Avui aprenem a parlar d’aspectes de la vida a les ciutats:
- notícies
- el trànsit (amb el Parla.cat)
- històries urbanes
Amb aquests objectius fem servir expressions de lloc, els temps del passat i connectors.
Aquí tenim el dossier de classe (Elem 6 Què dius ara! Barris i ciutats) i aquest és el dossier de suport per parlar en passat. Aquí teniu les solucions dels exercicis d’aquesta unitat. I aquestes són expressions col·loquials habituals en les converses. Quan expliquem anècdotes o llegendes necessitem connectar les idees: aquí teniu la reflexió i solucions dels exercicis complementaris per connectar textos.
Aquestes fotos són d’un fet real que va passar a Barcelona l’any 2017. Comenteu amb els companys de classe què deu haver passat.
En les nostres ciutats, barris i pobles hi passen moltes coses… Són les nostres llegendes urbanes.
- De l’excursió prevista a les llargues discussions. Un dia d’espera sense esperança (Rike)
EXERCICI COMPLEMENTARI (nivell B1-B2 Intermedi)
A Cerdanyola, a Barcelona i a la majoria de ciutats i pobles hi ha ateneus o centres cívics. En aquest article es reflexiona sobre el paper dels ateneus a la societat actual. Aquí teniu les solucions als exercicis plantejats.
A la primera foto sembla que un camió ha intentat avançar un cotxe però ho ha intentat en un lloc molt perillós perquè el carrer fa un gir a la dreta. Sembla que el conductor del camió que veiem a l’esquerra de la foto ha pensat que no hi ha trànsit que ve en sentit contrari. Però quan ha intentat avançar ha vingut un altre camió a la volta de la cantonada i ha intentat esquivar-lo. Per això veiem l’altre camió a la dreta de la foto on normalment el trànsit és cap al sentit contrari.
La segona foto mostra millor que aquest tram de trànsit és perillós perquè es la sortida d’un túnel i el tram de trànsit té un pendent. Per això es més difícil per a conductors mantenir la vista però em sembla bastant clar que el conductor del camió que ha intentat avançar hauria hagut d’avaluar la situació millor i no hauria d’haver intentat avançar.
Quan vivia a Nova York em van explicar moltes llegendes urbanes… Nens que viuen a Central Park i només surten de nit, fantasmes als claustres de Harlem que obren i tanquen les portes… Però la més original és la dels cocodrils albins que viuen a les clavegueres de la ciutat.
Una nit del 2010 un tio a un bar em va explicar moltes històries sobre la ciutat de Nova York i la més interessant va ser aquella dels cocodrils.
Segons ell, algunes persones de Florida tenien un petit cocodril com a mascota. Una nit, però, l’animal va fugir de la casa per una finestra o porta oberta. L’endemà tots els veïns van buscar l’animal però sense èxit. Els propietaris no van informar a la policia perquè era il•legal tenir un cocodril com a mascota; així, al final, tothom pensava que l’animal estava mort o robat.
Després de molts mesos, algunes persones van començar a veure petits cocodrils albins al metro i als canals d’aigua subterranis. Els animals eren blancs perquè havien nascut a les fosques i fugien en veure la llum, mentre que a les fosques atacaven gossos petits, ratolins i coloms.
Altres persones van denunciar que els cocodrils els havien atacat i ara a Nova York hi ha molta gent que encara creu que el subsòl de la ciutat està habitat per aquests cocodrils blancs.
Jo vaig viure molts anys a Nova York i no vaig veure mai un cocodril blanc sinó només molts ratolins i coloms. L’única cosa blanca que vaig veure al metro van ser les cartes llençades per gent maleducada.
El Mohan
Aquesta és la historia d’una dona que rentava roba tots els dilluns al riu Magdalena de Colòmbia, però un dia no va tornar més a casa. El seu marit, el Rafael, va buscar-la per tot el riu però no va trobar-la. Les persones del poble li van dir al Rafael que havien sentit crits d’una dona a prop del riu i havien vist el Mohan. El Mohan és un home de mitjana edat, amb barba, tabac a la mà i s’especialitza a robar dones belles però no havia tornat feia molt temps per aquest poble. No obstant això, aquest dia va tornar i va robar l’esposa al Rafael.
Després d’aquest succés, el Rafael no va tornar mai al riu i no va permetre a la seva filla rentar roba o passejar al riu Magdalena.
Creia que no sabia cap llegenda urbana, però quan he buscat n’he trobat alguna que sí que coneixia. Són les llegendes de persones famoses que en principi estan mortes però que la llegenda diu que estan vives.
Per exemple, Walt Disney. Es diu que està congelat, esperant sota el parc d’Orlando (Florida) que es trobi la cura per al càncer de pulmó que patia. Es veu que hi havia molt misteri al voltant de la seva mort, i que el funeral va ser privat, per la qual cosa es van generar molts rumors.
També va ser molt misteriosa la mort d’Adolf Hitler. En teoria es va morir a Berlín al 1945, en el seu búnquer. No obstant, com que no s’han trobat les seves restes, s’han generat una gran quantitat de rumors. Es diu que se n’havia anat a Espanya, i que després havia passat els seus últims anys al sud de l’Argentina (on també s’han exiliat molts alemanys nazis).