A Gjentagelsen (La repetici贸) trobem una vegada m茅s聽“la voluntat de reflectir fidelment el joc continuat de contraris i el seguit de contrarietats que constitueixen la dial猫ctica de l鈥檈xist猫ncia individual, desconeixedora des d鈥檜n principi de la pretesa identitat del jo” com b茅 assenyala Norbert Bilbeny -editor de la traducci贸 catalana- en la introducci贸 a la mateixa. Aquesta concepci贸 antropol貌gica -que jo s脿piga- ben b茅 no la trobem fins l鈥檈closi贸 de tots els ismes que es va produir els anys vint del segle passat -al final de la Primera Guerra Mundial- amb el Surrealisme. All貌 que no trobem, doncs, fins a la modernitat del surrealisme, aquella multiplicaci贸 del jo, aquells desdoblaments de la personalitat… kierkegaard s鈥檋i avan莽a聽 uns 75 anys. 脡s all貌 que a聽un poeta com J. V. Foix el fa dir: “deixeu-me sol, que s贸 molts , i fressejo“, “脡sser molts o ning煤“, “De mi mateix que multiplic a mil“…

El coneixement de l鈥櫭爊ima humana forma part dels neguits de surrealisme, com d鈥檃ltra banda聽茅s part constituient de聽tots els moviments de pensament hum脿, per貌 aquesta聽consideraci贸聽sobre els desdoblaments i multiplicitats del propi jo 茅s un fenomen nou, almenys en la seva expressi贸 totalment conscient. Sembla que aquesta 茅s una incorporaci贸 que la humanitat ha fet dins el seu bagatge de coneixements per a la postmodernitat que ens toca viure. Un fet m茅s, tamb茅, que demostra la vig猫ncia de la voluminosa obra del nostre escriptor dan猫s.