Terminal d'ordinador DIGITAL (VT100)

Servei d’Informàtica

“La primera interacció amb ordinadors”
El professor Andreu Pacheco descriu l’abans i el després de la recerca a la UAB a partir de la utilització del VAX 700 a través del terminals VT100.

 

Marca: DIGITAL
SN: TA 7455
Model: VT101
Pantalla: CRT 80x24 caràcters
Connexionslínies en sèrie - RS232
CPU: Intel 8080
Data de llançament: 1978
Entrada: Teclat d’ordinador
Fabricant: DEC
Lloc de fabricació: Taiwan
Successor: VT220
No suporta caràcters accentuats
HZ 50/60; V~120/220-240; W 70; A 0,8/0,4; 0,75 A; SB (220-240); 1,25 A; (120 V)

El VT100 va ser la primera pantalla o terminal de vídeo que va ser utilitzada pels usuaris del Servei d’Informàtica de la UAB als anys 80. Introduït a l’agost de 1978 per Digital Equipament Corporation (DEC) va ser extremadament exitós en el mercat.

Terminal DEC VT100 en funcionament  (Living Computer Museum)

Amb les seves 24 línies de text i els seus 80 caràcters per línia (no era una pantalla gràfica), el VT100 va ser una de les primeres terminals per donar suport als codis de seqüencies de control (ANSI escape codes), per exemple del cursor i altres tasques, i va afegir un nombre de codis d’extensió per característiques especials com ara controlar les llums d'estat en el teclat.

Terminals DEC VT100  sobre les taules i ordinadors VAX 11/780 al fons (en:
http://www.old-computers.com/history/detail.asp?n=20&t=3)

Durant molt de temps els investigadors i alumnes de la UAB van tenir contacte amb el món de les TIC exclusivament a través d’una vintena de terminals VT100, el quals estaven connectats a un ordinador Digital VAX 11/780, ubicat a l’ala C1 de la Facultat de Ciències.

Ordinador Digital VAX 11/780 (1977-1980), exposat a l’entrada del Servei d’Informàtica (mides: 150cm x 120cm x 80cm)

L’ordinador VAX 11/780 va ser la primera màquina d’aquest tipus que va entrar en el Centre de Càlcul de la UAB (CCUAB) el 1980 i va ser també el primer de l’estat espanyol. Compta amb un processador de 1 MIPS (Milió d’Instruccions Per Segon); un accelerador de coma flotant; 500 Kbytes de memòria més 8 Kbytes de memòria cau; subsistema d’arrancada i diagnosi (micro LSI-11); Unibus i MAssbus per a connexions de I/O.

Els terminals estaven repartits a un parell de sales d’usuaris, un a la Facultat de Ciències, al costat del Centre de Càlcul, i un altre a la Facultat de Psicologia, on es feien servir amb reserva ben anticipada en torns d’una hora, des de les 8h00 fins a les 20h00.

Cal dir que, a l’any 1985, mentre a la UAB es “gaudia” d’aquest recurs, a les altres universitats els estudiants de ciències exactes encara feien servir les targetes perforades, on cada targeta representava una instrucció, una lletra o una dada simple d’un programa que s’ordenava en una pila, que es lliurava a finestreta en horari feiner i es rebia el resultat al dia següent, amb errors o amb èxit, sense cap interacció amb la màquina. La UAB oferia un servei complet de suport als investigadors, amb cursets i fins i tot amb la publicació d’un fulletó.

Els terminals van donar pas als ordinadors PC, i es van dotar diverses aules a cada facultat fins a arribar als gairebé 10.000 ordinadors personals actuals que tenim al campus entre aules, laboratoris, biblioteques, despatxos i oficines administratives.

Equips actuals al Servei d’Informàtica de la UAB

 


Més informació