Escritura como lugar de arraigo en el exilio Tununa Mercado y María Negroni

Bibliographic citation -- Permanent link: https://ddd.uab.cat/record/71518

Additional title:	Writing as a settlement place in exile: Tununa Mercado and María Negroni
Additional title:	L'escriptura com a lloc d'arrelament a l'exili Tununa Mercado i María Negroni
Additional title:	Idazketa sustraitzeko toki gisa erbestealdian Tununa Mercado eta María Negroni
Date:	2011
Abstract:	Aquest article postula la possibilitat de precisar un lloc d'arrelament entre les dones escriptores des de la condició d'exili en la formulació escriptuària. La condició d'exili (interior o exterior), soferta al llarg de la segona meitat del segle XX per raons polítiques entre els intel·lectuals argentins, és més densa en el cas de les dones que escriuen. Condició que es pot rastrejar formalment a les escriptures, les dones observades en aquest plantejament, Tununa Mercado i María Negroni, aconsegueixen fer i fer-se un lloc des d'eixa coordenada aportant una altra manera de fer literatura. En aquest article es donarà compte d'eixe lloc partint de dues de les novel·les de les autores: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) i La Anunciación (2007), respectivament.
Abstract:	This article calls for the possibility of determining a settlement place for the women who contribute to the writing process as exiles. The exile expericence, whether interior or exterior, that was endured for policital reasons by Argentinean intellectuals during the second half of the 20th century, was more intense for women who write. This experience is reliably reproduced in the writings of the two women studied in this paper: Tununa Mercado and María Negroni. Both of these women are able to make and make for themselves a place from that location; they provide a different way of making literature. This article will analyze that place using two of their novels: Yo nunca te prometí la eternidad [I never promised you eternity] (2005) and La anunciación [The Annunciation] (2007), respectively.
Abstract:	El presente artículo postula la posibilidad de precisar un lugar de arraigo entre las mujeres que escriben desde la condición de exilio en la formulación escrituraria. La condición de exilio (interior o exterior), sufrida a lo largo de la segunda mitad del siglo XX por razones políticas entre los intelectuales argentinos, se adensa en el caso de las mujeres que escriben. Condición rastreable formalmente en sus escrituras, las mujeres observadas en este planteo, Tununa Mercado y María Negroni, consiguen hacer y hacerse un lugar desde esa coordenada aportando otra manera de hacer literatura. En este artículo se dará cuenta de ese lugar desde dos de sus novelas: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) y La Anunciación (2007), respectivamente.
Abstract:	Artikulu honek erbestealditik idazten duten emakumeentzat idazketa-formulazioan sustraitze-toki bat zehazteko aukera defendatzen du. XX. mendearen bigarren erdialdean, arrazoi politikoak zirela eta, Argentinako intelektualek jasandako erbestealdia (barnekoa zein kanpokoa) larriagoa izan zen emakumezko idazleen artean. Emakume horien idazketetan formalki ikus daiteke erbesteratuak izatearen arrastoa. Lan honetan aztertutako emakumeek, Tutuna Mercadok eta María Negronik, bizitzan beren tokia topatzea lortzen dute eta literatura egiteko beste modu bat eskaintzen digute. Artikulu honetan, toki horren berri emango dugu haien bi eleberri oinarri hartuta: Yo nunca te prometí la eternidad (2005) eta La Anunciación (2007), hurrenez hurren.
Rights:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Language:	Català, castellà, basc i anglès
Document:	Article ; recerca ; Versió publicada
Subject:	Escriptures ; Exili ; Dones ; Intel·lectuals ; Writings ; Exile ; Women ; Intellectual ; Escrituras ; Exilio ; Mujeres ; Intelectuales ; Hitz gakoak ; Idazketak ; Erbestealdia ; Emakumeak ; Intelektualak
Published in:	452º F, Núm. 4 (2011) , p. 92-109, ISSN 2013-3294