dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
| Títol variant: |
Tradition and innovation : a sociological perspective on the creative processes of 'esbarts' through root dance |
| Títol variant: |
Tradición e innovación : una mirada sociológica a los procesos creativos de los 'esbarts' a partir de la danza de raíz |
| Data: |
2025 |
| Resum: |
Aquesta recerca analitza com els esbarts dansaires, concretament l'Esbart Dansaire de Rubí, redefineixen el concepte de dansa d'arrel en el context contemporani. Davant la necessitat de preservar el patrimoni cultural i, alhora, adaptar-lo als canvis socioculturals, els esbarts es troben en una tensió entre la tradició i la innovació. Mitjançant una metodologia qualitativa que inclou entrevistes, observació participant i autoetnografia, es planteja una anàlisi estructurada en tres dimensions: històrica, social i estètica-creativa. La dimensió històrica evidencia com la dansa tradicional catalana ha estat utilitzada com a eina de resistència identitària, especialment durant el franquisme. Tanmateix, el treball qüestiona una visió essencialista de l'origen i proposa entendre'l com una construcció col·lectiva i corporal. A nivell social, es constata que els esbarts no només conserven repertoris tradicionals, sinó que també són espais associatius, on es reafirma la identitat local i es fomenta la participació ciutadana. La dimensió estètica i creativa, posa de manifest la diferenciació entre concepcions sobre què és "tradició" i què és "arrel", i com aquesta darrera es configura com una pràctica més oberta i permeable a influències contemporànies. En definitiva, la dansa d'arrel s'entén com un concepte etiqueta que neix de la necessitat de situar la dansa tradicional dins del panorama cultural contemporani, i els esbarts com a agents actius en la seva resignificació. |
| Resum: |
Esta investigación analiza cómo los 'esbarts dansaires', concretamente el 'Esbart Dansaire de Rubí', redefinen el concepto de danza de raíz en el contexto contemporáneo. Ante la necesidad de preservar el patrimonio cultural y, al mismo tiempo, adaptarlo a los cambios socioculturales, los 'esbarts' se encuentran en una tensión entre la tradición y la innovación. Mediante una metodología cualitativa que incluye entrevistas, observación participante y autoetnografía, se plantea un análisis estructurado en tres dimensiones: histórica, social y estética-creativa. La dimensión histórica evidencia cómo la danza tradicional catalana ha sido utilizada como herramienta de resistencia identitaria, especialmente durante el franquismo. Sin embargo, el trabajo cuestiona una visión esencialista del origen y propone entenderlo como construcción colectiva y corporal. A nivel social, se constata que los 'esbarts' no sólo conservan repertorios tradicionales, sino que también son espacios asociativos, donde se reafirma la identidad local y se fomenta la participación ciudadana. La dimensión estética y creativa pone de manifiesto la diferenciación entre concepciones sobre qué es "tradición" y qué es "raíz", y cómo ésta última se configura como una práctica más abierta y permeable a influencias contemporáneas. En definitiva, la danza de raíz se entiende como un concepto etiqueta que nace de la necesidad de situar la danza tradicional dentro del panorama cultural contemporáneo, y los 'esbarts' como agentes activos en su resignificación. |
| Resum: |
This research analyses how the 'esbarts dansaires', specifically the 'Esbart Dansaire de Rubí', redefine the concept of root dance in the contemporary context. Faced with the need to preserve cultural heritage and, at the same time, adapt it to sociocultural changes, the 'esbarts' find themselves in a tension between tradition and innovation. Using a qualitative methodology that includes interviews, participant observation and autoethnography, an analysis is proposed structured in three dimensions: historical, social and aesthetic-creative. The historical dimension shows how traditional Catalan dance has been used as a tool of identity resistance, especially during the Franco regime. However, the work questions an essentialist vision of origin and proposes to understand it as a collective and bodily construction. At a social level, it is found that the 'esbarts' not only preserve traditional repertoires, but are also associative spaces, where local identity is reaffirmed and citizen participation is encouraged. The aesthetic and creative dimension highlights the differentiation between conceptions of what is "tradition" and what is "root", and how the latter is configured as a practice more open and permeable to contemporary influences. In conclusion, root dance is understood as a label concept that arises from the need to situate traditional dance within the contemporary cultural panorama, and the 'esbarts dansaires' as active agents in its resignification. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Català |
| Titulació: |
Graduat o Graduada en Sociologia [2500262] |
| Pla d'estudis: |
Grau en Ciència Política i Gestió Pública i Grau en Sociologia [1402] |
| Document: |
Treball final de grau ; Text |
| Matèria: |
Esbart dansaire ;
Dansa tradicional ;
Dansa d'arrel ;
Tradició ;
Innovació ;
Arrel ;
Identitat ;
Cultura popular ;
Associacionisme ;
Danza tradicional ;
Danza de raíz ;
Tradición ;
Innovación ;
Raíz ;
Identidad ;
Asociacionismo ;
Traditional dance ;
Root dance ;
Tradition ;
Innovation ;
Root ;
Identity ;
Popular culture ;
Associationism |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
