Caixa de Skinner
RAMON BAYÉS
Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva I de l’educació
“La caixa de les tórtores” |
Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) va ser la figura més rellevant de l’estudi del condicionament instrumental (o teoria del condicionament operant). Com a psicòleg es va plantejar com a objectiu prioritari el descobriment de les lleis que regeixen l’aprenentatge. Per això va crear el que es coneix com a “caixa de Skinner”, una gàbia en la qual hi ha una palanca que si es prem cau menjar a l’interior de la gàbia. En les experiències de Pavlov el subjecte de l’experiment té un paper passiu, però en el condicionament operant, el subjecte tancat en una gàbia, després d’alguns moviments espontanis, prem casualment la palanca (una resposta) i després d’aquesta acció rep una bola de menjar (el reforç). Si no hi ha resposta, no hi ha reforç, no hi ha estímul. Aquest depèn de la conducta de l’animal. Així, la relació resposta-reforç en un principi casual tendirà a reproduir-se. El reforç augmenta la probabilitat de noves respostes similars.
Aquesta peça, una versió artesanal d’una caixa de Skinner, va ser construïda per Stanley M. Sapon i Ramon Bayés Sopena al llarg del curs 1970-1971, just quan Sapon, professor de la Universitat de Rochester, va passar el seu any sabàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona. Sapon va ensenyar al professor Bayés a condicionar ratolins i tórtores i, gràcies als seus coneixements tècnics, aquest va construir aquesta caixa. Amb ella es va donar inici a la recerca amb animals a Barcelona.
La caixa té 23 x 35 x 25 cm. A l'interior té un disc de plàstic, a una altura de 17,5 cm. del sòl, situat directament sobre la palanca d'un microinterruptor Crouzet tipus 83.118. En picotejar sobre el disc s'acciona una caga electromecànica que subministra a l'animal una petita quantitat de menjar (panís, colza, nabina) cada vegada que és pressionat.
En una primera instància la caixa va ser utilitzada per a experiments de condicionament i posteriorment es van realitzar experiments de discriminació, a partir de modificacions tècniques fetes pel mateix Bayés: dos discos opacs de plàstic, un groc i un altre blau. Aquests discos estaven col·locats sobre un microinterruptor Crouzet tipus 83.118. Tots dos discos estan situats en la mateixa paret a 10 cm de distància. Entre ells se situa una ampliadora rectangular de 6 x 4 cm que corresponia a un projector de diapositives. Per a això, es van utilitzar tres diapositives de color groc, blau i vermell. L'objectiu era que la tórtora picotegés el disc del color de la diapositiva. Amb això es perseguia que la tórtora discriminés el color del disc amb la diapositiva projectada.
Els animals utilitzats en aquest experiment van ser dues tórtores (Orlando i Griselda) obsequiades pel professor Sapon, les quals van demostrar que el condicionament es mantenia amb el temps, fins i tots, anys després d’haver estat entrenades.
Al 1971 es va fundar el Laboratori de Conducta Operant, el primer d'anàlisi experimental, organitzat per Pere Julià, que es va situar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Coetàniament, J.M. Costa Molinaria va crear un Laboratori de Psicologia Experimental en la Facultat de Medicina. Aquests laboratoris es van unificar en 1973, donant lloc al Laboratori de conducta de la UAB que s'instal·laria en la Facultat de Psicologia a partir del 1978.
Ramón Bayés es va incorporar com a Catedràtic de Psicologia Bàsica a la UAB l’any 1983 i l’any 2002 va ser anomenat Professor Emèrit. El treball del professor Bayés es vincula amb el desenvolupament històric de la Psicologia conductista i experimental a Espanya que, juntament amb els seus estudis en Psicooncologia i cures pal·liatives, fan que se’l consideri un dels psicòlegs espanyols més importants del segle XX. En 1995 li va ser concedit per la Societat Catalana de Recerca i Teràpia Conductual el premi Pavlov pel conjunt de la seva obra. En 2005, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears va instaurar un premi amb el seu nom, i en 2009 va ser investit doctor honoris causa en Psicologia per la UNED.
Actualment, la caixa de Skinner es conserva a l’Arxiu i seminari d’Història de la Psicologia.
Bibliografia
- Bayés, R. (1972). Utilización de tórtolas en el laboratorio operante. Revista Latinoamericana de Psicología, 4, 227-234.
- Bayés, R. (1974). Emparejamiento (matching-to-sample) en una tórtola. Anuario de Psicología, 6, 35-45.
- Bayés, R. (1975a). Gradiente de generalización en una tórtola. Revista Latinoamericana de Psicología, 7, 401-409.
- Bayés, R. (1975b). Utilización de tórtolas en experimentos a largo plazo. Revista Mexicana de Análisis de la Conducta, 1, 69-73
- Corchado, J. “Entrevista a Ramón Bayés: del origen de la psicología a la búsqueda de la serenidad.” Psicomemorias, 10 Oct. 2015,
- Ruíz, G., Pellón, R., & García, A. (2010). Análisis experimental de la conducta en España. Avances en Psicología Latinoamericana, 24(1), 71-103.
Més informació
- Caja de Skinner (vídeo)
- La Caja de Skinner, Condicionamiento Operante (vídeo)
- Condicionamiento operante - Caja de Skinner (vídeo)
- Mr Nobody - Superstición de la paloma (vídeo)