Fins el començament del nou mil·lenni les traduccions del xinès al català han estat més aviat escasses i les poques que trobem són majorità riament traduccions indirectes de poesia o d’obres de pensament, a cà rrec sovint de grans noms de la literatura catalana com ara Marià Manent o Josep Carner. A partir dels anys noranta i sobretot a partir de l’any 2000, amb la concessió del primer Nobel de literatura a un autor xinès, la traducció d’obres xineses al català augmenta de forma significativa. A més s’amplien els gèneres i comencen a aparèixer traduccions de novel·les i assaig. Ara bé, cal recordar que moltes d’aquestes traduccions continuen sent indirectes a partir de llengües com ara l’anglès o el francès. Això s’explica sobretot perquè no s’aprecia una polÃtica editorial clara, coherent i valenta envers la literatura xinesa per part de les editorials catalanes que aposti per les traduccions directes del xinès. En general sembla que massa sovint els interessos que les guien a l’hora d’escollir les obres a traduir són fonamentalment comercials i no tant criteris estrictament literaris, atès que es basen en èxits de vendes a d’altres països europeus i en obres que han estat objecte de polèmica a la Xina. Afortunadament, la concessió del segon Nobel de literatura a un autor xinès constitueix un pas més en la normalització i l’increment de traduccions del xinès al català , tant pel que fa a la selecció d’obres per traduir, com per la manera de fer-ho, atès que l’única obra traduïda de Mo Yan al català (Canvis) és una traducció directa del xinès.
Aquestes pà gines són una col·laboració amb la Biblioteca d'Humanitats
