Durant el principat d’August, la importància política de Tarraco va créixer ràpidament. L’any 27 aC, August traslladà la seu del governador de la Hispania Citerior a Tarraco amb motiu de la reforma de la administració de l’Imperi, consolidant-se la ciutat com a capital provincial. Igualment, Tarraco s’erigí en ciutat capçalera del conuentus iuridicus Tarraconensis. Segons els textos, la ciutat era idònia com a centre administratiu per a la Citerior i comptava amb un nombre d’habitants no inferior al de Carthago Nova. Certamente, Tarraco (Escipionum opus), la base d’operacions més important dels romans des de la Segona Guerra Púnica, degué exercir de centre político-administratiu de la Hispania Citerior en època tardo-republicana, mantenint un cert equilibri amb Carthago Nova. Tanmateix, Tarraco no assolí la capitalitat indiscutible de la província fins la reforma d’August. Tàcit informa que una assemblea d’hispans e l’any 15 dC sol·licità al nou emperador Tiberi l’autorització per erigir un temple en honor del divinitzat August a Tarraco, edifici amb un clar caràcter provincial. Però les proves definitives de la seva capitalitat no les trobarem fins a l’època flàvia, quan Tarraco, seu de l’assemblea de delegats de les ciutats de la província (concilium provinciae), agrupades per conventus iuridici, es dotà de les grans zones públiques de caire provincial a la Part Alta de la ciutat.
Sesterci de la ceca de Tarraco amb la llegenda AETERNITATIS AVGVSTAE C.V.T.T i temple dedicat a August

D’altra banda, en els anys 26-25 aC, el mateix princeps estigué a Tarraco recuperant-se d’una malaltia que l’obligà a abandonar el front Càntabre. A Tarraco August guardà convalescència i rebé les atencions del famós metge Antoni Musa, el qual li aplicà un tractament de banys freds que, segons Cassi Dió, resultà molt efectiu. Des de Tarraco, August dirigí l’Imperi, convertint-se la ciutat, per un temps, en el segon màxim centre de poder polític després de Roma. Allà l’emperador exercí el seu vuitè i novè consolats, els anys 26 i 25, i donà audiència a diverses delegacions enviades per altres estats: una de la ciutat de Mitelene, una altre del rei dels parts i també una procedent de l’Índia, que possiblement no foren les úniques. Durant la seva estada a Tarraco, la ciutat li dedicà un altar, segons explica Quintilià, que apareix representat a les monedes tarraconenses d’època de Tiberi i que constitueix la primera prova clara de la presència del culte imperial a Tarraco.
August viatjà novament a la capital de la Citerior entre els anys 16-13 aC, en el marc de la seva visita a les províncies occidentals de l’Imperi, moment en què s’establiren els límits definitius de les províncies hispanes, amb l’adscripció a la Citerior Tarraconensis del NO peninsular, recentment conquerit, i dels sectors miners de la meseta sud, completant-se les disposicions de la reorganització provincial del 27 a.C.