 32, Núm. 1 (2012) , p. 69-92
|
|
10.
|
20 p, 316.7 KB |
Las acciones del gobernador José de Barrasa en los litigios territoriales con Francia en Río Muni
/
Vilaró i Güell, Miquel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)
En el contexto inmediato a la Conferencia de Berlín de 1885, el acuerdo tácito al que finalmente llegaron Alemania y Francia de situar en el río Campo el límite de sus respectivas colonias en la región del Muni, ignorando la frágil soberanía española allí ejercida, ocasionó numerosos incidentes entre España y Francia, incluso después de que ambas «naciones amigas» pactasen un statu quo permanente en tanto no se resolviese por la vía diplomática el deslinde definitivo de sus fronteras. [...] En el context immediat a la Conferència de Berlin de 1885, l'acord tàcit al qual finalment van arribar França i Alemanya de situar en el riu Campo el llindar de les fronteres mútues a la regió del Muni, fent cas omís de la feble sobirania que Espanya hi exercia, va donar lloc a nombrosos incidents entre Espanya i França, àdhuc després que totes dues «nacions amigues» pactessin un statu quo permanent, mentre no es resolgués per via diplomàtica el traçat definitiu de les seves fronteres. [...] Dans le contexte immédiat de la Conférence de Berlin de 1885, l'accord tacite atteint finalement pour l'Allemagne et la France de situer au río Campo les limites de leurs colonies respectives à la région du Muni, en ignorant la fragile souveraineté espagnole là exercée, a provoqué de nombreux incidents entre l'Espagne et la France, même après que les deux «pays amis» se sont mis d'accord sur un statu quo, en attendant une solution diplomatique à la délimitation définitive de leurs frontières. [...] In the context of the Berlin Conference of 1885, the agreement finally reached by Germany and France to establish the boundaries of the countries' respective colonies at the River Campo of the Muni region ignored Spanish sovereignty over the region. [...]
2012 - 10.5565/rev/dag.174
Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 58, Núm. 2 (maig-agost 2012) , p. 265-284
|
|