Projectors PROMAR i NIKON

MACROPROJECTOR. PROMAR – LEITZ WEZTLAR
MICROPROJECTOR. MICROPAN – NIKON
Departament de Ciències Morfològiques

 

“La reconstrucció 3D sense ordinadors ni impressores 3D”
El professor Alonso Rodríguez Baeza descriu la importància d’haver pogut transformar imatges en
dos dimensiones en models 3D amb aquests equips, quan no s’utilitzaven ordinadors ni impressores.

 

Tipus: Macro-Projector PROMAR amb placa base
Projector: PRADO-Universal
Tipus: 31.047.500
úmero de Sèrie: 336194
Fabricant: LEITZ WETZLAR
Lloc de fabricació: Alemanya
Data de fabricació:  1950s-1970s
110-120-130-220-230-240 V~50/60 Hz
P 320 W max / 24 V 250 W
Mides: 23,4 x 60 x 33,5

Tipus: Microprojector MICROPAN
Projector: Nikon
Tipus: 12.4.10.40.100
Número de Sèrie: 47135
Fabricant: Nippon Kogaku (NIKON)
Lloc de fabricació: Japó
Data de fabricació:  1950s-1970s
Distribuïdor: REGO & Cia S.A., Barcelona
110-120-130-220-230-240 V~50/60 Hz
P 320 W max / 24 V 250 W
Mides: 105 x 50 x 75 cm

El Micro-Projector MICROPAN de NIKON i el Macro-Projector PROMAR de LEITZ WETZLAR amb projector PRADO-UNIVERSAL, es van utilitzar per fer reconstruccions tridimensionals d’embrions humans, d’òrgans i estructures anatòmiques i d’alteracions provocades d'interès a partir d’imatges bidimensionals.

MACROPROMAR en funcionament (peça del Departament de Ciències Morfològiques de la Facultat de Medicina de la UAB

El projector MACRO-PROMAR, amb placa base i projector PRADO-UNIVERSAL amb llum halògena de baixa tensió de 24 volts, 250 watts, ventilador de dues vies, selector de tensió de 100 a 240 volts, cable de línia de subministrament, sistema d'il·luminació amb reflector i condensador asfèric, i filtre d'absorció de calor; portaobjectes d’objectes adjunts (per a 2 plaques o slides); mirall encaixat amb barres verticals i dos miralls ajustables de projecció, tres objectius, MILARON 50mm, 90mm i 120mm amb corredissa, el qual permet un canvi ràpid de la magnificació.

Aquest projector va seguir la saga dels primers LEITZ PROMAR que van obrir noves possibilitats en l'ensenyament d'histologia, patologia, biologia, física i química.

Diversos models del projector MACRO-PROMAR en ordre d’antiguitat d’esquerra a dreta (l’últim correspon a l’instrument  de l’exhibició)

L'instrument és molt senzill d'operar i té una gran quantitat d'aplicacions: tant per a projeccions de baixa potència de grans espècimens microscòpics com per a la demostració d'organismes vius o per seccions o cultius, seccions petrogràfiques o de cristalls, etc. A banda de la "projecció sobre la base", també es pot utilitzar fàcilment per a dibuixar els objectes projectats a la base (amb magnificacions de 7.5x, 10x i 5x) com sobre a una pantalla a 5m de distància de projecció màxima.

Projecció de la imatge d’un teixit a través del MACROPROMAR, sobre la seva base de fusta  (peça del Departament de Ciències Morfològiques de la Facultat de Medicina de la UAB

El MICROPAN és realment un microscopi que arriba fins a magnificacions de 100x. Depenent de la precisió desitjada es feia servir un o altre dels equips.

Projector MICROPAN de Nikon del Departament de Ciències Morfològiques de la Facultat de Medicina de la UAB

Gràcies a les gestions del professor Josep Maria Domènech Mateu (Catedràtic d’Anatomia) el MACRO-PROMAR i el MICROPAN van arribar a la UAB a mitjans dels anys 70. El funcionament general dels dos equips era molt senzill i permetia veure projectades en diverses mides i resolucions, depenent dels augments, les plaques (slides) que es posaven als portaobjectes.

Projectors MICROPAN de Nikon (esquerra) i MACRO-PROMAR amb el material que s’utilitzava per fer els dibuixos 2D i les posterior reconstruccions 3D (com les que es veuen a la imatge)

Les projeccions permetien dibuixar en paper les estructures a estudiar, les quals posteriorment s’enganxaven sobre làmines de cera per després ser retallades. Les làmines retallades s’anaven superposant per fer la reconstrucció tridimensional desitjada, cosa que actualment es fa mitjançant impressores 3D.

 

Bibliografia

  • Arango Toro, O and Domenech Mateu, J. Mª. “Development of the Pelvic Plexus in Human Embryos and Fetuses  ans its relatioship with the Pelvic Viscera”. European Journal of Morphology, 1992. Vol 31. No. 3 , pp. 193-208.
  • Orts Llorca, F.; Domenech Mateu, J. Mª.; Puerta Fonolla, J. “Transposición típica completa de las grandes artierias (TGA) en un embrión humano de 19 mm. Una nueva teoria sobre su embriogènesis”.  Revista Española de Cardiología. Vol. 36, Nº. 1. 1983, pp. 81-88.
  • Pueyo Zurdo, José M. Organogénesis del sistema esfintérico del confluente biblio-pancreático en la especie humana. Publicaciones de la Universidad Autónoma de Barcelona. Facultat de Medicina. Bellaterra, 1981. Tesis Doctoral.
  • Salazar Fernández de Erenchun, F. J.; Domenech Mateu, J. Mª. “Estudio embriológico del Pié Equinovaro Congénito Idiopático”. Revista de Ortopedia y Traumatología. Vol 28, IBm nº . 2. Madrid, Marzo 1984, pp. 133-141 .