dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental)
| Títol variant: |
Adopciones y Política del Hijo Único en la República Popular de China : Causas y Consecuencias |
| Títol variant: |
Adoptions and One-Child Policy in the People's Republic of China : Causes and Consequences |
| Data: |
2024 |
| Resum: |
Aquest treball analitza la Política del Fill Únic (PFU) implementada a la República Popular de la Xina (RPX) entre 1979 i 2015, explorant-ne les causes, el desenvolupament i les conseqüències socials, demogràfiques i culturals. Aquesta mesura es va adoptar amb l'objectiu de frenar la natalitat i facilitar el desenvolupament econòmic, l'Estat xinès va adoptar una política de planificació familiar cada vegada més restrictiva. La PFU també va generar profundes tensions i desigualtats, especialment per la seva aplicació desigual entre zones urbanes i rurals i entre grups ètnics. A més, la seva combinació amb una forta preferència cultural pels fills mascles, sobretot al medi rural, va provocar fenòmens com l'avortament selectiu, l'abandonament de nenes i un greu desequilibri entre sexes. Aquest context va portar a una crisi que va empènyer la RPX a obrir-se a les adopcions internacionals a partir dels anys noranta i va suposar una via per reduir el nombre de menors abandonats i alhora millorar la imatge internacional del país. Amb el pas del temps, especialment a partir dels anys 2000, es van produir canvis en la percepció del gènere. A les zones urbanes, i en contextos on les filles úniques tenien accés a l'educació i a recursos familiars, es va començar a valorar més la seva presència. A les zones rurals, tot i que els canvis han estat més graduals, també s'ha registrat una revaloració de les filles com a suport emocional i econòmic. El treball conclou que la caiguda de la natalitat a la RPX no pot atribuir-se únicament a la PFU, sinó que ha estat el resultat de múltiples transformacions socials, econòmiques i culturals que continuen modelant el comportament reproductiu de la població xinesa. |
| Resum: |
Este trabajo analiza la Política del Hijo Único (PHU) implementada en la República Popular China (RPC) entre 1979 y 2015, explorando sus causas, desarrollo y consecuencias sociales, demográficas y culturales. Esta medida fue adoptada con el objetivo de frenar la natalidad y facilitar el desarrollo económico; el Estado chino adoptó una política de planificación familiar cada vez más restrictiva. La PHU también generó profundas tensiones y desigualdades, especialmente por su aplicación desigual entre zonas urbanas y rurales, y entre grupos étnicos. Además, su combinación con una fuerte preferencia cultural por los hijos varones, sobre todo en el medio rural, provocó fenómenos como el aborto selectivo, el abandono de niñas y un grave desequilibrio entre los sexos. Este contexto llevó a una crisis que empujó a la RPC a abrirse a las adopciones internacionales a partir de los años noventa, lo que supuso una vía para reducir el número de menores abandonados y, al mismo tiempo, mejorar la imagen internacional del país. Con el paso del tiempo, especialmente a partir de los años 2000, se produjeron cambios en la percepción del género. En las zonas urbanas, y en contextos donde las hijas únicas tenían acceso a la educación y a recursos familiares, se empezó a valorar más su presencia. En las zonas rurales, aunque los cambios han sido más graduales, también se ha registrado una revalorización de las hijas como apoyo emocional y económico. El trabajo concluye que la caída de la natalidad en la RPC no puede atribuirse únicamente a la PHU, sino que ha sido el resultado de múltiples transformaciones sociales, económicas y culturales que continúan moldeando el comportamiento reproductivo de la población china. |
| Resum: |
This paper analyzes the One-Child Policy (OCP) implemented in the People's Republic of China (PRC) between 1979 and 2015, exploring its causes, development, and social, demographic, and cultural consequences. This measure was adopted with the goal of curbing birth rates and facilitating economic development; the Chinese state adopted increasingly restrictive family planning policies. The OCP also generated deep tensions and inequalities, especially due to its uneven enforcement between urban and rural areas and among ethnic groups. Moreover, combined with a strong cultural preference for male children -particularly in rural areas- it led to phenomena such as sex-selective abortion, the abandonment of girls, and a severe gender imbalance. This context led to a crisis that pushed the PRC to open up to international adoptions starting in the 1990s, providing a means to reduce the number of abandoned children while also improving the country's international image. Over time, particularly from the 2000s onward, perceptions of gender began to shift. In urban areas, and in contexts where only daughters had access to education and family resources, their presence began to be more highly valued. In rural areas, although changes were more gradual, there was also a reappraisal of daughters as emotional and economic support. The paper concludes that the decline in birth rates in the PRC cannot be attributed solely to the OCP, but is the result of multiple social, economic, and cultural transformations that continue to shape the reproductive behavior of the Chinese population. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra, i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Estudis d'Àsia Oriental [2500244] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Estudis d'Àsia Oriental [823] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Xina ;
Política del Fill Únic ;
Adopcions ;
Adopcions internacionals ;
Abandonament infantil ;
Demografia ;
Gènere ;
China ;
Política del Hijo Único ;
Adopciones ;
Adopciones internacionales ;
Abandono infantil ;
Demografía ;
Género ;
One-Child Policy ;
Adoptions ;
International adoptions ;
Child abandonment ;
Demography ;
Gender |