1. I tu, qui ets? Les nostres experiències.

Avui comencem el nou curs. Amb el dossier de classe ens coneixerem una mica més: Elem 1 I tu, qui ets Les nostres experiències

Aquí teniu el dossier de suport: Elem 1. Dossier de suport   Solucions completes.

Resultat d'imatges de qui ets tu canvis i experiències

  • En aquesta unitat aprenem a
    • intercanviar informació personal
    • demanar i donar informació sobre fets de la vida dels companys
    • demanar i explicar els motius per estudiar llengües
    • semblances i diferències entre els nostres aprenentatges
  • I farem servir
    • marcadors temporals de passat
    • verbs en passat: perfet i passat perifràstic
    • participis irregulars
    • adjectius i adverbis per qualificar
    • adjectius per descriure qualitats físiques i de caràcter

Que vagi bé!

Alguns dels objectius i continguts de la unitat es treballen només amb els exercicis del curs Parla.cat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a 1. I tu, qui ets? Les nostres experiències.

  1. Nico diu:

    Bon dia,
    us presento la Yulia, la meva nova companya del curs elemental de català.
    La Yulia és russa de Kalinigrad i fa quatre anys que viu a Barcelona amb el seu marit i fill.
    Els dos primers anys la Yulia va ser estudianta a la UAB i ara és professora de Gestió després de guanyar un concurs Serra Húnter (com jo). La Yulia parla rus, la seva llengua materna, i en una universitat de Letònia va aprendre suec i anglès.
    A Barcelona ha estudiat castellà i català. La Yulia parla molt bé el castellà però segueix estudiant català. Una curiositat: a casa amb el seu marit no parla català sinó angles.
    La Yulia estudia català al Servei de Llengües de la UAB i també li agrada veure pel•lícules i sèries de televisió.
    La biografia lingüística de la Yulia és una mica semblant a la meva. Jo també vaig aprendre anglès a la Universitat i després als Estats Units, on vaig viure 15 anys. I, com la Yulia, estic estudiant el català perquè és un requisit del càrrec de Serra Húnter; però també m’agradaria parlar amb la gent i algun dia fer una classe de literatura italiana en català.
    I, finalment, com la Yulia, també m’agrada molt el català i estic veient totes les pel•lícules i totes les sèries de TV3.
    L’única diferencia que tinc amb la meva companya és que jo no estic casat i no tinc fills.

  2. Giulia diu:

    La meva companya es diu Julia, té trenta anys i és d’Alemanya. La Julia és professora d’idiomes i normalment ensenya castellà i francès a Alemanya. Es va mudar a Barcelona fa sis mesos i treballa com a professora d’alemany a la UAB.

    L’alemany és la llengua materna de la Julia. A més a més, la meva companya escriu i parla molt bé l’anglès, el castellà i el francès. Va començar a estudiar l’anglès i el francès a l’escola, quan tenia deu anys. També ha fet un curs de portuguès i va viure durant un mes a Lisboa. Finalment, va aprendre una mica d’àrab i turc a la universitat, però no els parla ni els escriu gaire bé.

    La Julia va començar a estudiar el català fa sis mesos perquè li agraden les llengües romàniques i perquè es vol integrar a Barcelona i parlar català amb la gent d’aquesta ciutat.

    La meva companya creu que per aprendre molt bé una llengua, s’ha d’aprendre la seva gramàtica i el seu vocabulari perquè són els pilars més importants de qualsevol idioma. A més a més, s’han de conèixer estratègies d’autoaprenentatge i organitzar-se molt bé. A més, la Julia creu que la immersió lingüística és fonamental: llegir, escoltar i parlar amb la gent nativa és molt útil per aprendre un idioma.

  3. Paula Castro diu:

    Bona tarda,
    Us presento el José, el meu company del curs de català. El José és xilè i fa quatre anys que viu a Catalunya amb la seva parella. Ell va estudiar un màster en psicologia i ha començat un Doctorat en psicologia esportiva a la UAB. El José parla castellà i anglès, però li agradaria aprendre el dialecte maputxe que parlen els indígenes xilens. En els últims mesos ha començat a aprendre català perquè els seus companys de recerca el parlen tota l’estona i perquè li agradaria trobar feina a Catalunya en un equip esportiu.
    La biografia lingüística del José és molt semblant a la meva. A Llatinoamèrica és molt popular aprendre anglès a l’escola en un nivell intermedi i posteriorment millorar el nivell a la universitat. Fins ara, el José ha après català amb el parla.cat, veient sèries en català i amb els cursos del Servei de Llengües.

  4. Eileen Truax diu:

    Hola,

    Avui vull presentar la Rike, la nostra companya a la classe de català i la meva veïna al barri.
    La Rike és alemanya. Va arribar a Barcelona a l’agost perquè a la seva carrera universitària és obligatori fer un any fora del país. Quan va decidir venir a Barcelona, va començar a estudiar català a la seva universitat amb un professor molt bo, i va aprendre les diferencies entre el català i el castellà.
    La Rike va aprendre castellà fa anys, quan a la secundària li demanaven aprendre un altre idioma. Després va fer un voluntariat a Colòmbia, on va perdre la por de parlar amb altres persones i va sentir confiança per demanar que la corregissin.
    Quan la Rike tenia 15 anys va participar en un programa d’intercanvi a Xangai, i va aprendre una mica de xinès, però aquest idioma és molt difícil i ara ja en recorda només una mica.
    La seva manera d’aprendre un altre idioma és buscar gent amb qui pugui conversar i així s’adona dels seus errors. També s’ha adonat que els exàmens l’obliguen a aprendre més vocabulari. Quan la Rike surt amb els seus amics, ella sent que entén bé el cambrer o el que altres conversen. Ens hem rigut molt quan totes dues hem dit que veure la sèrie Merlí ens ha ajudat amb el català també.
    Hi ha una observació que m’ha fet la Rike i que jo mai no havia pensat: és més fácil entendre una llengua quan parles; és més fàcil entendre un idioma quan parles sobre temes polítics o activisme, perquè les paraules comunes –feminisme, violència, poder– s’assemblen molt en moltes llengues.
    La Rike i jo ens vam trobar a un bar, i el cambrer es va adonar que estàvem practicant català i ens va explicar que ell havia estudiat un any i mig al consorci, i que l’havia après bé. En acomiadar-se ens va dir “bon cop de falç!”.

  5. Hae Wan diu:

    Bon dia, us presento la meva companya Paula. Ella és de Mèxic, i ara està fent el doctorat al camp de la demografia. Vol aprendre català per comunicar amb els seus companys i també per assegurar més oportunitats de treball en el futur. Espera poder tenir experiències de feina en aquesta cituat despres de la seva graduació almenys durant tres o quatre anys. Li agrada Barcelona per la seva diversitat i l´estil bonic.

    La seva biografia lingüística és semblant a la dels meus altres amics de l’Amèrica llatina. Parla castellà com al seu idioma natal, i a més parla anglès. Ara està aprenent català i vol estudiar italià tambè. Diu que li agrada estudiar idiomes estrangers. Usa diverses maneres de practicar català. Llegeix llibres en català, mira les sèries catalanes, i utilitza l’aplicació Duolingo per millorar la seva parla. La conversació amb ella em va impresionar molt, no crec que jo hagi dedicat prou temps per millorar el meu nivell de català. Podria usar algunes de les seves metodologies d’estudi.

  6. José M. diu:

    Bona tarda, avui us parlaré de la Hae, la nostra companya del curs elemental de català. Ella és una noia de vint-i-vuit anys, és coreana i estudia medicina a la UAB. Viu a la vila universitària, però el pròxim curs vol viure a Barcelona per estar més a prop de l’hospital on farà les pràctiques.
    La Hae, a l’estudiar pregrau a la UAB, té la majoria de les classes en català i també els llibres acadèmics estan escrits en català. A més, veu una sèrie en català que et diu “Cites” i tracta de cites a cegues entre desconeguts. D’aquesta manera la Hae està aprenent català, però a vegades li costa una mica perquè confon el català amb el castellà.
    La Hae va aprendre castellà per necessitat a Cuba, quan va estudiar medicina a L’Havana. Abans d’això, ella va viure a Nova York on va aprendre a parlar anglès. Per tant, si sumem la llengua coreana, la Hae parla quatre idiomes diferents, impressionant!
    Per ella, les llengües romàniques (castellà, català, francès, etc.) són com dialectes d’un mateix idioma per les semblances entre elles, al contrari del coreà, que no té gaire semblança amb cap altra llengua. El japonès és una mica proper, però la Hae diu que no pot entendre res quan l’escolta o el llegeix.

  7. Corel diu:

    La Montse té 18 anys i és de Castella-la Manxa. Fa 6 mesos que viu a Barcelona, ha vingut per estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Viu a una residencia al centre de Barcelona, al barri Sant Gervasi, on ha conegut molta gent.

    Ha començat a estudiar català fa uns mesos, perquè el necessita per a les classes. També perquè el seu avi és de Barcelona, i li agrada la ciutat i la cultura.

    Quan era més jove, va fer intercanvis a Irlanda i a Paris. En aquests viatges va poder practicar l’anglès i una mica de francès. Havia estudiat l’anglès a l’escola, i ara el parla prou bé. Ara fa 8 anys que estudia francès, i també el parla bé.

  8. Edwin Boc diu:

    Hola,

    Em presento, soc l’Edwin.
    Parlo el cantonès i el vietnamita com a llengües maternes. Vaig aprendre l’anglès i el francès a l’escola. Però no em va agradar gaire el francès a l’escola, així que vaig fer un programa d’immersió per millorar el meu parlar. Llavors, vaig aprendre el castellà a la meva universitat i vaig estudiar el català també a casa amb l’ajuda dels tutors en línia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.